Jo també tinc dret a gaudir d’unes vacances

Des de molt xicotets estudiem i comencem a conèixer el que és la democràcia, sistema mitjançant el qual els ciutadans són els que trien als seus representants, perquè aquests busquen el seu benestar. Eixos demòcrates han de complir la missió d’afavorir a totes i cadascuna de les persones, de fet són triats per a açò, no per al seu benefici personal o per a afavorir a algú en particular o alguna empresa en concret. Són triats eixos representants polítics perquè busquen les millors condicions de vida possibles per a tots i cadascun dels sectors de la societat, tant immigrants, com a dones, joves, xiquets, discapacitats i altres protagonistes d’açò que anomenem política. En el meu cas concret sóc una persona discapacitada de 22 anys i com tothom, tinc dret a gaudir d’unes vacances i de gaudir de la temporada estival en aquest cas a Oliva, en la zona de la platja de Rabdells, no obstant açò se m’han posat grans traves en aquests 12 anys que porte estiuejant en aquesta zona que òbviament són un sedàs i que em priven del simple dret que tots tenim d’anar a la platja, gaudir del sol, de l’arena, de la mar i dels meus amics i família. He ensopegat amb la realitat, la trista realitat era que no podia accedir a la platja perquè no hi havia cap tipus d’accés per a persones de la meua condició física, ni passarel·la extensa per a arribar el màxim possible a les proximitats de l’aigua, ni totes les facilitats que si hi ha en altres platges com en la de San Fernando, que sí compleixen amb els requisits que la fan accessible per a persones amb discapacitat, com és la cadira amfíbia per a poder gaudir de l’aigua de la mar.

En definitiva, que la platja de Rabdells mancava d’aquesta accessibilitat. De fet, la zona per la qual deuria accedir a aquesta platja tenia unes escales enormes que m’impossibilitaven superar la força de la gravetat. En aquest context em vaig veure obligat a renunciar a gaudir de les meues vacances i veient com l’Ajuntament i les administracions em deixaven de costat vaig intentar sense èxit fer peticions i demanar ajuda per a revertir aquesta deplorable situació, amb el suport de la meua família, dels meus amics i dels meus veïns, dies i dies intentant alguna resposta que no arribava, fins que va arribar el moment en el qual em deien que hi havia una llei de costes que no es podia infringir en la qual es reivindicava la protecció de les dunes i de l’hàbitat natural de la zona. Per tant vaig haver de recórrer a la gent que sí buscava el meu bé i veure el meu somriure al costat dels meus amics, per la qual cosa van tractar de buscar mil i una maneres de poder aconseguir que tinguera el mateix dret que tothom a anar a tots i cadascun dels llocs que considere oportú. Després de molts anys veient com els meus amics s n’anaven a la platja i jo em quedava a casa, sol sense poder gaudir-ho, semblava que hi havia algun interès d’algun partit de l’oposició justament en campanya electoral de concedir-me el remotíssim somni de poder anar a aquesta zona vacacional, però com tantes altres vegades es va quedar en no res. Molt bones cares, moltes palmadetes en l’esquena, falses promeses i algun simple maquillatge a la situació, arribaven a la mateixa conclusió; no es podia fer cap tipus d’accessibilitat per suposadament protegir aquesta llei de costes i de protecció dunar, excusant-se en què tampoc es podia redirigir el riu i que era molt complicat.

I enguany la traca final, tants impediments i tantes excuses que si llei de costes, protegir les dunes i altres coses, tot paper mullat, no tenien massa interès en què la platja fóra accessible per a mi, però sí que el Quiosquet Oli Ba-ba anara implantat en eixa mateixa zona en la qual jo demanavala igualtat i el dret d’anar a la platja, però aquests van optar per saltar-se a la torera aquesta llei i vulnerant el suposat pla de protecció de les dunes. És obvi que per a instal·lar el quiosquet han de manipular les dunes, posar passarel·les, i com no, fer callar els veïns de la zona que ens posicionem en contra d’instal·lar el Quiosquet. Suposadament aquesta Generalitat i Ajuntament d’Oliva, realment el seu treball és buscar el benestar dels ciutadans i no el seu profit personal i no massa clar (hi ha molts dubtes sobre l’adjudicació del Quiosquet en eixa zona).

Al final queda patent que compten més els interessos d’una empresa que els interessos dels ciutadans i particularment els meus i els de moltes més persones que estan en la meua situació, per al que no trobe un altre adjectiu que discriminació i arribe a caure en el compte que sóc menys que els altres i que no tinc cap dret a gaudir de les meues vacances. És indignant que em priven d’eixe dret, si realment les persones foren importants per a Ajuntament i Generalitat aquesta situació no es donava, així que espere que s’ho facen mirar i que complisquen amb el seu treball.

No demane la lluna, ni cap quimera, demane justícia i igualtat.

Marco Gutiérrez Fominaya