L’escriptor castellonenc presentarà l’1 de novembre en la Trobada Internacional del Vi de Benlloch els ‘vuit relats eròtics per als amants del vi’ que recull en ‘Vitis vinifera cataloniae’
L’obra converteix en protagonistes a 35 vins mediterranis -entre ells quatre de la província- dels quals l’autor es declara “defensor a ultrança”
Professor, escriptor i amant reconegut del món vitivinícola, que viu amb la mateixa passió que les seues vessants professionals, la docent i la literària, Vicent Palatsí (Castelló, 1960) és a punt d’aterrar a la localitat castellonenca de Benlloch per presentar en el marc de la Festa de la Verema ‘Vitis, vinifera cataloniae’ (2011). Un recull de vuit històries teixides sobre el vi i el sexe. O el sexe i el vi, perquè tots dos copen protagonisme a parts iguals en aquesta obra. Tenen molts punts en comú: ser plaers en si mateixos i requerir dels “cinc sentits” per ser viscuts amb intensitat. Cinc sentits que van guiar a Palatsí en la redacció d’una llista amb 35 noms de vins de la terra, mediterranis -dels quals és “un defensor a ultrança”- per convertir-los en coprotagonistes de la seua història. De ‘Vitis, vinifera cataloniae’.
–El dissabte 1 de novembre presenta el llibre en el Celler Casa Perit de Benlloch, dins de la programació de la Festa de la Verema que celebra el municipi. El mateix escenari que poc després acollirà un sopar maridatge de vins locals i productes de la terra. Vostè parla en la seua obra d’un altre tipus de maridatge, el del vi i l’erotisme… Són realitats compatibles? Inevitablement lligades? Es pot entendre el vi sense l’erotisme o viceversa? L’escriptor i pensador medieval, Anselm Turmeda, afirmava que els principals plaers estan íntimament lligats a les necessitats fisiològiques: beure (i caldria afegir menjar), jeure (en el sentit de mantenir relacions sexuals) i evacuar (ell usava un sinònim que avui dia considerem vulgar). I jo estic amb ell: barrejar dos plaers com són la beguda i el sexe pot ser una experiència molt gratificant. Cal, això sí, moderar-se, sobretot amb el vi, si no el sexe pot convertir-se en un mal de cap. A més, la relació entre erotisme i vi està documentada des de l’època de les antigues civilitzacions: els grecs antics, per exemple, ja ho tenien ben clar. No hi havia festa digna sense unes bones menges, uns bons vins i una bona dosi d’erotisme.
–Per què un llibre sobre vi i erotisme? Perquè m’agrada el vi. Sóc aficionat als tasts des de fa quasi dos dècades i, sempre des de l’òptica del consumidor, he arribat modestament a conèixer molts vins. I l’erotisme? La resposta és òbvia: perquè també m’agrada. Vaig creure que seria una combinació d’uns temes literaris que podia interessar a una part important de lectors.
–‘Vitis vinífera cataloniae’ es compon de vuit relats que tenen com a teló de fons a 35 vins de la terra. Com quins? Hi ha tants vins bons que calia fer una tria. No cal dir que va ser una de les tasques més complicades i vaig decidir incloure vins que representaren totes les DO i regions vinícoles d’aquells territoris que parlen una llengua comuna. Com a exemple, els quatre vins de Castelló que apareixen són Barranc de l’Infern, Clos d’Esgarracordes, L’Embolic i Clotàs.
–Tots els vins que apareixen en el llibre són de denominacions d’origen de Catalunya, València, Balears, Andorra, Rosselló, l’Alguer, etc. És la llengua el seu únic nexe o hi ha altres punts comuns entre ells? El llibre està escrit en valencià i per tant vaig triar l’opció d’uns vins elaborats en aquests territoris. Però també hi ha altres aspectes com el clima, l’essència mediterrània… Això ja va a gustos i jo m’estime més un vi de les terres dels Alforins o del Montsant que de Rioja o la Ribera. Per a mi, la maduració dels raïms del Mediterrani no té parangó.
