En el DNV trobem diverses paraules que són marques comercials que s’han convertit en noms comuns com, per exemple: aspirina, baquelita, biquini, cel·lofan, cel·luloide, clàxon, flit, licra, mecano, niló, pianola, plastilina, raió, tebeo, uralita, vamba, velcro o xiruca. Potser seria convenient considerar si es deuen admetre també com a noms comuns altres marques registrades com, per exemple: Facebook, Post-it, Twitter, WhatsApp, Coca Cola, Novopan, Fotomaton, Duralex, Chupa-Chup, Maizena, Tampax i altres.
En l’entrada torradora del DNV trobem com a primera accepció ‘aparell electrodomèstic per a torrar llesques de pa’ i com a segona accepció ‘utensili per a torrar alguna cosa, generalment constituït per una planxa o una paella amb forats’. La 2a accepció hauria de ser la 1a i la 1a hauria de ser la 2a. En moltes cases torren el pa en un atifell que és, simplement, una plaxa de ferro amb vores i dues anses, que col·loquen damunt del foc. Hi ha un bon grapat de valencians que no tenen torradora elèctrica.
El DNV inclou la paraula passota que porta la marca de col·loquial i ens remet a meninfot. Considere que l’entrada passota ha d’eliminar-se.
El DNV inclou la paraula passotisme que porta la marca de col·loquial i ens remet a meninfotisme. Considere que l’entrada passotisme ha d’eliminar-se.
El DNV inclou el castellanisme berberetxo que remet a catxel 1. Considere que l’entrada berberetxo hauria d’eliminar-se perquè és un castellanisme innecessari. A més, no té sentit que remeta a catxel 1 perquè no hi ha catxel 2. En canvi, el DNV no arreplega cap denominació popular valenciana d’eixa espècie de petxines com, per exemple, grava, que s’usa a la Marina.
El DNV ens diu que la denominació científica del catxel és Cardium edule. És molt millor Cerastoderma edule que és el nom binomial que indica gènere + espècie i és el que usa actualment la biologia.
El DNV inclou el verb interpondre que remet a interposar. Considere que l’entrada interpondre ha d’eliminar-se.
El DNV inclou la paraula bereber que remet a berber. Considere que l’entrada bereber ha d’eliminar-se.
El DNV definix la paraula flit com ‘insecticida líquid aplicat per polvorització’. La immensa majoria dels insecticides líquids s’apliquen per polvorització i la prova és que és molt fàcil trobar-los en esprai en qualsevol supermercat. Considere més adequada la definició: ‘insecticida constituït per oli de crisantem diluït en petroli’.
En el DNV trobem la paraula hamític que remet a camític. En canvi, trobem camitosemític però no hamitosemític.
En el DNV trobem la paraula luddisme però no el derivat luddita. Cal incloure luddita.
A més de luddisme i luddita caldria incloure també antimaquinisme i antimaquinista, sinònims molt més entenedors.
En l’entrada mecànica del DNV trobem la denominació mecànica quàntica, però el DNV no inclou l’adjectiu mecanoquàntic.
En el DNV trobem algunes paraules que comencen pel prefix pre- (prefix que expressa prioritat en el temps) com ara preconciliar, preconstitucional o preinscripció, però en canvi no en trobem altres com, per exemple, preautonòmic, predemocràtic, prefabrià o preinscriure que considere que també haurien d’aparéixer.
En el DNV apareix píxel però no pícsel quan, en bona lògica, hauria de ser exactament al revés. La paraula anglesa pixel és un acrònim derivat de les paraules, també angleses, picture element. La grafia pícsel és més fidel als mots anglesos dels quals procedix i, a més, no crea cap problema de pronúncia, cosa que la grafia píxel sí que fa. Cal dir també que el DNV no arreplega cap múltiple d’aquesta unitat ni tampoc el verb derivat pixelar, que considere que s’haura de grafiar picselar.
En el DNV trobem la forma kerigma però no la forma adaptada querigma, que considere més adequada.
