“Volia plasmar com el cinema és ‘culpable’ de moltes de les imatges que es queden gravades per a tota la vida, i la de King Kong en el Empire State és una de les més icòniques”
La il·lustradora i “enginyera de contes” barcelonina versiona el clàssic de 1933 amb els seus personatges i el seu inqüestionable toc naïf per donar vida al cartell de l’edició número 18 del festival de curtmetratges de Vila-real
Lyona Ivanova, o Marta Puig de portes cap a dins. El cartell que il·lustra l’edició de la majoria d’edat del Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-real Cineculpable (del 20 al 27 de novembre) porta el seu segell. O millor dit, el seu personatge més conegut: la nena-monstre Anitram. La il·lustradora i “enginyera de contes i poemes” barcelonina rescata de nou a la protagonista del best-seller infantil Mataré monstruos por ti, editat al costat de Santi Balmes (veu de Love of Lesbian), i una imatge de pel·lícula (King Kong en el Empire State, suplantat per Anitram), per dissenyar la carta de presentació del festival. Senzilla. Directa. Naïf. Com agrada definir el seu estil. Un cartell carregat de simbolisme, ingenuïtat i simplicitat que evoca, això sí, un missatge clar: que el cinema, àdhuc amb 18 anys a coll, cal seguir vivint-ho amb la il·lusió d’un nen.
-Poses ‘cara’ a Cineculpable 2015. L’edició número 18, la que consolida la trajectòria del certamen. Malgrat la teua dilatada carrera com a il·lustradora, imposa un ‘encàrrec’ per a una edició tan destacada?
Clar! A més per a mi el cinema és el més important, per tant ha suposat un encàrrec amb molta responsabilitat.
-El cartell és molt diferent respecte als d’anys anteriors i porta el teu segell, sens dubte, amb Anitram (Martina) al capdavant. Què has volgut projectar en ell?
Volia intentar plasmar la idea de com el cinema és ‘culpable’ de moltes de les imatges que se’ns han quedat gravades en el cervell per a tota la vida. En el meu cas, la imatge de King Kong pujat al Empire State és una de les més icòniques que recordo des de petita, i m’agradava la idea de mostrar a Anitram (un dels meus personatges) creient ser King Kong i suplantant-li en el cim del Empire State.
-Però, què fa exactament la nena-monstre Anitram coronant el gratacel novaiorquès?
Anitram acaba de veure la pel·lícula de King Kong i, influïda per ella, es creu el monstre i puja a l’edifici.
-Li has posat nom?
Jajaja! No, però si ho tingués seria Anitram es creu King Kong.
-Prens el relleu a una altra il·lustradora amb reconeixement, Paula Bonet, autora del cartell de Cineculpable 2014. Ho vas veure?
Clar! No només m’encanta el que fa i és una molt bona amiga, sinó que la noia que apareixia en el cartell és la meua companya de pis!
-El teu nom i el de Paula Bonet s’inclouen precisament en el grup de “la nova revolució de les il·lustradores femenines”. T’agrada estar aquí?
M’aclapara estar ací, sobretot perquè para mi dedicar-me a la il·lustració ha estat gairebé com un regal. Jo en realitat vaig estudiar cinema i em dedico a la realització de videoclips i espots, i per això, que de tant en tant puga publicar llibres, il·lustrar cartells…, és una cosa que mai hagués imaginat i del que estic súper agraïda.
-Has comentat en alguna entrevista que el teu primer projecte va ser un curtmetratge rodat en 16 mm on apareixia el teu avi. Tornes als orígens amb el disseny del cartell d’un festival de curtmetratges?
Per a mi el curtmetratge és un format fonamental. En el fons no és com tornar als orígens, perquè mai m’he anat d’aquí, ja que els videoclips, al cap i a la fi, són com a curtmetratges.
-Com ha estat el procés creatiu del cartell de Cineculpable? És a dir, quin ha estat el teu punt de partida?
La veritat és que des del moment en què se’m va encarregar el cartell, no vaig poder llevar-me del cap el fotograma de King Kong, i havia de fer-ho.
-Per extensió, en què penses abans de començar a dissenyar o crear la teua obra?
Depèn, hi ha vegades que passa això, et ve una imatge i ja no pots desprendre’t d’ella, hi ha altres ocasions en què tot és més racional i intentes buscar primer un missatge i després la forma.
-T’hem presentat com a il·lustradora, perquè és la faceta que has desenvolupat en el cas del disseny del cartell del festival, encara que tens un currículum més que extens en el que a direcció de videoclips de bandes com Love of Lesbian, Sidonie, Lori Meyers o Los seis días (entre moltes altres) es refereix. Qui és Lyona? Com et definiries, professionalment parlant?
Ho dic sempre de broma, però em defineixo com a enginyera de contes i poemes. Sóc una mica ‘cantamañanas’ i no m’agrada definir-me o encasellar-me, m’agrada fer una mica de tot, provar, aprendre. No sé què acabaré “sent de major”, m’agrada la fotografia, dibuixar, dirigir, cantar, no em marco objectius, vaig provant i no tinc vergonya d’atrevir-me amb coses que no són “lo meu”.
-I al teu estil?
Suposo que podria definir-se com a senzill, directe i naïf.
-Marta, el teu nom real. Lyona, l’artístic. On està la relació? O no la hi ha?
Lyona era el meu nickname de Fotolog, i té una història una mica llarga. Fa més de deu anys vaig estar treballant a Sicília, i allí vaig conèixer a un actor italià. Ens vam enamorar, però els dos teníem parella en aquest moment, i el nostre no podia ser, així que em va dir: “Quan cap dels dos tinga parella ens trobarem a mig camí”. Ell era de Roma, jo de Barcelona, i just el punt mitjà era Lió. Així que quan vaig tornar a casa, i em vaig obrir un compte de Fotolog, vaig pensar: De Lió, Lyona, i si algun dia busca en internet “Lió”, potser li aparegui jo… I així va sorgir Lyona, així que en el fons sí que té molt a veure amb mi. I no, mai he estat a Lió.
-Alguna assignatura pendent?
Dirigir un llargmetratge. Aquest ha estat sempre el meu somni.
-Cap a on camina Lyona?
No ho sé, i m’agrada no saber-ho.