–Precisament, entre els vins protagonistes de la seua obra estan els de la regió del Rosselló. Aquest any la Trobada Internacional del Vi que acull Benlloch està dedicada a l’AOC de Montpeller, una de les principals DO del Llenguadoc-Rosselló. Per què els va incloure en la seua llista? Algunes persones desconeixen que a l’Aragó, al sud de França i a l’illa de Sardenya es parla una variant de la nostra llengua i per tant, per una raó d’equanimitat calia també citar vins d’aquells racons. I a més, perquè s’ho mereixen: els vins elaborats a França i a Itàlia són excel·lents i concretament els del Rosselló, que conec prou bé, són deliciosos.
–També ha comentat en alguna ocasió que el vi és per gaudir-ho i que, per tant, els personatges ‘humans’ de la seua obra –i que semblen haver quedat un poc relegats davant el protagonisme vinícola- havien de reflectir positivisme. Parle’ns d’ells. Com són? Què tenen en comú? Els personatges, com els vins, són variats. Hi ha de més joves i de més grans, estudiants i professors, fadrins i casats… He intentat retratar individus de la societat actual, persones que coneixem o que podríem ser nosaltres mateixos. La majoria de les relacions sexuals que mantenen els personatges són acceptades per tots els individus implicats, encara que també apareix algun relat més pervers, amb imposicions no consentides. Però, com fonamentalment és un llibre sobre plaers, he triat voluntàriament allunyar-me de la violència més desagradable, de l’agressivitat gratuïta i dels mals rotllos i he preferit que els meus personatges s’ho passen bé bevent, menjant i practicant tota classe d’arts amatòries en les seues històries.
–El sexe i el vi són dos plaers ben reconeguts des de l’antiguitat. Ha canviat això? Jo crec que el vi sí que ha canviat molt des de l’època grega als nostres dies i que ha hagut una millora considerable en els processos d’elaboració i en conseqüència en la qualitat. Però les relacions sexuals són substancialment les mateixes que fa 4.000 anys: a més de la relació heterosexual de parella imprescindible per a la procreació, les altres pràctiques com la dominació, l’homosexualitat, l’onanisme, la pederàstia, les orgies, l’incest, ja existien en l’Antiga Grècia. Les circumstàncies, el context són diferents, però els usos no han canviat massa.
–Intimida presentar ‘Vitis vinífera cataloniae’ en el marc d’una trobada vinícola internacional, envoltat d’experts europeus en el sector? És la primera vegada que ho fa en un escenari així? Després d’haver publicat aquest llibre, ja hi ha poques coses que m’intimiden. Al respecte, cal dir, que en un moment vaig pensar publicar-lo amb pseudònim, però una vegada llançat ja no patisc per res. A més, cadascú està al seu lloc: els experts parlaran de d’un punt de vista tècnic i professional i jo des del punt de vista literari i de consumidor.
–És membre de l’Associació Enológica de Castelló, té experiència en tastos, coneix el sector… Com veu el seu futur, en el cas concret de la província de Castelló? Fa 18 anys que pertany a l’Associació i conec els bodeguers de Castelló que, per cert fan un esforç encomiable per a reflotar un sector que estava pràcticament desaparegut, i també conec els seus vins que tenen molt de futur i un present que es consolida cada dia que passa. Jo sóc un defensor a tota ultrança dels vins de la meua terra, i encara que alguns han de millorar, uns altres estan ja al màxim nivell, comparables amb la resta dels bons vins valencians, espanyols o europeus.
–I ja per concloure… Acaba de donar un gir radical en la seua trajectòria com a escriptor i torna a la literatura juvenil amb ‘El cas dels paraules inaudites’, publicat aquest mateix any. Tornarà a escriure sobre el vi i el món que li envolta, sobre aquesta passió reconeguda en la qual, ha dit, es desembolica bé? Quan vaig publicar els relats eròtics, de seguida vaig pensar d’escriure un segon recull de contes també amb el sexe com a complement del vi. No sé si ho faré. El que si que tinc clar es que continuaré disfrutant del vi i del sexe, dos plaers que ens són irrenunciables, i més amb els problemes que ens aclaparen en aquests temps actuals. Així que beveu bons vins, practiqueu tot el sexe que pugueu i llegiu llibres eròtics. I com diuen els meus amics, no perdeu l’oportunitat de fer un bon regal: una botella de vi de Castelló i un exemplar de ‘Vitis vinifera cataloniae’.