En el DNV trobem supermascle ‘individu amb una certa anomalia en els cromosomes, consistent en el fet de ser portador de grups d’autosomes XYY’, però no trobem superfemella ‘individu amb una certa anomalia en els cromosomes, consistent en el fet de ser portador de grups d’autosomes XXX’.
El DNV arreplega la paraula masclet (‘embolcall de paper ple de pólvora usat com a tronador, que s’utilitza en les mascletades’) però no arreplega femelleta (‘coet del qual ixen diversos coets anomenats fills’). S’ha d’inclure també aquest vocable. Considere que és important que l’AVL elabore un vocabulari monogràfic sobre les denominacions dels focs artificials.
En el DNV apareix wagnerià i mozartià però no beethovenià. Ha d’aparéixer imprescindiblement.
En l’entrada aleví del DNV diu:
2.adj. i m. i f. ESPORT Que pertany (un esportista) a esta categoria.
3.m. ICT. Cria de peix durant els primers estadis de la seua vida, posterior a la desclosa de l’ou i anterior a la larva pròpiament dita.
Considere que caldria pensar en la conveniència d’admetre l’anglicisme resetejar, a més de reiniciar que ja apareix en el DNV.
El DNV no arreplega la paraula mínbar (‘trona pròpia d’una mesquita’).
El DNV no arreplega el gentilici anguillà (‘natural o habitant d’Angilla’).
En l’entrada sentit del DNV trobem sentit antihorari, però no hi ha cap entrada específica per a l’adjectiu antihorari. Considere que antihorari hauria de tindre entrada pròpia i remetre a sentit antihorari.
En l’entrada cos del DNV falta cos tècnic.
El DNV accepta el verb col·lisionar –derivat de col·lisió– a més del seu sinònim col·lidir, però en canvi no accepta pol·lucionar –derivat de pol·lució– i únicament admet pol·luir. No sembla coherent.
El DNV arreplega la paraula matinal com a adjectiu (“una sessió matinal”), però no com a substantiu femení (“una matinal de cine mut”).
Les paraules col·loïdal, esferoïdal, helicoïdal, romboïdal, tiroïdal i trapezoïdal potser seria més adequat escriure-les sense la dièresi. La grafia amb dièresi no reflectix la pronúncia real de les paraules. Considere que caldria estudiar atentament aquesta qüestió. Però si es decidira acceptar aquesta mots sense dièresi, caldria eliminar del DNV les entrades amb dièresi a fi d’evitar duplicitats innecessàries i pertorbadores.
En el DNV trobem el verb desomplir-se que ens diu que significa ‘buidar-se, tornar-se menys ple’. Cal aclarir que el DIEC també arreplega el mateix verb amb el mateix significat. Cal que els redactors del DNV ens expliquen en quins llocs es diu desomplir-se en lloc de buidar-se. Potser també en alguns llocs desbuiden els recipients en lloc d’omplir-los i no ho sabem.
En el DNV trobem la paraula assumpt que porta la marca de col·loquial i que ens diu que es pronuncia [asúmt]. No és veritat. No crec que hi haja cap valencià que pronuncie [as’umt]. La pronúncia popular d’eixa paraula és [as’unt] o [as’un], segons llocs, que és la que correspon a la paraula assunt, adaptació al valencià de la paraula castellana asunto. L’entrada assunt no ha d’aparéixer en el DNV perquè no fa cap falta. I l’entrada assumpt, si es vol mantindre, ha de dur la marca d’antic, no la de col·loquial.
En l’entrada ciència del DNV trobem: “a (o de) ciència certa”. Considere que hauria de dir només: “de ciència certa”. “A ciència certa” és un calc del castellà completament innecessari.
En el DNV tenir remet a tindre i els vebs derivats de tenir com ara cartenir, contenir, detenir, entretenir, mantenir, obtenir, retenir, sostenir i viltenir remeten als corresponents derivats de tindre. En canvi menystenir remet a menysprear però no diu res de menystindre que té entrada pròpia i també remet a menysprear.
