Aquesta documentadíssima mostra de la Fundació Josep Irla de Barcelona és formada d’una vintena de panells i un catàleg. En bona part d’ells hi apareix com a figura destacada Carles Salvador, tant al llarg de la seua residència de 18 anys a Benassal (1916-1934) com després. Des del proper 11 d’octubre i fins a l’11 de novembre es pot visitar a Benicarló i, després, el mes de desembre, serà a Vinaròs, i està previst el seu pas també per Albocàsser i la Fundació Carles Salvador de Benassal. Està dirigida per Josep Valls, i entre altres hi col·laborem Vicent Pitarch, Elena Sánchez Almela i el signant, com consta als crèdits i agraïments.
Segons explica la presentació, “El valencianisme republicà és producte del conjunt d’idees, llibres, publicacions, entitats, iniciatives, fets i personatges que des de mitjans del segle XIX reivindiquen els trets nacionals del poble valencià i la seua vinculació amb la resta de terres de llengua catalana, i van lligant progressivament el seu futur en llibertat a un projecte democràtic de renovació cultural, cívica i política d’arrels republicanes.
La història del valencianisme republicà és la crònica del lent despertar d’un poble silenciat, de la lluita per la recuperació lingüística, cultural i nacional del País Valencià. D’una lluita conduïda a través de l’acció cultural, cívica i política.
Aquesta exposició itinerant ret homenatge a totes les generacions de valencianistes que han protagonitzat aquesta lluita.”
Les arrels cultes: Romanticisme i Renaixença literària (1859-1900),
El primer valencianisme polític (1900-1918, quan Carles Salvador ja començava a manifestar-se, just abans d’arribar a Benassal),
Una força emergent (1918-1923, on podem afegir l’efímera “Protectora de l’Ensenyança Valenciana” de Salvador amb seu a Benassal),
L’embranzida cívica (1923-1931, on es parla de diverses publicacions on col·labora Salvador des de Benassal, ja totalment consolidat en la seua tasca literària en poesia, narració, teatre, assaig, docència i articles periodístics),
Les Normes de Castelló (1932, il·lustrada amb una caricatura de Salvador -propietat de Carles i Imma Salvador i Sales, dipositada a l’AMCSB = Aula-Museu Carles Salvador-, i on apareixen ell, Francesc Almela de Vinaròs, i Llorenç Sorlí de Cervera, els signants del Maestrat),
L’eclosió republicana (1931-1936, amb publicacions on també hi col·labora Salvador des de Benassal, fins l’any 1934 quan marxa a Brenimaclet),
La lluita per l’Estatut d’autonomia (1931-36),
La primavera cultural (1931-1936, amb publicacions de Salvador i una foto seua amb els alumnes de la Colònia Escolar de Sant Pau d’Albocàsser),
La Guerra Civil (1936-1939, amb el rellevant paper de Salvador en la ponència final del Segon Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes),
La Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València (1936-1939, amb el carnet de Salvador com a membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Valencians),
Repressió i exili (1939-1975, amb la depuració de Carles Salvador, i hi podem afegir la destrucció de la seua biblioteca a Benassal pels sublevats el 29 de maig de 1938, i l’exili a Mèxic d’Alard Prats, de Culla i Benassal),
La resistència cultural (1939-1962, amb Salvador, la seua Gramàtica i els “Cursos de valencià” de Lo Rat Penat), i
L’explosió fusteriana (1962-1977).
Pere-Enric Barreda
Universitat de Barcelona
Fundació Carles Salvador
irla.cat/expovalencianisme/
