El 7 de maig la CUP-AE preguntava al Govern de la Generalitat què estava fent per evitar la vulneració del dret de vaga que fa l’empresa amb l’entrada de productes Panrico. El Conseller, que no va respondre la pregunta, va fer greus acusacions contra els treballadors/as a les quals responem.
Sr. Puig, què fa el seu Departament per defensar el dret de vaga dels treballadors? La inspecció de treball conclou en el seu informe del 19 de desembre que l’empresa vulnera el dret de vaga. Vostè, el 7 de maig diu que segueix pensant una possible sanció a l’empresa de 6.250 euros. Porta més de cinc mesos!
Però encara més, aquesta vulneració constatada per acta el 21 d’octubre, és a dir al vuitè dia d’iniciada la vaga, ha continuat sistemàticament fins al dia d’avui, en el que es pot trobar, en qualsevol gran superfície, infinitat de productes Panrico que abans es fabricaven a Sta. Perpètua.
La legislació sancionadora a empreses estableix que: Entre els criteris previstos legalment per graduar les sancions figuren, entre d’altres, la negligència i intencionalitat del subjecte infractor, frau o connivència, incompliment dels advertiments previs i requeriments de la Inspecció, xifra de negocis de l’empresa, nombre de treballadors o beneficiaris afectats si escau, perjudici causat i quantitat defraudada . (…) Les multes poden incrementar-se substancialment en aquells casos en els quals la Inspecció de Treball i Seguretat Social aprecia l’existència de reincidència.
Vostè sap que cada dia Panrico entra a Catalunya una mitjana de 9 tràilers que inunden totes les grans superfícies i supermercats. El valor mitjà d’un tràiler és d’entre 60.000 i 70.000 euros. Vostè sap que l’empresa ha seguit fent-ho després dels requeriments i advertiments d’Inspecció, que és òbvia la intencionalitat de l’empresa, que hi ha reincidència, que no té cap proporció la sanció de 6.250 euros amb la mercaderia entrada vulnerant el dret de vaga que supera àmpliament els 100 milions d’euros, que aquest fet provoca un perjudici evident als treballadors/res en vaga… Per què no sanciona amb els agreujants que recull la llei? Per què minimitza l’acció comesa per l’empresa? Per què tan ràpida i dura l’acció contra els treballadors/res quan defensa els interessos de l’empresa i no fa res per defensar el seu dret a vaga? Sr. Puig, vostè no defensa el nostre dret a vaga.
Vostè Sr. Felip Puig diu que si la “Generalitat envia els Mossos d’Esquadra és perquè hi ha un problema de seguretat pública, de seguretat ciutadana.” No és cert.
El major desplegament de Mossos d’Esquadra es fa el 18 d’octubre. A les 6 del matí està reunida una assemblea de treballadors/res a la porta de fàbrica en la que s’informa de la reunió del dia anterior amb l’empresa. Els vídeos gravats no permeten cap dubte: nombroses furgonetes de Mossos, amb més d’un centenar d’efectius, dissolen l’assemblea, colpegen als treballadors/res empenyent-los contra els murs de la fàbrica. L’objectiu no era un altre que assegurar que l’empresa entrés amb directius i empreses subcontractades (acció que vulnera el dret de vaga, com es va denunciar) per treure més de 9 tràilers de producció de l’empresa, que s’havien elaborat sense pagar el sou als treballadors/res. Diversos treballadors/res van ser contusionats i un d’ells va haver de ser atès a l’Hospital de Mollet. Aleshores Joan Mas Gavarró, germà menor d’Artur Mas, era director d’operacions i apoderat en Panrico. Per fer aquesta càrrega policial contra els treballadors/res en vaga el Conseller d’Interior no va necessitar cap ordre judicial, van ser suficients la trucada de l’empresa i la seva voluntat política d’assegurar a l’empresa els seus interessos.
Com recollia la crònica d’El País: La càrrega s’ha produït de forma sorprenent, perquè després d’haver pactat empleats i policia que deixarien passar als treballadors de la planta d’administració, els agents d’antidisturbis de quatre furgonetes han format una filera que ha avançat cap als concentrats i, al no deixar-los aquests passar, han tret els seus porres sense intercanviar cap paraula.
Vostès actuen en defensa de la seguretat pública o dels interessos de la patronal contra el dret de reunió i vaga dels treballadors/as?
Sr Felip Puig. Assegura que els treballadors/res han fet ús de la “violència, l’amenaça, el xantatge i agressions físiques”.
Els treballadors/as de Panrico ni utilitzem la violència, ni les agressions, menys encara les amenaces i el xantatge. Aquestes afirmacions són molt greus i més quan ni es molesta a justificar-les: quines amenaces i xantatges? Xantatge és defensar els llocs de treball i el pa de les nostres famílies? Però sí són amenaces les afirmacions de l’empresa que si seguim amb la vaga tancarà la planta, i sí és xantatge l’afirmació del Sr. Gila, conseller delegat de Panrico, que els treballadors/res podem enverinar els dònuts, amenaçant amb acomiadaments disciplinaris massius (hem presentat querella criminal per injúries)… però a vostè aquestes amenaces i xantatges no li preocupen.
Vostè vol desqualificar, criminalitzar i menysprear als més de 200 treballadors i treballadores, a les seves famílies, al patiment que portem sense cobrar en 7 mesos, per poder seguir defensant els nostres llocs de treball i la dignitat, el futur dels nostres fills. És aquesta la Catalunya que vol? I perquè vostè no ha fet res per evitar que aquesta vulneració al nostre dret constitucional a la vaga se segueixi repetint dia a dia al llarg de 7 mesos, i ens ha deixat en una total indefensió, hem hagut de ser els treballadors/res els que haguéssim de caminar arriscant nostra pròpia seguretat per detectar els camions, que l’empresa va començar a descarregar en altres llocs diferents als magatzems de l’empresa i amb camions d’altres empreses, per poder estendre acta.
.
Sr Felip Puig, no menteixi sobre la realitat del conflicte. Vostè ens presenta una història de bons, vostès i l’empresa, i de dolents i intransigents, els treballadors/res. Expliqui la realitat: no hem estat els treballadors/res els que hem creat el conflicte. Fa menys de dos anys ja es van imposar acomiadaments i retallades salarials, mentre pujaven els salaris a alts executius, com Joan Mas, germà del President. És el Sr Gila i l’empresa qui amenaça el futur de la planta de Sta. Perpètua amb una brutalitat d’acomiadaments, quan el dia anterior a l’inici de la vaga, a més de la plantilla al complet, hi havia més de 40 treballadors eventuals contractats per treure la producció. És el Sr. Gila qui es nega a retirar els acomiadaments i entrar a negociar. Però no és solament amb nosaltres, el 29 de gener, tots els grups del Parlament de Catalunya –també CiU, el seu- li sol·licitaven una reunió al Sr Gila i, al maig ni tan sols els ha contestat. És coherent amb les declaracions menyspreadores per a les institucions catalanes que ha realitzat. Però sembla que res d’això li interessa.
El Comitè de vaga dels treballadors i treballadores de Panrico.