En el DNV venir remet a vindre i els vebs derivats de venir com ara advenir, avenir, contravenir, convenir, desconvenir, entrevenir, esdevenir, intervenir, obvenir, pervenir, prevenir, provenir, reconvenir, revenir i sobrevenir remeten als corresponents derivats de vindre. En canvi subvindre remet a subvenir. No sembla coherent.
En l’entrada front del DNV trobem: “al front (de)” que ens diu que significa ‘al davant (de)’ i posa els exemples: “Es va posar al front en la marxa per la pau” i “La mare l’ha deixat al front del negoci”. Considere que “al front (de)” és un calc del castellà “al frente (de)” i és una locució que no ens fa cap falta. Els exemples anteriors haurien de ser: “Es va posar al davant en la marxa per la pau” i “La mare l’ha deixat al capdavant del negoci”.
En l’entrada fi del DNV trobem: “a fi de comptes”. És un calc del castellà “a fin de cuentas” completament innecessari perquè el podem substituir per locucions nostres com ara: al cap i a la fi, al capdavall, després de tot o fet i fet.
En l’entrada casc del DNV trobem la locució casc antic que ens diu que significa ‘nucli antic d’una ciutat’. És un calc del castellà casco antiguo totalment innecessari. En canvi, curiosament, en l’entrada part del DNV no apareix part antiga que és com sempre ho hem dit els valencians. A més, considere que en lloc de ‘nucli antic d’una ciutat’ hauria de dir ‘nucli antic d’una població’.
En l’apartat següent relacione alguns mots que no trobem en el DNV. Considere que seria raonable que s’estudiara la possibilitat d’incloure’ls.
2. Alguns vocables que falten el el DNV
Tot seguit relacione –odenats alfabèticament– 525 vocables que no apareixen en el DNV:
abrina
acordiònic
acrofonia
acrolecte
acufen
acusmàtic
adlatiu
adnominal
afronegrisme
al·latiu
al·lògraf
al·lomorfia
alfagen
almorzada
amuru
anfocolèresi
anfocolerètic
anguillà
anisotròpic
antiateromatós
anticastrista
antidismenorreic
antienllaçant
antiescares
antiferromagnètic
antifusterià
antifusterianisme
antihorari
antimaquinisme
antimaquinista
antineutró
antipersona
antipsicòtic
antisimètric
antisimetrització
antivalencià
antocianidina
antocianòsid
antropogen
apagafocs
aperiodicitat
aritmetització
aterogenicitat
atractor
àustric
autodesmoralització
autodesmoralitzar-se
autofoto (o selfie)
autoindulgent
autointersecció
autoselecció
autovalor
banyamulengue
bartokià
basilecte
beethovenià
betablocador
biodiésel
bioflavonoide
biometall
biunívocament
bloguista
bolivarià
bonobús
bonometro
boruració
bostonià
braquiàlgia
bufo
bugui
buscavides
butirofenona
caçafantasmes
calamata
calipso
caologia
caòsof
caosofia
cardiosaludable
cardioversor
carnià
catanyol
cavernari
centimètric
chomkysme
ciberjoc
cibersexe
ciclotòmic
cirquer
cokrigatge
colepoètic
colerètic
contraopa
convolucionar
cos tècnic
cosmocèntric
cotompel (apareix cotompèl)
crimeà
crudívor
crudivorisme
decamètric
decimètric
declassació
decosahexanoic
dedatiu
delatiu
desafricació
desertòleg
desertologia
desherbament
despalatització
diacrònicament
dicticitat
difusivitat
dilatòmetre
dilatometria
dilatomètric
dislipèmia
dismenorreic
distonia
edafohigròfil
edèntul
eicosapentanoic
eleuterococ
empoderament
empoderar
enllaçant
enotera
equinàcia
equinumerós
equinumerositat
esmolt
esmoltificació
esmorzada
eulerià
eutectoide
eutrofitzar
factorització
farmacodinàmic
femelleta
físio (equivalent a fisioterapeuta)
flaubertià
flavònic
fonèmica
fonosintaxi
fotogaleria
foxterrier (millor que fox-terrier)
funga
furlà
fusterià
