-La visita ha comptat amb la participació del director general de Responsabilitat Social, Foment de l’Autogovern i Transparència, Josep Ochoa, i el president de l’AVL, Ramon Ferrer.
-El Tribunal de les Aigües de València forma part del patrimoni immaterial de la UNESCO des de 2009.
El president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno; el director general de Responsabilitat Social, Foment de l’Autogovern i Transparència, Josep Ochoa, i el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, han visitat la Casa Vestidor on es reuneixen els magistrats del Tribunal de les Aigües de València abans de desenvolupar els judicis davant de la Porta dels Apòstols de la plaça de la mare de Déu de València. Posteriorment, tots tres han presenciat un dels processos orals que tenen lloc l’últim dijous de cada mes. El Tribunal arbitra sobre els possibles conflictes que poden sorgir per l’ús inadequat de l’aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les vuit séquies de l’Horta de València sobre les quals té jurisdicció aquest òrgan col·legiat.
L’origen del Tribunal de les Aigües de València és incert. L’any 1960, l’assessor jurídic en aquell moment, Vicente Giner Boira, commemorà el mil·lenari, tot i que no hi ha cap referència escrita a la seua fundació durant els regnats dels califes Abd al Rahman III o al-Hakam II. Segons les dades oficials del Tribunal, es tracta de la institució de justícia més antiga d’Europa i l’organització actual és hereva dels temps d’Al-Àndalus, de l’època del Califat de Còrdova, i sembla que arran la conquesta del Regne de València el funcionament del síndic s’impregnà de les millores estructurals del rei Jaume I. Des de l’any 2009 aquest òrgan està declarat patrimoni immaterial de la UNESCO.
Educació en valors
«El Tribunal de les Aigües de València és llengua, tradició, història, cultura, horta… i es fonamenta amb una sòlida base moral i principis d’igualtat, justícia, solidaritat, respecte cap al medi ambient i l’ecosistema, cap a la terra, els recursos hídrics que tenim, i també cap als llauradors que treballen la terra», ha declarat Vicent Moreno. En aquest sentit, el president d’Escola Valenciana ha volgut posar en valor la importància del Tribunal «tant per la riquesa de mantindre viu el valencià des de la pròpia creació fins a la consciència d’estalvi de l’aigua com a bé preuat i limitat, que s’ha de cuidar de no balafiar» i, per la qual cosa, «es basa en l’educació en valors que defensa Escola Valenciana.»
El president de l’AVL, Ramon Ferrer, ha proposat als síndics del Tribunal de les Aigües una possible cooperació entre les dues institucions. Per la seua banda, el portaveu de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Josep Ochoa, ha comentat que «estem treballant en un pla de difusió i divulgació que serà presentat el proper mes de setembre.»
Aquest organisme ha vist transcórrer el temps de forma inalterable malgrat els canvis polítics i legislatius esdevinguts des dels furs, passant pels borbons, les Corts de Cadis, la Constitució espanyola o l’Estatut d’Autonomia. Tots els canvis històrics han respectat el funcionament i la dimensió del Tribunal.
Un representant de cadascuna de les vuit comunitats de regants formen el síndic del Tribunal de les Aigües i, un d’aquests, és elegit president de forma indeterminada. «Denunciats de la séquia de…!», crida l’algutzir l’últim dijous de cada mes a migjorn, davant de la Porta dels Apòstols, mentre sonen les campanes del Micalet. Es tracta d’una frase repetida de forma ininterrompuda, des de fa més de mil anys, en valencià, en aquests judicis verbals, sense cap constància escrita. Si els síndics de la resta de séquies no implicades en la denúncia decideixen que el suposat infractor és culpable, segons les Ordenances de la Comunitat de regants, el Tribunal imposa la pena en sous, una referència que es manté des de l’era medieval i que, en l’actualitat, equival al jornal d’un dia del guarda de la séquia.
La Séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella, són el conjunt de séquies que conformen la Vega de València i sobre les quals té jurisdicció el Tribunal de les Aigües. Aquests vuit canals i la Séquia Reial de Montcada constitueixen l’Horta de València.
