Si hi ha una tret que defineix la política lingüística de la Conselleria d’Educació al Baix Segura durant aquests darrers vint anys és el nul interés a promoure l’extensió del coneixement del valencià entre els habitants d’aquesta comarca. D’una banda, la Conselleria ha dificultat la implantació de les vies acadèmiques reglades necessàries perquè jóvens i adults puguen aprendre’l. D’una altra, no ha posat mai punt final a l’exempció de l’estudi del valencià als centres educatius. Tot això ha provocat l’aparició de generacions de persones que se senten ciutadans de segona per trobar-se en condicions laborals de desigualtat i, a més, en molts casos, molts d’aquests ciutadans han trobat en el valencià el botxí ideal de les seues dificultats laborals. En definitiva, tota una estigmatització induïda des de la Conselleria d’Educació.
Però a les portes d’un canvi de govern en la Generalitat Valenciana, des de la Conselleria d’Educació s’ha demanat mitjançant correu electrònic als equips directius de les Escoles Oficials d’Idiomes, com és el cas greu d’Oriola, que no oferisquen els grups de valencià que tinguen “un nombre reduït d’alumnat”. Des d’El Tempir entenem que mesures d’aquest tipus priven el dret dels habitants del Baix Segura a estudiar valencià i aprofundir-ne en l’estudi en una EOI, si no n’han obtingut els mínims coneixements orals i escrits a l’escola i a l’institut. A més, enguany aquesta mesura, que s’aplica reiteradament durant els últims cursos acadèmics, té com a novetat que se centra únicament en el valencià però no així en la resta d’idiomes que s’ofereixen a l’EOI d’Oriola com l’anglés, el francés o l’alemany.
A més, si aquesta mesura prospera, l’EOI d’Oriola solament podria oferir els nivells més avançats (B2) -a més, el pròxim any oferiria C1 i C2-, però s’eliminarien els cursos bàsics i intermedis (A2 i B1), fonamentals per a aquelles persones que no tenen la formació acadèmica per a cursar directament un B2, per exemple, i se’ls negaria el dret a matricular-s’hi. En definitiva, si hi continuen interessats i volen superar aquests obstacles administratius, haurien de desplaçar-se a altres EEOOII més llunyanes com la d’Elx o Alacant.
Per a El Tempir l’administració autonòmica està obligada a garantir el deure de conéixer el valencià al Baix Segura. La salvaguarda d’aquesta garantia ha de passar forçosament per dues mesures bàsiques: la primera, oferir una oferta educativa de qualitat i àmplia en l’aprenentatge del valencià; la segona, realitzar la promoció social i la divulgació pedagògica necessàries sobre els avantatges de fer del valencià una llengua més de comunicació amb la resta de valencians i útil laboralment juntament amb el castellà per als habitants d’aquesta comarca. Entenem que no s’hi valen aplicar criteris estrictament econòmics perquè a la llarga el migrat estalvi econòmic que persegueix la Conselleria d’Educació no compensa el gran dèficit de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats que està generant.
El Tempir dóna suport al Departament de Valencià de l’EOI d’Oriola com a l’alumnat d’aquest centre en les seues legítimes reivindicacions pel que fa al mateniment d’aquests grups, suport que també fem extensiu al Col·lectiu de professors de Valencià d’EOI que, a través d’un comunicat, critica que “s’està negant el dret a la ciutadania d’estudiar en valencià en una Escola Oficial d’Idiomes, cosa que va clarament contra la normativa vigent”. El Tempir demana que el nou equip de govern de la Conselleria d’Educació ature aquestes mesures discriminatòries. Els oriolans, com la resta d’habitants del Baix Segura, no volen ser ni més ni menys que la resta de valencians. Simplement volen aprendre la llengua que històricament els és pròpia. Volen ser uns valencians més. Com tots nosaltres.