fusterianisme
galactogen
gamila
gammagen
gaussià
gegantografia
geolocalització
geolocalitzar
gihadista
glossofília
glossofílic
glotofàgia
glotofàgic
glotofòbia
glotofòbic
googolplexian
grafiti (apareix grafit)
grafititzant
grafititzar
habub
hàfsida
hagiorita
haiduc
hal·loysita
halicondrina
haliòtid
haloragàcia
hamdànida
hamitosemític
hammadita
hammudita
hanbalita
hanefita
haplogastre
haplotipus
hàpter
harpagofit
hebridenc
hemoglobulina
heptadecàgon
heteroclisi
hexadecàgon
hibriditzar
hidroxiapatita
hipereutectoide
hiperhomocisteinèmia
hipersòlid
hipersupercub
hipoeutectoide
hiponatrèmia
homeomòrfic
homoclínic
homomòrfic
hongkonés (o hongkongués)
hongkongués (o hongkonés)
idiomòrfic
implantologia
inambigu
indexical
indexicalitat
indoaràbic
indopacífic
inesperabilitat
inevitabilitat
intermetàl·lic
ipriflavona
isoflavona
isotròpic
karnià
kasimovià
katauta
kazanià
kediv
khanti
kharigita
khotanés
kidarita
kimmeridgià
kinderscoutià
kiptxak
kissi
kopek (o cópec)
kordofanià
krigatge
krimtxac
krivitx
kungurià
kurdufanià
labdàcida
latiu
ledeburític
legible
limfopatia
lingüisticotècnic
lituanopolonès
locutar
luddita
macroscòpia
magnanina
magnetocristal·lí
magnetoscopi
magnetoscòpic
matinal (substantiu)
mecanoquàntic
medersa
meliorista
mercadotècnia
mesolecte
messinià
metacedeusi
metonímicament
metrosexual
metrosexualitat
metrotècnia
microduresa
micromecenatge (o crowdfunding)
mimologisme
mínbar
minusvalorador
minusvalorar
miso
motroco
mucosuportat
multicapa
multilocalització
multilocalitzar
multinutrient
multiselector
multisensorial
musaranyeta (espècie Suncus etruscus)
mustang (cavall salvatge d’Amèrica del Nord)
negacionisme
negacionista
nenet (iurac)
neohebridenc
ni-ni
ocra
omòtic
orofacial
oromandibular
ortomolecular
osteocondensació
ovòtida
palatització
panga
paperògraf
paraigües (apareix paraigua)
parasistòlic
pastadents (dentífric)
pepla
periodontal
pícsel (en lloc de píxel)
picselar (millor que pixelar)
pirògraf
pirografia
pirogràfic
pixelar (seria millor picselar)
plano
plasencià
poliacrílic
policristall
pollastreria
pol·lucionar
postkeynesià
prearquimedià
preassignar
preautonòmic
predemocràtic
prefabrià
preinscriure
prequàntic
probabilísticament
probasidi
probasidiomicet
proeutectoide
proteoma
proteòmic
proteòmica
pseudoeutectoide
púdel (o poodle)
quadribarrat
quasiperiòdic
querigma (apareix kerigma)
raonabilitat
ratot
rebentapreus
reflectivitat
reformulació
renormalitzar
repentisme
repetibilitat
resetejar
resistencialisme
resveratrol
retrodispersió
retrosexual
retrosexualitat
retroviral
retrovíric
sagratitzar
seitan
semiperímetre
semireticle
sensepapers
separatriu
septilió
sesquiterpé
sextilió
sicalipsi
simplèctic
sorbita
steadita
subanell
subcamp
subcos
sulfinització
supercamp
supercub
superdomini
superespai
superfemella
supergen
superglicerinat
supergravetat
supergrup
superinfecció
superjecció
superjò (apareix superjó)
supernutrició
superxarxa
suprajecció
tamari
telerealitat (o xou d’impacte)
telomèric
tempeh
termització
termomagnètic
termomagnetometria
termoresistivitat
teseracte
transcriptoma
transcriptòmic
transepitelial
transferrina
tratge (apareix trage)
triàdic
triaxialitat
tricloroetilé
triclorometà
trihalometà
troostita
tupla
vallenato
vegetalià
venotònic
verdià
videointèrfon
videoporter
wahhabisme
wahhabita
wattàssida
wavel·lita
wealdià
wenlockià
werfenià
wesleyà
wiltonià
winterització
witherita
wronskià
würmià
xauarma
xenòfit
xou d’impacte (o telerealitat)
yeadonià
ypresià
zagal
zahirita
zaidita
zajal
zanclià
