L’acte es va obrir dedicant un minut de silenci en memòria del company interí Abel Martínez Oliva que morí el passat 20 d’abril a l’IES Joanot Martorell de Barcelona. Seguidament, diverses persones de la CPI van recordar el que s’ha viscut en aquests tres llargs anys de lluita per la defensa de l’Escola Pública i dels drets dels seus treballadors i treballadores. Es va destacar el context de creació de la CPI, en un moment de retallades en tots els sectors i també en Educació Pública que va tindre com a conseqüència que molts dels nostres companys i companyes desaparegueren dels centres educatius. Va ser durant el curs 2011/12 quan l’atac a l’escola pública s’acarnissava amb el tancament d’unitats, l’eliminació de les hores d’atenció a la diversitat, la supressió de places i els acomiadaments a 30 de juny, entre altres barbaritats.
En l’acte també es va recordar com el compromís de la CPI ha anat més enllà del extrictament professional, treballant i recozant diferents plataformes de defensa ciutadana com ha sigut les Marxes per la Dignitat i les plataformes contra els desnonaments. Aquell mateix curs, des de la CPI, vam llançar la campanya de xerrades per explicar el que suposaven aquestes retallades i la implantació de la LOMCE. A partir de 2013 lluita prioritària es va focalitzar a tombar l’acord d’interins de 2103 signat entre l’Administració governada pel PP i uns sindicats que no van saber o no van voler defensar els seus treballadors i treballadores.
El relat s’ha vist enriquit per les aportacions de les companyes de l’AFID i de destacats membres de l’STEPV com Ramon Amorós, Marc Candela i José Manuel Grima, sense oblidar a tots els representants, delegats i delegades que al llarg d’aquest temps han fet el que tocava: ser els defensors dels docents i estar al seu costat en els moments més difícils.
Durant la tercera part de la jornada s’ha passat un vídeo que recollia imatges, cartells i, fins i tot, alguna poesia dels millors i dels pitjors moments viscuts. Per concloure, el company Pere Calp i el cantautor Eduard Banyuls “Liuard” van recordant la figura i la sensibilitat d’un mestre així com altres cançons de protesta.
Ha estat un acte molt emotiu, carregat de records de lluita, de sentiments, de somriures, d’abraçades i, fins i tot, de llàgrimes d’alegria. Alegria per retrobar-nos en aquesta xarxa d’amics i aquesta gran família que hem creat entre totes les persones que avui la formen. Alegria per descobrir i posar cara a moltes persones que des del seu raconet i de forma callada han estat lluitant al nostre costat. Alegria perquè ens hem retrobat amb companys i companyes que porten molt de carrer recorreguda en aquests anys. Però també alegria per descobrir nous companys i companyes que s’uneixen per la defensa de l’Escola Pública i dels drets dels treballadors i treballadores. Alegria perquè sabem que som moltes les persones que avui celebrem la recuperació d’uns drets perduts. I alegria perquè sabem que queda molt per fer: recuperar els més de 5000 docent que han deixat de treballar al sistema educatiu públic al País Valencià per culpa de les retallades sistemàtiques de plantilles des de 2010.
Des de la CPI agraïm als nous conseller Vicent Marzà i secretari autonòmic Miguel Soler la seva agilitat per solucionar un problema creat per l’Administració anterior. Sense oblidar que hem de seguir la #lluitainterina perquè mentre queden drets per recuperar i docents sense treball açò no ha acabat. Per tot això, des de La CPI donem les gràcies a totes les persones que ens heu donat suport en aquest temps i demanem la unitat de tot el professorat en la defensa de l’Escola Pública, i animem a tot el professorat a participar en les assemblees que convocarem al setembre.
Coordinadora de Professorat Interí
