La festivitat de Sant Antoni Abat, esdevinguda el 17 de gener, és, sens dubte, una de les festes més celebrades i més importants a dins del començament del cicle d’hivern del calendari festiu tradicional de les nostres terres i la nostra cultura.
Aquesta festa ens possibilita apreciar la transformació, des de diverses perspectives, del que anomenem la festa popular, de la societat que la va crear i la va fer gran.
La festa antoniana es considera religiosa, perquè així ho celebra la confessió catòlica però també té una projecció profana, en la mesura en què n’és un pretext per retrobar-se en el si d’ una col·lectivitat local.
Una de les característiques d’aquesta festa és la gran diversitat de manifestacions festives populars al voltant de la figura del sant patró dels animals.
Es pot considerar que, antigament, fou festa clau, per considerar-la festa major d’hivern vinculada al cicle de Carnestoltes i ,en el present, aquesta festivitat manté la riquesa de costums, tradicions, de pràctiques populars tradicionals i, alhora, ens permet fer una anàlisi dels canvis que s’hi han produït , així com també de les motivacions socials que n’expliquen l’actua vigència o, fins i tot, la seua regeneració.
Pretenem que aquestes jornades antonianes siguen un espai de reflexió comuna pel que fa a les celebracions locals, les seues històries, les seues problemàtiques compartides i, sobretot, un lloc d’intercanvi d’experiències sobre les diferents sensibilitats de la festa a hores d’ara.
