La sentència considera que la concessionària va incomplir el contracte al no buscar una alternativa a les plantes de Villena i Xixona
L’empresa sol·licitava prop de 8 milions d’euros més per l’augment de la distància i la disminució del benefici industrial
Una jutgessa ha desestimat la demanda de Vytrusa, empresa concessionària del Consorci de Residus de La Costera, La Safor, La Vall d’Albaida, La Canal de Navarrés i la Vall d’Aiora-Cofrents, per a incrementar amb prop de 8 milions d’euros la indemnització per portar els residus fins a la planta d’Alacant.
El cas es remunta al 2012 quan les plantes de Villena i Xixona van informar que no rebrien els residus procedents del Consorci V5. La sentència considera que Vytrusa –una UTE formada per FCC i Dimesa– es va desentendre del
problema que suposava no tenir les instal·lacions provisionals previstes en el contracte i afirma que el COR es va veure obligat a assumir la responsabilitat per interés públic.
Com recull la sentència del passat 17 de maig, el contracte adjudicat a Vytrusa va fixar un cànon de transferència i transport de 18 euros per tona i un altre de valorització i eliminació de 65 euros per tona. Vytrusa va proposar que mentre no es construïren les plantes, en el període transitori es traslladarien els residus a tres plantes: El Campello, Villena i Xixona. Atés que el Campello era residual per la seua escassa capacitat, la petició de permisos es va centrar a Villena i Xixona. Al final, els responsables de Villena i Xixona desestimaren acollir els residus de les cinc comarques del COR.
Davant aquest problema, el consorci va decidir en 48 hores pactar un preu amb els gestors de la planta d’Alacant i transportar els residus fins a aquell punt. Encara que la distància fins a Alacant era major que Villena, el Consorci va decidir mantenir el preu de transferència i transport en 18 euros per tona i va veure reduït el cànon de tractament i eliminació fins als 55 euros per tona. Per aquest motiu, després de presentar recursos, la concessionària va acabar portant al jutjat la modificació del contracte i dels preus. Vytrusa considerava
La magistrada Laura Alabau, del jutjat Contenciós-Administratiu nº 3 de València, considera que ha quedat demostrat que Vytrusa havia d’haver aportat la solució al problema generat amb la falta de plantes provisionals. Per a açò aporta el testimoniatge d’un tècnic que considerava que «Vytrusa havia pretés fer recaure en el Consorci el seu propi incompliment». Per això, la sentència afirma que «la modificació del contracte està motivat d’un costat, de l’incompliment culpable del contractista (Vytrusa), i d’un altre, de l’interés públic en la immediata posada en funcionament del servei sent legítima la solució adoptada» pel Consorci.
El dictamen judicial concreta que és «cert que el Consorci modifica el contracte –a causa de l’incompliment de l’actora– i decideix una nova ubicació de les instal·lacions». Considera que Vytrusa tenia «l’opció de desistir del contracte, instant a la resolució (davant la impossibilitat de complir allò al que s’havia obligat), o bé mantenir-se dins el contracte, acceptant els termes de la modificació, opció que adopta».
Per aquest motiu, la sentència conclou que si «la modificació contractual s’adoptara atenent a més a l’interés econòmic» de Vytrusa, «l’incompliment del qual és causa de la modificació, s’estaria faltant als principis que regeixen la lliure concurrència i igualtat de tracte en la licitació, en burlar la posició de la resta de licitadors doncs, incomplits per la part actora els termes de la seua oferta, pel que fa a la ubicació de centres de tractament provisionals, que li havia sigut valorada, només faltava que a més li redundara en un increment econòmic».
Malgrat oposar-se a l’increment de la indemnització, la jutge estima en part una petició de la concessionària que en cas de revisió de preus s’ha d’aplicar l’IPC. Contra aquesta la sentència judicial, la concessionària pot presentar recurs.
