En efecte, la jornada d’estiu de la Federació d’Escola Valenciana es retindrà en la memòria dels representants de les quasi 30 Associacions per la Llengua com una jornada en què l’entitat social va viure un ambient de treball contagiada per les expectatives que ha generat l’inici d’un nou cicle d’iniciatives de govern que afectaran de ple el sistema educatiu valencià, per les presumibles polítiques que impulsaran els programes plurilingües i per una perspectiva de futur en què, finalment, el govern valencià assumirà, des de l’òptica d’una transversalitat política, bona part dels projectes socials i culturals que Escola Valenciana ha dut endavant durant els darrers 25 anys. Val a dir que, durant este període de temps, l’organització cívica exercí el paper, quasi en solitari i en un sentit de resistència social, de dinamitzadora de la consciència social valenciana i es constituí en garant d’una personalitat col·lectiva que es pretenia destruir al preu que fóra pel govern valencià d’aleshores.
Precisament, durant estos dos dies de debat i d’anàlisi hi ha hagut ocasió d’estudiar l’evolució de l’activisme social generat al voltant de les Trobades i de la resta de projectes socials impulsats per Escola Valenciana, de sospesar quina ha estat la gran contribució de la cultura contestatària de les comunitats educatives del País al canvi polític que s’ha produït el passat 24 de maig i, per descomptat, de realitzar un exercici de visualització que gravitava en el compromís que Escola Valenciana està disposada a assumir en una societat futura condicionada per una acció política d’un govern valencià legitimat per una victòria electoral merescuda, una nova administració autonòmica que, per circumstàncies contextuals polítiques, ha rubricat un contracte ètic amb una ciutadania que els exigeix més comportaments democràtics, més identitat territorial i patrimonial, més transparència administrativa, més proximitat humana, un desenvolupament econòmic més sostenible i, en definitiva, que l’acció política se centre en el benestar social de les persones i dels col·lectius socials més castigats per la mala gestió de la crisi econòmica.
Davant estes circumstàncies, Escola Valenciana haurà d’evolucionar no solament per reivindicar un protagonisme més transcendental del valencià sinó per involucrar-se amb intensitat en aquells projectes col·lectius que aspiren a situar-nos en els grans reptes educatius del segle XXI, amb unes coordenades de navegació política que ens convertisquen en un País normalitzat que tinga la capacitat suficient per redirigir els seus passos.
Esta nova concepció de fer política posseeix una energia intrínseca capaç de transformar el desànim, la indiferència i el desengany del poble valencià, que ha estat víctima de polítiques corruptes, dilapidadores, prevaricadores i especulatives en una festa de participació ciutadana, en què les persones siguen l’impuls dels canvis polítics i les protagonistes d’unes iniciatives que busquen millorar la qualitat de vida de tots i totes, per a tots i per a totes, un camí que s’ha de planificar comptant amb el consens social i enunciant objectius a curt, mitjà i llarg termini.
En esta nova concepció de fer política, el nou govern valencià, a les institucions i en l’acció social i cultural, podrà comptar amb Escola Valenciana i la seua Federació d’Associacions per la Llengua. No obstant això, Escola Valenciana i la seua Federació d’Associacions per la Llengua no pensen renunciar a la seua capacitat d’iniciativa social i cultural, ni delegarà en ningú el seu poder de prendre decisions que afecten els interessos del nostre País, una postura que implicarà buscar, de manera continuada, empaties i sinergies que sumen esforços i definisquen àrees de treball específiques que ens ajuden a vertebrar el País, a dignificar el valencià i a garantir un progrés social i econòmic sostenible i sostingut.
