No hi ha raons professionals, econòmiques ni socials per fer servir transgènics
Ahir dissabte al matí va tenir lloc el segon dels debats centrals a Barcelona, sobre les preguntes plantejades en Multireferèndum i que s’estan celebrant arreu del territori català durant els dies previs a la votació del 25 de maig, que va pivotar al voltant de la pregunta “Quin tipus d’agricultura voleu que hi hagi a Catalunya?”. Va comptar amb la participació de Verònica Miró de Multireferèndum, Jordi Pigem –filòsof i escriptor-, José Ramón Olarieta –del col·lectiu Som Lo Que Sembrem i professor de la UdL-, Júlia Lladós –politòloga-, Pep Riera –d’Unió de Pagesos), Sergi Solà –Economista i membre del Grup de Defensa del Ter- i Xavier Sans -director del Màster d’agricultura ecològica, i professor de Biologia a la UB-
Els transgènics sota sospita (desmuntant mites)
Un dels arguments que, segons diversos ponents, tot sovint és utilitzat per recolzar l’ús de llavors transgèniques en l’agricultura, és el de la seva suposada capacitat per acabar amb la fam i desnutrició al món, per la també suposada major productivitat de l’agricultura transgènica. Els ponents van desmuntar amb arguments aquesta i altres suposades bondats dels OMG (Organismes Modificats Genèticament). En aquest sentit, van coincidir en què la causa de la malnutrició i fam no és pas de manca de producció d’aliments, sinó la falta de distribució dels mateixos o que els nivells de productivitat als anys 50 eren molt superiors als d’avui dia, quan els pagesos feien la selecció de varietats apropiades per la climatologia del lloc de conreu.
Catalunya terra de transgènics i agroindústria: és aquest el model productiu adequat?
“Catalunya és la nació amb més hectàrees de cultiu transgènic de la Unió Europea”, ha sostingut Jordi Pigem, qui ha declarat que aquesta és la raó per la qual Montsanto –productor i distribuïdor del 90% de les llavors transgèniques conreades al món- té interès en que es continuï cultivant a l’estat espanyol (principalment a Catalunya i l’Aragó), ja que “si cau la producció aquí, cau a tota Europa. Per tant, el que passi a Catalunya afecta al conjunt d’Europa.”
Olarieta va sostenir que el principal conreu d’espècies transgèniques a Catalunya és el blat de moro i que: “L’evolució dels catàlegs de llavors que s’ofereix als pagesos, és creixent en els transgènics i decreixents en llavors convencionals”.
Xavier Sans, ha criticat l’actual model de l’ agroindústria a Catalunya, i ha dit que “l’agricultura, a Catalunya, pot generar molts llocs de treball però amb un model molt diferent a l’actual. Però les polítiques no van en aquesta direcció.” En aquest sentit, Sergi Solà ha donat la dada que “a Catalunya, una persona cuida 15.000 porcs. En context d’atur, amb 6 milions d’aturats a Espanya, quin sentit productiu i d’eficiència té aquest rati?”, ha qüestionat. Alhora, ha revelat que “a Osona, el porc és la primera indústria alimentària, i s’alimenta de soja transgènica que ve de l’altra banda de l’atlàntic.”
Efectes sobre les persones
Olarieta apuntava que des del punt de vista de la salut humana, hi ha pocs estudis. Però que aquests demostren que els gens amb toxines que porten els transgènics passen a l’intestí i la sang. Per tant, la toxina que conté el blat de moro transgènic que mengem, passa a la sang humana. Sí s’ha fet nombrosos estudis amb animals de laboratori que han demostrat que la ingesta de varietats transgèniques té efectes nocius sobre el funcionament del fetge, ronyons o genitals.
Més democràcia i política per al bé comú, no per als lobbys. Interessos i mentides sobre els transgènics
“En veritat, al darrera s’hi amaguen interessos comercials dels principals productors de transgènics”. Jordi Pigem ha explicat el cas real de pressions de Montsanto i grans multinacionals que han estat capaces de manipular revistes científiques suposadament “neutrals” per no publicar articles d’investigacions amb resultats contraris als OMGs.
Per la seva banda, Júlia Lladós, ha explicat que els polítics, governants i organismes internacionals actuen i governen a favor dels interessos comercials d’uns quants lobbys de la indústria agroalimentària, fent que “el dret de la propietat intel·lectual estigui per sobre del dret a l’alimentació i els drets humans”.
El debat es va poder seguir íntegrament en streaming, a continuació enllacem al moment exacte en què comença cada una de les intervencions:
Jordi Pigem
Jose Ramon Olarrieta
Júlia Lladós
Pep Riera
Xavier Sans
Els streamings de tots els debats, es poden consultar al canal de Bambuser de multireferendum.
Us recordem que els argumentaris dels promotors de preguntes contra els transgenics agrícoles es poden consultar al web:
Argumentari curt / Argumentari llarg
El proper debat referent a la pregunta “ Voleu que el grup promotor d’una ILP pugui sotmetre la seva proposta a referèndum vinculant?” i promoguda per les Comissions de ILPs rebutjades, tindrà lloc el proper dimecres divendres 16 de maig a les 19.00 hores a l’Ateneu de Nou Barris a Barcelona, amb Ada Colau, Itziar González, Raimundo Viejo, Isabel Vallet, Gerard Batalla, Gerardo Pisarello, Javi Lechón i Lourdes Berdié.
MULTIREFERENDUM 2014
