Els equips de MSF es retiren de la zona però mantenen la vigilància i han traspassat a les autoritats equips, medicaments i un centre de tractament
En tres mesos d’intervenció els equips han atès a 65 persones i han realitzat el seguiment de més d’un miler de contactes dels contagiats
L’últim cas confirmat va ser el 4 d’octubre
El brot de virus d’Ebola que es va declarar l’agost passat en la província d’Equador, en el nord de la República Democràtica del Congo (RDC), està baix control després que l’últim cas confirmat es registrara el passat 4 d’octubre en la localitat de Boende. Médicos Sin Fronteras (MSF), que va desplegar uns 70 membres en la zona, ha retirat els seus equips encara que manté la vigilància i, des de fa setmanes, treballa a millorar la capacitat de les autoritats locals per a respondre davant qualsevol eventualitat. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el brot ha contagiat a 66 persones i ha causat 49 morts. Aquest brot s’ha registrat en la província d’Equador, la mateixa on en 1976 es va identificar per primera vegada el virus en la rodalies d’un afluent del Congo, el riu Ébola.
Un brot d’ebola se sol donar per tancat després de 42 dies sense casos confirmats. “En el tancament d’una intervenció per ebola normalment existeixen dos terminis. El primer d’ells inclou els 21 dies després de l’últim cas registrat durant els quals es realitza el seguiment dels contactes d’aqueix últim pacient. I després existeix un segon període d’altres 21 dies més que s’usa com a marge de seguretat”, explica José Mas, responsable de la intervenció de MSF en la regió d’Equador.
“En MSF ens esforcem perquè existisca una resposta eficaç i contundent davant un eventual nou brot. En aquest cas, hem traspassat a les autoritats locals un centre de tractament d’ebola operatiu. A més hem donat medicaments i material de desinfecció i el personal és el mateix que ha treballat durant aquest brot així que està format en la gestió d’aquesta malaltia”, afirma Mas.
L’organització manté equips situats en altres parts del país i podrien tornar a la zona immediatament en cas d’una nova alerta. Un d’aqueixos equips està situat en la propera ciutat de Mbandaka, a la vora del riu Congo, des d’on es pot activar una resposta d’emergència.
MSF va iniciar la seua intervenció el juliol passat amb l’enviament d’un equip d’exploració per a confirmar l’existència d’ebola en la zona i després va establir, en col·laboració amb el Govern congolés, dos centres de tractament en les localitats de Lokolia i Boende. En total van ser ateses en aquests centres 65 persones, de les quals 25 estaven infectades pel virus i 13 van aconseguir recuperar-se, mentre que 12 van morir.
A més de l’atenció en els centres de tractament, els equips de lluita contra el virus van realitzar també altres tasques com el seguiment persones que van entrar en contacte amb els contagiats (es va seguir a més de mil persones), la desinfecció d’habitatges i el suport per a enterrar de forma segura als morts. Una altra labor molt important va ser la sensibilització de la comunitat local sobre els riscos de l’ebola. “En qualsevol brot epidèmic d’ebola la por a la malaltia sempre suposa un problema i a més hi ha molts malentesos, rumors i falta d’informació. I és justament la informació el que ajuda al fet que s’entenga la malaltia i es puga fer front a l’epidèmia”, detalla Segimon García, antropòleg i coordinador dels equips de sensibilització de MSF en aquesta intervenció.
A les pors habituals que desperta qualsevol epidèmia d’ebola, en RDC es va sumar l’impacte que ha tingut l’enorme brot del virus a Àfrica occidental. Els possibles efectes econòmics de les mesures governamentals per a atallar l’epidèmia van incrementar la preocupació i el rebuig entre la població local.
A diferència de la situació a Àfrica occidental, el brot que acaba ara en RDC, el setè que es registra en el país, ha sigut el que es pot considerar com un brot clàssic. “En RDC ja hi havia hagut diversos brots d’ebola, però s’havien contingut, entre altres raons, perquè van tenir lloc enmig de la selva. Les distàncies són majors, les comunicacions i transports són molt complicats i la població es desplaça menys, per la qual cosa el brot limita la seua extensió i el contagi resulta més difícil. Un malalt acaba contagiant a moltes menys persones”, va afirmar Núria Carrera, que va ser coordinadora del centre de tractament de Boende. Al factor geogràfic es va unir una resposta que va aconseguir contenir l’epidèmia en les seues primeres fases. “Les mesures de contenció,
el seguiment de contactes i el sistema d’alertes i la cura mèdica dels possibles contagiats es van donar a temps”, conclou Mas.
