Estimat senyor,
La Coordinadora del Professorat Interí (CPI) es congratulava, a la fi del curs passat, quan el nou conseller d’Educació retirava el recurs de cassació que l’anterior responsable del departament havia interposat a la sentència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que decidia a favor del recurs de l’STEPV amb el qual es denunciava com a il·legal l’Acord de 2013 del professorat interí.
Doncs bé, aquests professionals de l’ensenyament, en la seua immensa majoria, s’han declarat partícips del canvi electoral a favor de les formacions polítiques que signaren el Pacte del Botànic, després de les passades consultes autonòmiques i locals. Així mateix, també celebraren i compartiren, en una memorable vesprada, juntament amb vosté –i amb el Sr. Miguel Soler–, la decisió presa de la retirada del recurs de cassació a la sentència de l’STEPV, als jardins de la Conselleria de l’avinguda de Campanar.
Per contra, el col·lectiu esmentat, enguany, es veu decebut, atés que, de manera precipitada i en contra del parer de l’STEPV, sindicat majoritari en el sector, es va anunciar la convocatòria d’oposicions a dos dies escassos de les primeres eleccions generals del 2016.
Aquest fet va suposar una poalada d’aigua freda per al professorat interí, pel fet que la Generalitat, amb aquesta pràctica, segueix recorrent a un sistema utilitzat per l’antiga administració. Un sistema de selecció que l’actual Conselleria va avaluar, però, malauradament, encara no han estat publicats els resultats de l’anàlisi. L’oposició no sembla que siga precisament un instrument de selecció objectiu i significa un negoci rodó tant per a acadèmies com per a preparadors. A més a més, vostés convoquen oposicions quan sembla que no disposen de recursos econòmics per a dur-les a terme, de la mateixa manera que adopten decisions que inviten a l’increment de la despesa pública en iniciatives que, per prudència pressupostària, potser convindria ajornar (com la Primavera Educativa).
A banda, els jutjats tornaven a donar una altra vegada la raó a l’STEPV, que guanyava la sentència dels sexennis que cal pagar al professorat interí i vostés fan servir el recurs de cassació contra aquesta decisió judicial perquè no hi ha diners per a pagar-los. La prudència aconsella que seria millor deixar el marcador dels deutes a zero (amb les despeses no satisfetes, els sexennis que es deuen al professorat interí o els pagaments a caps de departaments) i posposar, per a més endavant, quan se supere l’actual situació de crisi econòmica i d’infrafinançament de les arques valencianes, l’atenció a altres propostes més interessants per al Govern valencià des del punt de vista de visualització pública de la gestió.
Mentrestant, pensem que són fonamentals, per a la salut del sistema d’ensenyament públic valencià, tots els esforços de la Conselleria d’Educació encaminats a la recuperació de les plantilles del professorat retallades en el passat, a més de la reducció de ràtio d’alumnes per aula o la inversió en recursos als centres educatius.
Per tant, la nostra proposta va encaminada a suggerir-los que consideren que la solució als problemes del col·lectiu al qual representem es troba a les seues mans, per la qual cosa desitgem que, si volen acabar amb la precarització del sector, actuen de la manera més satisfactòria en aquest sentit. Pensem que la millor opció per a la dignificació de la tasca dels docents interins ha de passar, necessàriament, per la concessió per part del Consell de l’estatus jurídic escaient, amb el reconeixement de l’experiència professional i dels mèrits acadèmics, amb un sistema de doble accés on no se substituïsquen uns treballadors per altres. Ara bé, hi cal la necessària voluntat política del nostre conseller.
En definitiva, ara tenen vostés, des de l’exercici del poder autonòmic, l’oportunitat de solucionar la situació de maltractament històric patit pel professorat interí i, també, de decidir l’estabilitat professional que pertoca a uns treballadors abnegats i compromesos amb la seua vocació. Els interins valencians veuen perillar els llocs de treball pel risc que comporta la convocatòria massiva d’oposicions en els pròxims anys.
Senyors responsables polítics, no deixen que es frustren les esperances d’uns ensenyants dignes i complidors com els que més abocant-los a l’atur, l’exclusió social i la desesperació. Si se segueix actuant en la línia encetada, no farien més que continuar executant la política neoliberal i profundament injusta i regressiva de la consellera anterior; és a dir, la substitució d’uns treballadors per altres, amb les oposicions com un instrument caduc, obsolet i d’escassa utilitat a l’Europa actual.
Res més. Aprofitem l’avinentesa per testimoniar-li la nostra consideració més distingida.
