La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tavernes de Valldigna, juntament amb el grup Llevant Ensemble, ha organitzat el concurs de composició Solfes de la Mediterrània, amb el qual enguany es reivindica el poeta Joan Vicent Clar, premi Vicent Andrés Estellés de poesia 1984. Amb este concurs es pretén estimular la composició en valencià, així com l’escriptura de poesia. La convocatòria està oberta als autors musicals de qualsevol de les 13 nacionalitats dels països on té lloc el Festival Sete Sóis Sete Luas, que en la capital de la Valldigna té una de les 30 seus.
«Hi ha molt poca música clàssica en valencià, i és especialment escassa pel que fa a producció per a ensemble de música de cambra», explica el membre de Llevant Ensemble Josep Antoni Alberola. «Amb este concurs, edició rere d’edició, pretenem crear un corpus de música clàssica amb cantants a partir de textos de poetes valencians.»
La composició serà per a quintet de vent i soprano, i tindrà tres moviments que posaran música a tres poemes de l’escriptor. L’obra premiada està dotada amb 1.000 euros i la data límit de lliurament és el 5 d’octubre de 2014.
L’escriptor Franzesc Kaufka ha triat per al concurs els tres poemes que formen la secció «Estiu roig. Concerto grosso en sol menor», que forma part de la unitat «Vestigi crullat de les estacions» inclosa en el llibre Riu d’ocells per timbes desertes. Els poemes en qüestió són «Vi d’estiu», al qual l’autor va atribuir el tempo allegro non molto-allegro, «Regata estival», que és un adagio presto, i «Setembre», que és un presto.
Els interessats poden descarregar-se els poemes en: <www.tavernes.es>, <www.llevantensemble.blogspot.com>.
Segons opina Franzesc Kaufka, Joan Vicent Clar tirava per l’art de la música. Per exemple, a la manera d’una peça de jazz, en Le sucrier velours harmonitza el text basant-se en la improvisació i en la repetició. La influència i l’interès de l’autor per la música es manifesten també en el plantejament de les quatre seccions de «Vestigi crullat de les estacions» —cada una en tres temps—, i en la confecció de llistes com la de àrea núm. 20 amb llum de neó, amb dedicatòries a músics com Dizzy Gillespie, Art Tatum, Niels-Henning Ørsted Pedersen, Muddy Waters, Alonso Mudarra, Tomaso Giovanni Albinoni, Giuseppe Domenico Scarlatti, Johann Sebastian Bach, Franz Joseph Haydn, Queen, Simple Minds, Supertramp, Janis Joplin, Led Zeppelin, Jethro Tull, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Pau Riba, Maria del Mar Bonet, Golpes Bajos, Radio Futura o Ilegales.
Cada autor musical pot presentar al concurs una sola obra. Les composicions han de ser inèdites i s’aconsella que la durada màxima no excedisca els 20 minuts.
El veredicte de Solfes de la Mediterrània es farà públic el 21 de desembre d’enguany, en un concert públic on s’interpretaran les obres finalistes. Les peces passaran a formar part del repertori de Llevant Ensemble en un programa específic, i l’obra premiada serà editada per l’editorial MusicVall.
Un poeta realista intimista
Joan Vicent Clar (Tavernes de Valldigna, 1962-1990) va ser un poeta adscrit al corrent del realisme intimista. L’autor va ser un dels fundadors de la revista comarcal Tac Carbònica i es va fer amb el premi Vicent Andrés Estellés de poesia en 1984 amb Le sucrier velours (Edicions Tres i Quatre).
Segons Jesús Girón Araque, autor del blog especialitzat en poesia El cau de Calpurni, «Le sucrier velours va suposar una ruptura en l’estètica poètica del moment. Molt variat en la seua composició, inclou poemes amb estructura rígida al costat de poemes visuals i altres composicions arriscades que connecten amb certa avantguarda i experimentació».
En morir, La Forest d’Arana va publicar la plaquette Amb tinta xinesa (1992), i Amós Belinchón Ed., Infinitud de Paisatge (1993), ambdues edicions a càrrec del poeta valencià Lluís Roda. En la presentació d’esta última, Roda diu de Clar: «Era una persona sensible i ordenada, visceral i orgullosa, tímidament orgullosa, autoexigent, profundament creadora. Poeta total; en una societat poc poetitzada».
Llevant Ensemble
