L’exposició s’inaugurarà el mateix dia de la 29 Trobada, el 6 d’abril.
Joan Andrés Terenti
El Primer llibre per a infants, que mostrem en aquesta exposició, fou escrit per Lambert Castelló i Emili Beüt. Publicat el 1933 pel Centre d’Actuació Valencianista, va ser el primer llibre per a l’ensenyança de la lectura en valencià amb que pogueren treballar els mestres del seu temps.
Lambert Castelló, era mestre i membre del grup de mestres valencians com Carles Salvador, Enric Soler i Godes, Maxi Thous o Empar Navarro, foren pioners en renovar les tendències pedagògiques de l’època, amb un pressupostos didàctics i ètics avançats que giraven, entre molts altres, al voltant de la introducció del valencià a l’escola i del pacifisme i la solidaritat internacional com a valors a promoure entre els alumnes.
Lambert Castelló, que en l’època de publicació del llibre, era mestre a Socovos (Albacete), estava especialment preocupat per la didàctica del valencià, com ho demostra la seua intervenció el 1933, a la IIa Setmana Cultural Valenciana, amb la presentació de conferència “Orientacions pedagògiques per a l’ensenyament del llenguatge a base de la llengua materna dels infants”. Delegat de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana el 1934, també fou professor de l’Escola de Llengua Valenciana, que va instituir aquesta associació pel juny de 1936. Després de la guerra exercí a Corbera (la Ribera) on, durant el franquisme, seria, en companyia d’Antoni Vallet Caudeli, un dels mestres que transmetien a les noves generacions de mestres valencianistes les experiències de l’etapa republicana.
Emili Beüt, València (1902, 1993), fou geògraf, escriptor, editor i activista cultural, fou president de Lo Rat Penat entre 1972 i 1980. Vinculat al valencianisme des de la dècada dels anys 30, època en què també col·labora a Las Provincias, El Mercantil Valenciano i La Correspondencia de Valencia.
El 1934 treballa amb Carles Salvador a la recent creada l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, amb un triple objectiu: reclamar l’ensenyament en valencià a les escoles, formar els futurs mestres, i impulsar una nova editorial.
Als anys finals de la dictadura franquista jugà un important paper a Lo Rat Penat i, el 1972, va ser triat President de l’entitat, càrrec que ocupa fins 1980, quan Xavier Casp i els sectors més extremistes de l’anticatalanisme de l’entitat, presenten una moció de censura contra ell per la seua defensa a ultrança de les Normes de 1932.
