Carraixet mai tingué “padrins”, ni té, potser per la seua indepèndencia total de “famílies” i “familietes”… potser pel tarannà personal d’alenar llibertari dels seus capdavanters i fundadors històrics, Lleonard i jo mateix… tots dos ben difícils de lligar, d’enclaustrar a les aleshores “escolanies emergents”, potser els que portàvem la utopia llibertària als nostres gens no érem suficientment adients ni ensinistrables per als temps que corrien… vés a saber.
De tota manera ací quedà el nostre treball, el nostre lliurament i la nostra fidelitat al nostre poble i al nostre estimat País Valencià.
Honestament i sincera, pense que podríeu acabar el vostre vídeo amb els primers compasos de Les Parrandes, un veritable document sonor històric i ben alegre i lluminós… però això ja és cosa de vosaltres mateixos.
Rafa Arnal
