Libèria celebra avui 42 dies sense noves infeccions per Ebola, un fet que marca la fi de l’epidèmia a Àfrica Occidental. Metges Sense Fronteres (MSF) fa una crida a la comunitat sanitària internacional perquè aplique les lliçons apreses i estar així millor preparats per a futurs brots. MSF manté la seua presència a Libèria, Sierra Leone i Guinea a través de clíniques de suport per a supervivents d’Ebola.
“Avui és un dia de celebració i d’alleujament. Per fi s’ha acabat aquesta epidèmia”, afirma Joanne Liu, presidenta Internacional de MSF. “Tots hem d’aprendre d’aquesta experiència per a donar una millor resposta en les futures epidèmies i per a atendre de manera adequada als pacients afectats per malalties oblidades. La resposta a l’Ebola no es va veure limitada per la falta de mitjans internacionals, sinó per la falta de voluntat política per a implementar ràpidament mesures que serviren per a ajudar a les comunitats. Les necessitats dels pacients i les comunitats afectades han de romandre en el cor de qualsevol resposta per sobre dels interessos polítics”, afig Joanne Liu.
“Hem de felicitar a totes les persones que van contribuir incansablement per a posar fi a aquesta epidèmia devastadora i sense precedents. També és el moment per a recordar als molts professionals sanitaris que van perdre la vida mentre lluitaven en la primera línia de la batalla contra l’Ebola”, afirma Brice de li Vingne, director d’Operacions de MSF. “Aquesta devastadora epidèmia va colpejar Àfrica occidental quasi 40 anys després que s’identificara per vegada primera el virus de l’Ébola, en 1976; no obstant açò, la falta de recerca i desenvolupament per a lluitar contra aquesta malaltia es tradueix que encara a dia d’avui, després d’haver fet diferents proves mèdiques i que s’haja declarat el final de l’epidèmia, no existisca encara un tractament eficaç per a acabar amb ella. A més, encara és necessari obtenir la llicència per a produir la nova vacuna que s’ha desenvolupat”, afig de li Vingne.
“Durant molt temps es va pensar en l’Ebola com un problema de països africans i fins a finals de 2014, amb un retard de mesos, no es van activar els recursos per a respondre a l’epidèmia”, explica Luis Alzines, expert en Ébola de MSF. “Estats Units, Regne Unit i Alemanya van assumir més del 60% dels recursos destinats a la lluita contra el brot. És cridaner que Espanya quedara en el lloc número 23 de la llista de donants, destinant menys fons a la lluita contra l’epidèmia en terreny que a la resposta en el nostre propi país (amb sol tres casos)”, recalca Luis Alzines.
MSF va intervenir en els països més afectats (Guinea, Libèria i Sierra Leone) des del principi de l’epidèmia. L’organització mèdic-humanitària va instal·lar centres de tractament d’Ebola, va prestar serveis de suport psicològic i va dur a terme activitats de promoció de la salut, vigilància i seguiment de contactes. En el bec del brot, MSF va emprar simultàniament a quasi 4.000 treballadors humanitaris nacionals i més de 325 internacionals per a combatre l’epidèmia en els tres països. *MSF va ingressar en els seus centres a un total de 10.376 pacients, dels quals 5.226 van donar positiu en les proves d’Ebola. De tots ells, 2.478 van aconseguir tirar endavant. Des de l’inici del brot, l’organització ha invertit més de 96 milions d’euros a la lluita contra l’epidèmia.
Amb una malaltia tan impredictible, és crucial que es mantinga la vigilància en tota la regió i que es dispose sempre dels recursos necessaris per a respondre ràpidament a nous casos.
Els supervivents d’Ebola són particularment vulnerables i s’enfronten a continus desafiaments de salut, com per exemple dolor en les articulacions, fatiga crònica i problemes auditius i de visió. També pateixen d’estigmatització en les seues comunitats i necessiten una atenció específica i personalitzada. Per aquest motiu, MSF ha obert clíniques per a supervivents de la malaltia a Libèria, Sierra Leone i Guinea, en les quals facilita un paquet de serveis d’atenció integral, que inclou atenció mèdica i psicològica, així com eines per a aprendre a protegir-se de l’estigma.
“Al llarg de l’epidèmia, vaig ser testimoni de com moltes comunitats van quedar fetes esquinçalls; completament destrossades”, recorda Hilde de Clerck, epidemiòloga de MSF que va treballar en els tres països més afectats. “Inicialment, la resposta de la comunitat sanitària mundial va estar paralitzada per la por. Ens van deixar a la nostra sort i sentíem que anàvem corrent constantment darrere de l’Ebola; intentant infructuosament aconseguir el seu ritme. No obstant açò, va resultar molt enriquidor assistir a la dedicació extrema de tots els treballadors nacionals amb els quals vam tenir l’honor de col·laborar i, afortunadament, comptar amb la participació dels altres actors internacionals, que finalment es van involucrar en la resposta. Si hi haguera una altra epidèmia, el món hauria d’estar disposat a intervenir molt més ràpid i de manera més eficient del que ho ha fet en aquesta ocasió”.
“El brot de l’Ebola és un cas extrem i evident de tot el que pot eixir malament quan ens enfrontem a una malaltia el tractament de la qual desconeixem. És crucial que es revisen les capacitats per a respondre de manera adequada a futures alertes”, conclou Luis Alzines.
MSF va respondre a l’epidèmia d’Ebola en els tres països més afectats: Guinea, Sierra Leone i Libèria, i també va intervenir per a evitar que els casos que es van produir a Nigèria, Senegal i Mali es propagaren. Els seus equips també van respondre a un brot no relacionat amb l’epidèmia que acaba ara i que va sorgir també en 2014, en la República Democràtica del Congo. MSF continua brindant atenció mèdica als supervivents d’Ebola i a les poblacions locals. Per a açò, MSF ha creat dues clíniques a Sierra Leone, una a Libèria i una altra a Guinea que faciliten serveis mèdics i psicològics als supervivents. Els sistemes de salut pública dels tres països, ja febles abans del brot, han resultat seriosament danyats per l’epidèmia. Per aquest motiu, MSF també ha decidit invertir esforços en la recuperació dels mateixos. En les pròximes dates, MSF obrirà nous projectes de salut matern-infantil en Kabala, Magburaka i Kenema (Sierra Leone) i ja està operatiu un nou hospital pediàtric en la capital de Libèria, Monròvia. A Guinea i en col·laboració amb les autoritats sanitàries, MSF continua gestionant un projecte de VIH a Guinea.
