Metges Sense Fronteres: “Fins i tot la guerra té regles”
MSF demanda als Estats de la Comissió Internacional Humanitària d’Enquesta l’obertura d’una investigació sobre el bombardeig del seu hospital a l’Afganistan
El dissabte al matí, els pacients i el personal de Metges Sense Fronteres (MSF) morts a Kunduz es van sumar a la incalculable quantitat de persones que, en zones de conflicte, han mort a tot el món, i a les que es fa referència com ‘danys col·laterals’ o com una ‘conseqüència inevitable de la guerra’. En el Dret Internacional Humanitari no hi ha ‘errors’; es tracta d’intenció, de fets i de per què.
L’atac dels Estats Units a l’hospital de MSF a Kunduz suposa la major pèrdua de vides humanes per a la nostra organització provocada per un atac aeri. Desenes de milers de persones a Kunduz ja no poden rebre atenció mèdica en el moment en què més ho necessiten. Avui diem: Prou. Ja n’hi ha prou. Fins i tot la guerra té regles.
En Kunduz nostres pacients van agonitzar calcinats en els seus llits. Metges, infermers i altres professionals de MSF van morir mentre treballaven. Els nostres companys van haver de realitzar cirurgies els uns als altres. Un dels nostres doctors morir sobre una improvisada taula d’operació, que no era més que un escriptori d’oficina, mentre els seus companys intentaven salvar la vida.
Avui retem homenatge als que van morir en aquest repugnant atac. I també retre homenatge al personal de MSF que, mentre veia com els seus companys morien i amb el seu hospital encara en flames, continuaven atenent els ferits.
Això no ha estat només un atac al nostre hospital, ha estat un atac als Convenis de Ginebra que no es pot tolerar. Aquests convenis regulen les regles de la guerra i es van establir per protegir els civils en els conflictes, incloent-hi a pacients, personal mèdic i instal·lacions sanitàries. Són els que posen una mica d’humanitat enmig d’una situació inhumana.
Els Convenis de Ginebra no són només un marc jurídic abstracte, són la diferència entre la vida i la mort per als equips mèdics que estan en primera línia de batalla. Són els que permeten que els pacients tinguen accés a les nostres instal·lacions sanitàries de manera segura i el que ens permet proporcionar atenció mèdica sense ser objectiu de guerra.
Precisament, perquè atacar hospitals en zones de guerra està prohibit, suposàvem que estàvem protegits. I, no obstant, 10 pacients, inclosos 3 nens, i 12 membres de MSF, van morir per aquests atacs aeris.
Els fets i les circumstàncies d’aquest atac han de ser investigats de forma independent i imparcial, sobretot donades les inconsistències de les explicacions per part d’EE. UU. i l’Afganistan respecte al que va passar en els últims dies. No podem confiar només en les investigacions militars internes efectuades pels Estats Units, l’OTAN i les forces afganeses.
Avui anunciem que aspirem a la posada en marxa d’una investigació sobre l’atac de Kunduz per part de la Comissió Internacional Humanitària d’Enquesta. Aquesta Comissió es va establir en els Protocols Addicionals dels Convenis de Ginebra i és l’únic òrgan permanent creat específicament per investigar violacions del Dret Internacional Humanitari. Per això, demanem als estats signataris que activen la Comissió per aclarir la veritat i per reafirmar l’estatus de protecció dels hospitals en zones en conflicte.
Tot i que aquesta Comissió existeix des de 1991, encara no ha estat utilitzada. Es requereix que un dels 76 Estats signants faça una investigació. Els governs fins ara han estat massa condescendents o han tingut por de crear un precedent. L’eina existeix i és hora que s’active.
És intolerable que els Estats s’amaguen darrere de ‘pactes de cavallers’. En fer-ho, creen un ambient d’impunitat i de llibertat per a fer qualsevol cosa. És inacceptable que el bombardeig d’un hospital i la mort de personal i de pacients es despatxe com a dany col·lateral, o es deixe de banda com un simple error.
Avui lluitem pel respecte dels Convenis de Ginebra.
Com a metges lluitem pel bé dels nostres pacients.
Us necessitem, com a part de l’opinió pública i la ciutadania, perquè junts insistim: fins i tot la guerra té regles.
