Amb un so íntim i sincer, Néstor Mont ens apropa al seu món més personal on tenen cabuda els ritmes més diversos treballats des d’una formació bàsica de, com no, tres músics. Guitarra, baix i bateria son suficients per dibuixar les melodies que ens faran recordar, entre d’altres, a Cesc Freixas, Manel i l’aire reivindicatiu de Raimon, sense perdre el seu estil personal.
En aquest treball, l’autor s’allunya de la música d’arrel valenciana, què ha estat el llenç dels seus dos treballs anteriors, per donar lloc a un repertori compromès socialment partint de l’alegria i les ganes de viure. Si parlem de Néstor Mont, parlem de poesia i en “Tres” aconsegueix, de nou amb gran èxit, musicar als eterns V. A. Estellés i Marc Granell.
“Tres” és un cant a la vida, a l’alegria de viure des de dins d’un mateix per compartir qui som amb aquells que estimem. El treball més personal de Néstor Mont desperta lliure i contundent a compàs de tres.
