El dia de l’homenatge es va fer coincidir amb l’aniversari del nostre compositor Carles Santos per poder celebrar-ho entre amics. Una sorpresa que per descomptat, no s’esperava.
Després de donar la benvinguda i de la lectura de textos per part de Lluis Batalla, Carles Santos i Nati Romeu van parlar, des del cor, del seu amic Alfred Giner Sorolla, de les seues inquietuts, del seu treball com a investigador, de la seva vessant poètica, de seus viatges a Nova York amb Carles … De com la vida cultural d’aquell moment vivia un punt àlgid que més tard es va veure truncat. Carles va agrair a la seva família l’haver-li aproximat a una figura com la d’Alfred, un home estudiós i metòdic capaç de fer un salt cap endavant per la curiositat de tot el que li resultava extraordinari: la vida i les seves petites i grans coses, tal com apuntava Nati. Anècdota rere anècdota que van ser un regal per als que al’lí estàvem.
A l’acabar la xerrada i per a sorpresa de Carles, alguns dels presents van iniciar un joc dirigint-se a ell amb el seu To-ca-ti-co To-ca-ta una obra clàssica del compositor a la qual es va sumar divertit. Com a colofó, Manuel Molinos, president de la Fundació Caixa Vinaròs li va acostar un pastís tradicional de Ca Massita amb 75 espelmes incloses. I aquí si, diria que l’emoció va ser majúscula.
