El pròxim dijous 27 i divendres 28 de novembre tindrà lloc els últims actes de les jornades dedicades a la poeta feminista Maria-Mercè Marçal que s’han celebrat al Pinós (Valls del Vinapoló) durant el mes de novembre organitzat per la Plataforma contra la violència de gènere.
En primer lloc, el dijous la professora de la Universitat d’Alacant M. Àngels Francés impartirà una xerrada en la Casa Cultura de la localitat sobre la relació de la poeta amb altres escriptores contemporànies i el divendres es projectarà la pel·lícula “Ferida arrel:Maria-Mercè Marçal” una obra col·lectiva composta per curtmetratges de realitzadores de diferents generacions sobre la figura de la poeta i sobre la maternitat, el cos de la dona, la memòria, la tradició popular, l’art, l’amor lèsbic, la malaltia… Entre les directores destaquen Judith Colell (53 dies d’hivern), Giovanna Ribes (Una suau olor a canyella), Neus Ballús (La Plaga), Rosa Vergés (Iris), Elisabet Cabezas (La doble vida del faquir) o Laia Manresa (Morir de dia).
El projecte està codirigit i coordinat pel cineasta Fran Ruvira . L’objectiu de la pel·lícula és rendir un homenatge a l’obra de Marçal, reflexionar sobre la construcció de la identitat femenina i visibillizar el treball de realitzadores en el nostre país. Es tracta d’una coproducció de la Fundació Maria-Mercè Marçal i l’escola de cinema “El Plató de cinema”.
En acabar la projecció, l’actriu Julia Esquembre musicalitzarà una sèrie de poemes de la Marçal acompanyada pel músic César Pérez Pérez.
Maria Mercè Marçal és una de les poetes catalanes més destacades del segle XX. Va estudiar batxillerat a Lleida i Filologia clàssica en la Universitat de Barcelona. Al costat de Xavier Bru de Sala i Ramon Pinyol va fundar l’editorial “Llibres del Mall” que es convertiria en l’editorial de poesia de referència de la poesia catalana en la transició. En 1976 va guanyar el Premi Carles Riba de poesia amb “Cau de llunes” i es va perfilar com una de les veus més innovadores de la generació dels setanta. Marçal va ser una activista i lluitadora que va enarborar diversos fronts com la lluita política en el franquisme per la llibertat, la lluita feminista i l’alliberament lèsbic. En 1979 va publicar “Bruixa de dol”, el seu segon poemari, que la va convertir en una poeta d’èxit. Amb la seua única novel·la “La passió segons Renée Vivien” es va confirmar també com una gran novel·lista. Va morir a Barcelona el 5 de juliol de 1998 amb 45 anys, a causa d’un càncer.
Plataforma ‘El Pinós contra la violència de gènere’
