En la batalla de Granada -es dificil qualificar aquest partit d’una altra manera- hi va haver un conjunt que va aconseguir tres punts (els locals) i un guanyador moral (l’Alcódiam b) que va donar una lliçó d’hoquei i va mostrar a l’equip contrari en tot moment com s’ha d’interpretar aquest joc.

Malauradament, van haver nombrosos elements aliens per a que els joves jugadors de Lorenzo Pastor també s’hagueren emportat els tres punts. Els blaugrana es van quedar fins a en tres ocasions en inferioritat numèrica i, fins i tot va haver d’acarar els últims tres minuts amb només dos jugadors. Totes les blaves per pressumptes protestes, segons reflexa l’acta, perquè el comportament de la banqueta va ser exquisit.

Però també ha d’haver lloc per a la crítica constructiva. La primera part de l’Alcódiam va ser espléndida, sense fisures. I al descans l’electrònic reflexava un 1 a 3. Però en la segona, i després d’errar una falta directa que haguera suposat l’1 a 4, l’equip va tindre la temuda “pajara” i els granadins van empatar a tres. En aquest instant van començar el rosari de decisions, diguem-ne, rigoroses i els locals van obrir una escletxa fins el 6 a 3. Amb el bon joc que ens té acostumats aquest equip i amb punt-i-honor, l’Alcódiam b va estar a punt de capgirar el marcador. Van faltar uns minutets.

Patin Alcodiam Salesiano