Xerea és el paper on el poeta anònim, amb ànima i sense rostre, assumeix l’escriptura de la seua gent
Em dol veure’t absent
com una ombra trèmula
d’aquella flama dansarina
que fa temps vas ser.
Em dol la imatge nova
que ve a sobreposar-se
al record, que el trasmuda,
que de la ment l’esborra.
Enyore la dansa viva
d’aquella flama que ara,
mentre sona la cançó de l’oblit,
dins del vell fanal s’apaga.
Xavi Vidal
