La situació del sistema educatiu valencià, abans de l’aprovació de la LOMCE, és aquesta: creixent dualització en favor de l’escola privada, fracàs escolar per damunt la mitjana estatal i europea, un sistema infrafinançat i només un 30% d’ensenyament en la llengua pròpia del país. Efectivament, després de 30 anys de “reformes” educatives decidides des d’Espanya, al País Valencià, l’escola concertada, sostinguda amb fons públics, ocupa un 35% del nostre sistema educatiu (batxillerat i primària inclosos) i va en augment amb la cessió de sòl públic per a Universitats i centres catòlics; la xifra d’abandonament escolar és de les més altes de l’estat, amb un 29’2% de la població entre 18 i 24 anys que no ha acabat la secundària (el triple de la mitjana europea); el nivell d’inversió és el 4’39% del PIB, una xifra per baix del 4’68% de l’Estat espanyol ( i del 5% que recomana la Unió Europea) i el nostre model de qualitat educativa, reconegut per la Unió Europea com a tal, l’escola en valencià, només matricula un de cada tres alumnes (recordem que 125000 famílies ha vist denegada la matrÍcula en català).

Tenint en compte aquesta trajectoria precedent és inequívoca la voluntat de l’estat espanyol respecte el nostre sistema educatiu. No hi ha cap dubte que els valencians i valencianes rebem un tractament sistemàticament discriminatori i que no som considerats com a subjectes plens de drets i llibertats.

És sobre aquesta situació de dependència d’Espanya que actua la contrareforma educativa dissenyada per la FAES i la Conferència Episcopal i executada recentment pel ministre Wert.

Des d’ERPV valorem com a una greu involució educativa la LOMCE. És una llei retrògrada pensada contra la laïcitat i la llibertat de consciència, la innovació pedagògica, les classes populars i la igualtat d’oportunitats, el català, la coeducació, la integració, la gestió democràtica, la cooperació i la diversitat ; en definitiva una norma mercantilitsta, no formativa i espanyolitzadora.

Aquesta llei aboca el País Valencià al retard i la regressió social i econòmica en un context molt delicat de fallida financera de la Generalitat Valenciana.

Què podem fer al País Valencià? Hem de continuar la mobilització contra la llei Wert fins que siga retirada. ERPV no acata la imposició d’una llei innecessària, no demanada per la comunitat educativa. Però no ens podem quedar en la protesta, justa però insuficient, ja que es enfrotem amb una situació difícil i cal que decidim quin projecte educatiu i de país volem.Cal que fem política pròpia que supere d’una vegada la política de posar pedaços a les lleis que vénen de l’Estat espanyol, Al País Valencià necessitem urgentment un Pacte Educatiu i un Pacte per la Laïcitat, els quals han de concretar les bases per a la nostra recuperació econòmica i benestar social.

Sectorial d’ensenyament d’Esquerra Republicana País Valencià

Comparteix

Icona de pantalla completa