El fet de fer art i gaudir-ne és humanament connatural però també cultural. L’art sonor ens planteja un repte. Despertar precisament la part més natural, la menys apresa, per poder gaudir al màxim de l’obra d’art. Escolta’m, ens diu. Deconstrueix la teva realitat per tornar a viure-la. Si explorem l’horitzó expandit de l’escolta, podem veure no només l’estètica de l’escultura, sinó un plus afegit. El suggerent … allò que de vegades, oblidem. Mira, escolta i juga! Contempla totes les possibilitats.

Un xilòfon pot convertir-se en múltiples melodies si interactues amb l’obra, però no només això, pot convertir-se en pluja si tanques els ulls, si t’apartes, si li dónes distància. Un globus ens permet tocar el so, notar-lo, sentir-lo. Una planxa de metall ens transporta a cultures diferents, alienes i ancestrals … Les pedres parlen, i els arbres, no només donen fruits de cascavells sinó que ens apropen al mar …a l’escullera. Tot depèn de nosaltres. L’art sonor evoca i ens transporta. Et ve de gust deixar-te portar? Jo, personalment, crec que val molt la pena.

L’exposició romandrà oberta fins al 28 de setembre.

Us deixo un reportatge fotogràfic del dia de la inauguració al Museu de les Terres de l’Ebre, on autoritats i públic van interactuar amb les obres guiats pels artistes. Una veritable i agradable deconstrucció derridiana.

Informació obres, artistes i horaris: museuterresebre.cat/


Vicent Matamoros, Manel Eiximeno, Alex Farnòs i Mari Mar Panisello.

Antoni Blanc. “Llimoner sonor”

G. Bel. “O’clock”.

Nuria Arias i Per Kristiansen. “Univers”.

Jordi Verdés. “Ondulso”.

Comparteix

Icona de pantalla completa