Ens pots donar una visió general de com els teus estudis o la teva experiència t’han ajudat, o t’han portat, on estàs actualment?
Els meus estudis acadèmics de poc serveixen, doncs soc informàtic, i la meva experiència professional com analista de costes, doncs tampoc aporta molt. Llavors els meus coneixements han vinguts donats sempre a través de l’aprenentatge mitjançant l’estudi de centenars d’informes i documents tècnics dels temes en qüestió, però el que és molt més important, degut a la experiència i a haver-me rodejat d’eminències que han compartit sobre el terreny una gran part del seu coneixement i bagatge. Per desgràcia, les agressions al territori i al medi ambient són constants, i els estaments públics, per lo general, prefereixen mirar cap a un altre costat.
La tècnica coneguda com fracking es projecta com a opció davant l’esgotament a escala mundial dels hidrocarburs de jaciments convencionals (de fàcil extracció), que opinió et mereix aquesta afirmació?
Efectivament és una opció per a poder continuar extraient durant un temps més els recursos que es troben al subsol, i exprimir encara una mica més els recursos fòssils amagats a la terra. Dit això, la meva opinió, és que amb el fracking el que es pretén el garantir la subsistència d’un oligopoli i d’un model energètic que pertany a una altra època. De fet, és un insult a la intel·ligència el destinar diners i recursos a la I+D+I de tècniques per a continuar explotant els hidrocarburs; únicament justificat per a no perdre la quota de poder que actualment te l’oligopoli energètic.
Per tal de no modificar aquest model que per a produir energia ha de cremar recursos, s’arriba inclús a plantar menjar per a cremar-lo en els motors.
Economia basada en els hidrocarburs. Qui tinga reserves i dispose d’una tecnologia per a la seva explotació, tindrà el poder.
La transició cap a un nou model energètic passa per la denúncia i la lluita enfront de les injustícies ambientals i socials de l’oligopoli energètic? O cal anar un pas més enllà?
La denúncia és un element imprescindible per tal de donar a conèixer les fortes i constants agressions mediambientals que aquest model energètic actual executa dia darrere dia. Però aquesta denúncia no pot ser una mesura aïllada; és més, des del moment que som coneixedors de lo depredador que és aquest model energètic, tant des del punt de vista mediambiental com social i econòmic, només en tenim dues opcions: continuar fins ara convertint-mos en còmplices, o provocar el seu canvi.
Parlar d’anar un pas més enllà, pot anar des d’instrumentar canvis globals a l’espectre polític, com és el cas de la Plataforma per un Nou Model Energètic, a simplement utilitzar la poca llibertat que ens queda i apostar per fer xicotets canvis a les nostres rutines: operadores elèctriques netes, transport públic, estalvi energètic, … En definitiva, tot és útil, necessari i compatible.
El canvi de model energètic vindrà des d’a baix solament o amb aliances amb representants polítics?
Els representants polítics, són precisament això, persones en les que es delega per a que gestionen el be comú. Per la qual cosa, no poden fer cas omís a allò que la ciutadania els pugui demanar. També pot passar que la societat a la que representen estigui desmotivada o poc activa; però en cap moment això és excusa per a no treballar en tots els àmbits que afecten a la col·lectivitat i sempre amb una visió de sostenibilitat a mig, curt i llarg termini.
El paper que juguen les associacions, plataformes i les persones a títol individual, és vital per garantir que mai es pugui treballar en una sola direcció o de manera unilateral. Llavors, ens podem trobar amb dos escenaris possibles: el primer en el que sigui la pròpia ciutadania la que denuncie situacions i col·labore en la cerca de solucions; i un segon escenari en el que siguen els poders públics els que detectin les agressions i proposen una sèrie de canvis estructurals per a corregir-les. En ambdós casos, tant la societat com els representants polítics han de treballar de manera conjunta.
Tornant al fracking, quin paper pot jugar la UE per a la seua prohibició, ara que sembla que s’està contraposant aquesta tècnica al gas rus, per exemple?
La Unió Europea, en temes energètics deixa en mans dels Estats Membres les seves decisions, però tot i així, te marge per tal de regular i marcar les directrius per regular la gran llista d’impactes que produeixen aquestes tècniques. La directiva marc de l’aigua, les normatives d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i pluja àcida, les normatives de seguretat i salubritat ciutadana, … són exemples de regulacions que a nivell de la UE, ja existeixen, però a que l’hora de la veritat, és força complicada la seva aplicació, deixant en molts casos la última decisió als estats membres.
