El professor de la Universitat de Barcelona, coordinador de l’Editorial Barcino i expert lul·lista va pronunciar el passat 28 de maig la darrera conferència dels II Encontres a Beniarbeig amb el títol “Les posteritats de Ramon Llull”. Santanach va començar exposant com als anys cinquanta del segle passat el teòleg i historiador alemany Friedrich Stegmüller va observar la freqüència amb què apareixia el nom de Ramon Llull en els textos cristians escrits en llatí i s’interessà tant per l’obra del beat mallorquí que va fundar el Ramundus Lulius Institut a Friburg i va fomentar els moderns estudis lul·lians.

A partir d’aquesta notícia, el conferenciant va exposar breument els objectius vitals de Llull després de la seua conversió: morir màrtir per la causa de la cristiandat, escriure el millor llibre contra els errors dels infidels i fundar monestirs per als missioners amb la intenció de reformar la cristiandat.

A continuació, Santanach es va referir a l’Art lul·lià com a mètode per a la disputa sense l’ajuda de les autoritats, mitjançant la demostració, i al propòsit de Llull de divulgar la seua obra formada per uns dos-cents seixanta títols d’extensió molt variada. Finalment el professor barceloní va repassar la projecció de Llull a través del temps, la qual cosa el va portar a indagar per la història europea fent referència a noms com l’inquisidor Eimerich, Thomas le Myesier, Giordano Bruno, el Cardenal Cisneros, Lefèvre d’Étaples, Leibnitz i moltes altres figures de la cultura influïdes per Llull.

Santanach va ser presentat per Ester Carpi, directora de l’IES Xebic d’Ondara i l’acte va ser presidit per l’alcalde de Beniarbeig, Vicent Cebolla, que va refermar el compromís de continuar els Encontres a Beniarbeig que, acomplerta la segona edició, s’han consolidat com a una oferta cultural de primer ordre a La Marina.

Comparteix

Icona de pantalla completa