Les dues presentacions s’acompanyaran amb una mostra de cançó improvisada a càrrec de versadors i cantadors valencians (la de València) i de l’associació Cor de Carxofa (la de Barcelona).
El treball conté una aproximació multidisciplinar i apassionada a aquesta expressió cultural que trobem difosa ben bé arreu del planeta i que ha aconseguit reinventar-se —recolzada en la seua importantíssima força lúdica i comunicativa— quan semblava que la solsida de la societat tradicional de la qual formava part, l’anava a condemnar al museu de les antigalles folklòriques.
La decisió de posar el focus en la Mediterrània ha obeït a tres motivacions entrecreuades: d’una banda la fascinació personal per aquest espai físic i cultural que ve de lluny i sembla no tindre sostre; d’altra, la proliferació d’estudis al voltant de la cançó improvisada centrats en l’àmbit hispànic —on manté una vitalitat extraordinària— i la manca de visibilitat d’algunes tradicions mediterrànies on conserva una incidència social i una vigència gens menystenibles; i, finalment, la convicció de que en aquestes tradicions mediterrànies hi ha unes connexions molt més profundes i decisives que aquelles que l’antropologia i l’etnomusicologia contemporànies admeten una mica a contracor.
La primera part del llibre aborda l’anàlisi d’aquestes connexions —que no es limiten, òbviament, a l’àmbit mediterrani— i busca tendències generals, trets comuns, funcionalitats compartides. La segona part, per contra, més descriptiva i divulgativa, examina el fenomen cultural en la seua exuberant diversitat tot subratllant les especificitats de cada territori i posant noms i cognoms als seus protagonistes més significats.
Tot això no haguera estat possible sense la gran generositat de molts amics i amigues, companys i companyes amb qui compartim l’estima per aquesta manifestació cultural, que ens han facilitat dades, documentació i informacions valuosíssimes. I també, evidentment, els més de dos-cents mecenes que contribuïren en la campanya de micromecenatge amb què hem finançat l’edició. Sense el seu suport no ho haguérem pogut fer. Moltíssimes gràcies de tot cor.
A continuació trobareu una breu sinopsi del llibre i el llistat de presentacions tancades fins el moment.
La cançó amb text improvisat és una de les manifestacions populars més esteses al llarg i ample del planeta: rara és la cultura on no hi haja deixat rastre o encara no mantinga una considerable vigència.
En les societats tradicionals aquesta cançó improvisada jugava un paper decisiu com a vehicle expressiu de la comunitat, com a mecanisme regulador de tensions socials i com a instrument de resolució de conflictes. En els moderns contextos urbans, el seu paper ha canviat substancialment però continua exercint d’element de cohesió grupal, de generació i ratificació d’identitats col·lectives i de socialització alternativa.
El fenomen de la cançó improvisada ha estat en els darrers anys ben estudiat en l’àmbit castellanoparlant —la seua implantació és grandíssima en els països hispanoamericans i també en Canàries, Andalusia o Múrcia— o al País Basc on el bertsolarisme és una de les pedres angulars de la cultura euskaldun.
Pensar en vers vol afegir-se a aquest moviment d’estudi i difusió del repentisme centrant la seua atenció en la seua pràctica als països de la Mediterrània i, especialment, a casa nostra: així hi tenen un espai rellevant el cant valencià, la glosa de Mallorca i Menorca, la jota de les terres de l’Ebre, els garrotins de Lleida, les nyacres i patacades de l’Empordà i les corrandes i cançons de pandero catalanes. Però també s’hi para esment en el trovo de l’Alpujarra i de Múrcia, els poetes del Genil, el chacarrà del Camp de Gibraltar, el chjama e rispondi de Còrsega, la gara poetica sarda, els poeti a braccio de l’Itàlia central, el ghana maltés, el tsàttisma de Xipre, les mandinades de Creta i el Dodecanés, els ashik turcs o el zajal del Líban i Palestina. Un recorregut per un paisatge cultural fascinant en la seua diversitat formal i en la sorprenent unitat que subjau en el fons.
El llibre s’estructura en dues parts, una primera d’anàlisi i reflexió i una segona descriptiva dels diferents gèneres de cançó improvisada que podem trobar per les riberes de la Mediterrània, i s’acompanya d’un CD amb mostres de cançó improvisada a càrrec d’alguns dels noms més emblemàtics —històrics i actuals— de cadascuna de les tradicions musicals representades.
El projecte es va finançar mitjançant una campanya de micromecenatge que, en només nou dies, va assolir els objectius econòmics prevists i que al final ha comptat amb la participació de 209 mecenes.
Josep Vicent Frechina és un periodista i escriptor estudiós de la cultura popular de la Mediterrània. Coordina la revista Caramella i col·labora habitualment en diversos mitjans generalistes i especialitzats.
És autor del llibre La cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2011) i des del 2006 manté a la xarxa el blog La caseta del plater. Cròniques musicals d’un país invisible.
Josep Vicent Frechina