El no prendre decisions clares contraries al fracking denota la manca de maduresa política d’una gran part dels Eurodiputats, i d’una visió a curt termini molt simplista.
Un cas pràctic, el de l’Estat Espanyol, que deixa en mans de les declaracions d’impacte ambiental la vinculació directa de les aprovacions de permisos de fracking. Comprovant la legislació, podem extreure conclusions com lo fàcil que és redirigir el resultat de la declaració d’impacte ambiental, al mateix temps que coarta la participació ciutadana. Tot i que aquesta no ha sigut la única llei modificada en els últims temps per tal de facilitar l’entrada del fracking a l’Estat Espanyol.
Consideres que les Illes Columbretes estan amenaçades per la cerca de petroli?
Les illes Columbretes estan amenaçades pel petroli però no més que la resta de la mar Mediterrània, sobre tot la costa peninsular i les Illes Balears. Una gran part de la societat, encara no s’ha adonat que l’ús de les energies fòssils, formen part d’un model depredador incompatible amb qualsevol altre ús que es vulgui fer del territori on es facin les prospeccions. Mentre passa a Iraq o Kuwait, no som conscients dels riscos associats, però ara que el tenim a casa, ens adonem que hi ha en joc un impacte econòmic, social i evidentment mediambiental en benefici d’una empresa privada. Des de les Comarques de Castelló, la part visible o emblemàtica són les Columbretes, i efectivament es veuran greument afectades, ja que forma part d’un medi, d’un ecosistema, i no és una peça aïllada.
Els beneficis socioeconòmics són l’excusa perfecta per deixar a l’ecologia jugar en altra divisió?
Tot el contrari, els beneficis socioeconòmics són el motiu exacte per la qual cosa l’ecologia deu ser l’eix vertebrador de totes les polítiques. Una altra cosa és l’ús que es vulgui fer de la informació i de la realitat per a orientar el pensament col·lectiu en una direcció o en una altra, cosa molt habitual entre la classe política actual.
Si cada vegada que es parlés de beneficis socioeconòmics es fiqués sobre la taula tota la informació, i s’analitzés amb rigor i amb la seva durabilitat en el temps, sempre guanyarien les polítiques orientades a la sostenibilitat, i per extensió amb equilibri ecològic.
Des de Vinaròs com esteu vivint els moviments sísmics que semblen provocats pel magatzem conegut com a Castor?
Reconec que és el millor que ens podia haver passat i han sigut molt ben rebuts per la meva part. Una alegria produïda primer que res, per no haver de lamentar cap víctima humana; però han sigut molt oportuns, i per desgràcia necessaris per a sacsejar consciències que fins ara poc o res qüestionaven projectes baix el paraigües de crear riquesa a la Comarca. Només amb un 5% del previst injectar, s’han produït els famosos terratrèmols detectables a més de cent quilòmetres. Deixant en evidència la insostenibilitat del model energètic actual. Ara, encara que sigui pels moviments sísmics, la societat està disposta a reqüestionar projectes com el Castor. De la resta de motius defensats des dels moviments ecologistes i plataformes per a posicionar-se contraris al Castor, una part de la ciutadania encara no vol saber molt, però al menys ja reconeix que ha sigut enganyada deliberadament.
Es pot realitzar política i no veure amenaçat l’activisme mediambiental, com és el teu cas?
El primer que s’ha de fer és tenir ben focalitzats els objectius, i després dotar-se de totes les eines necessàries per tal d’assolir-lo, i si alguna no existeix, doncs crear-la.
Sí es pot compaginar un activisme polític i un altre mediambiental, i a mi em resulta molt fàcil per dos motius, el primer perquè sé distingir el fòrum en el que hi participo en cada moment, i el segon, i tal vegada el més important, és que no persegueixo cap interès particular. Cal afegir que el que sigui fàcil distingir, no vol dir que sempre sigui agradable, ja que en més d’una ocasió, pel bé dels propis moviments socials, m’ha tocat no informar de la meva vesant política inclús a amics i companys.
Política, diccionari en mà, es tot allò relacionat amb una societat, i partidisme una altra cosa que desconec i que no m’interessa.
Des d’ací voldria donar les gràcies a la meva dona Ruth que sempre està al meu costat i que sense el seu suport, hagués sigut totalment impossible la meva implicació mediambiental.
Iniciativa Castelló
