L’explotació sexual és un negoci pròsper per a les màfies i proxenetes que capten, segresten, violen i obliguen a prostituir-se a milers de dones i xiquetes cada dia. Un negoci que li suposa un guany mitjà de més de cent deu mil euros a l’any a un proxeneta per cada persona prostituïda, la gran majoria del sexe femení.
A nivell mundial les dones constitueixen el vuitanta-cinc per cent de les víctimes del tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual. El segon negoci mundial després de tràfic d’armes. Un negoci que mou més de set bilions de dòlars anuals i que suposa el desplaçament de més de quatre milions de persones cada any i al que la crisi econòmica no ha afectat. Sí ho ha fet a la situació de les dones i menors, més vulnerables a ser captades per les situacions de pobresa i misèria extrema o pels desplaçaments forçats a causa dels conflictes armats. A més, les polítiques repressores en matèria de migració i asil en la Unió Europea incideixen en l’augment de les màfies.
L’educació sexista i la cultura del consum de sexe pagat augmenta cada dia sota la permissivitat dels governs. El model econòmic d’Eurovegas o dels grans bordells com el de la Jonquera, basats en la falta de fiscalitat i l’explotació de dones i xiquetes, s’estan imposant amb el beneplàcit dels governs i la impassibilitat de la societat.
En l’Estat espanyol, es calcula que existeixen unes onze mil places en hotels que es dediquen a la prostitució, a més dels pisos, locals, carrers, carreteres, parcs, polígons… en difícil tornar la cara davant la realitat de milers de dones explotades, esclaves sexuals, dones sense cap dret, a les quals se’ls ha arrabassat una vida que difícilment recuperaran. Respecte al País Valencià, és la segona autonomia -després de l’andalusa- quant a numero de prostitutes, que al 2007 es xifraven en trenta mil segons fonts oficials, xifra en augment i que no inclou totes les dones explotades sexualment.
Segons els informes policials, la majoria de les víctimes són estrangeres en situació irregular. El terror als proxenetes, la situació d’irregularitat i el tremend xoc que pateixen aquestes víctimes fa que només un un per cent d’elles s’atrevisca a denunciar.
Cal recordar les víctimes invisibles de l’esclavatge del segle XXI
Però totes aquestes xifres, aquesta tremenda realitat de milers de dones i xiquetes que veiem en el nostre entorn no serveixen perquè eixe trenta per cent dels homes de l’Estat espanyol, eixos que es coneixen com a clients -veritables responsables que existisca la prostitució- es plantegen que estan contribuint a l’esclavitud d’aquestes dones.
Les úniques polítiques que s’estan duent a terme contra l’explotació sexual passen per la sanció a les dones prostituïdes, una vergonya que només obeeix a la pretensió de “netejar els carrers”. Com ara l’ Ordenança Municipal sobre l’exercici de la prostitució en la via pública de l’Ajuntament de València.
Per tot açò, Intersindical Valenciana -tot i recordar que tots els dies d’any hem de lluitar contra l’explotació sexual- manifesta:
L’obligació dels governs de protecció, assistència, reinserció i reparació a totes les víctimes.
L’exigència als governs de perseguir i sancionar a màfies i proxenetes.
La necessitat de l’educació afectiu sexual basada en el respecte a la diversitat i la igualtat.
El desenvolupament de la normativa actual en matèria de tràfic de persones amb fins d’explotació sexual i la dotació pressupostària suficient per a dur-la a terme.
Coordinadora de l’Àrea de la Dona
