La consideració de “degenarada” es va aplicar igualment a la música d’artistes que havien mostrat públicament la seva antipatia pel règim Nazi. La música modernista, com les obres de Paul Hindemith, Alban Berg, Schönberg i Webern, era considerada igualment “degenerada”, jutjant-la “inferior” a la música clàssica pretèrita i, per tant, ofensiva cap al sentit de progrés i civilització nazi i la seva lleialtat cap a determinats compositors alemanys clàssics. Finalment, la música de jazz va ser també titllada de “degenerada” a causa de les seves arrels i la seva profunda relació amb la cultura afro-americana.
Des del ascens al poder del Partit Nazi, aquests compositors van trobar una creixent dificultat, fins i tot impossibilitat, d’obtenir encàrrecs o de veure interpretades les seves obres. Alguns van emprendre el camí de l’exili per una més que imminent repressió física (per exemple, Schoenberg, Weill, Hindemith o Goldschmidt), mentre que altres, com Karl Amadeus Hartmann o Boris Blacher, es van recloure en un ‘exili interior’. D’altres foren detinguts, reclosos en guetos, i, com en alguns dels compositors que presentem en aquest programa, assassinats en els camps de concentració.
Per aquest concert presentem composicions de Paul Hindemith, Erwin Schulhoff, Daniel Belinfante, Pavel Haas, Ilse Weber i Kurt Weil. Així com també poemes de Paul Hindemith, Ilse Weber, Jaroslav Seiferd, Bertold Brecht i Erik Fried. Tots ells tenen en comú el haver patit la persecució nazi, tant de la seua obra com d’ells mateix. Menys Paul Hindemith i Kurt Weill la resta foren assassinats a les infames càmeres de gas del camp d’extermini d’Auswitz. Precisament aquestos compositors han sofert un oblid injust. El nostre propòsit principal és retre’ls homenatge i mostrar al públic una música meravellosa oblidada de forma ignominiosa i per raons bastant concretes.
Malgrat el terrible final de les seues vides, la música d’aquestos autors, i també la de Hindemih i Weill, està impregnada d’alegria, innocència i optimisme, expressat perfectament amb les paraules de la tornada de l’Himne del Gueto de Terezín:
Tot s’hi val! si allò que es vol
ho aferrem fort a la mà,
i malgrat el que vivim
Mantenim l’humor al cor.
Llevant Ensemble