zand
zaporoja
zapoteca
zeaxantina
zegrita
zelotípia
zemstvo
zenata
zend
zengita
zervanisme
zeugita
zigi
zimogènic
zimosterol
zinjantrop
zirconil
zoe
zoea
zoeci
zoocenosi
zooeràstia
zooflagel·lat
zoòfor
zoogàmeta
zoogènic
zooglea
zoòlit
zoolític
zoosperm
zootàxia
zoràpter
zostera
zosteriforme
zurvanisme
3. Comentaris finals
La relació de mancances que he posat no és exhaustiva ni de bon tros, és només una mostra dels mots que falten en el DNV.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha pres una decisió molt encertada al decidir publicar el Diccionari normatiu valencià en format informàtic i permetre que tothom hi tinga accés lliure i gratuït. També considere molt encertat que haja posat en la web un enllaç titulat propostes lingüístiques a fi que els usuaris de la llengua puguem, lliurement, proposar que s’incorporen noves entrades i que s’esmenen, s’amplien o es reduisquen les existents. I que, fins i tot, tinguem l’oportunitat de proposar eliminar-ne algunes. Amb les aportacions dels usuaris de la llengua pot, sense cap mena de dubte, millorar-se el DNV de manera notable.
Considere que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua hauria d’esperar un temps prudencial abans de publicar l’edició definitiva en paper del DNV –com a mínim, un parell d’anys– a fi de donar prou temps al públic perquè faça les propostes lingüístiques que considere oportunes i que aquestes s’estudien i es discutisquen abans que els acadèmics decidisquen si les aproven o no. Recordem que la sabiduria popular ens diu que les corruixes arrapen les cuixes, és a dir, que les presses i les precipitacions fan malbé les coses. Qui camina a poc a poc, ho fa d’una manera segura i arriba lluny. Qui camina d’una manera atrotinada, qui va amb presses i corruixes, cau de bocadents i no arriba enlloc. Si fer el DNV ha costat dotze anys, ¿quina importància té esperar-ne dos o tres més a fi de perfeccionar, depurar i consolidar una obra tan important per a tots els valencians, una obra cabal de la lingüístaca romànica?
Considere que seria molt convenient que els usuaris de la llengua férem les nostres propostes lingüístiques a l’Académia Valenciana de la Llengua, bé fent ús de l’enllaç que l’AVL ha posat a la nostra disposició, bé per qualvevol altre conducte que cadascú considere adient, com ara estudis, articles, escrits a l’AVL, etc. I considere que l’AVL hauria d’incorporar al DNV les modificacions que els acadèmics decidisquen que cal fer i, a més, hauria de publicar periòdicament un butlletí en el qual s’explicara de manera clara i explícita quins canvis –addicions, supresions, ampliacions, correccions, substitucions, etc.– s’han dut a terme.
Tots els diccionaris els han elaborat sempre els lingüistes –amb la col·laboració dels experts en diverses matèries– arreplegant la llengua que parla el poble amb l’ajut de la documentació disponible i fent enquestes tan exhaustives com ha sigut possible. Però ara tenim una oportunitat que no s’ha tingut mai: que el poble –i tots els experts, especialistes, amants de la llengua, etc.– parle directament. Ara tenim a l’abast uns ferraments informàtics que no hem tingut mai i que ens permeten que tots els usuaris de la llengua que ho desitgen puguen posar-se en contacte directament amb els acadèmics i fer-los les aportacions que consideren adients. Ara tenim una ocasió única en la història: elaborar un diccionari amb la participació directa dels parlants. No la desaprofitem.
Eugeni. S. Reig
