Un article de l’ecòleg Joandomènec Ros en la revista Mètode analitza els efectes que ja es poden observar al mar Mediterrani a causa de l’escalfament global.
La biodiversitat marina del Mediterrani està experimentat canvis importants com a conseqüència del canvi climàtic i altres activitats antròpiques, segons explica un article publicat en l’últim número de la revista Mètode per Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans i Catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona. Segons explica l’ecòleg, l’escalfament global està produint una important pèrdua de biodiversitat i una «tropicalització» de la biota. En aquest sentit, l’augment de la temperatura de l’aigua està afavorint les espècies autòctones termòfiles però també la introducció d’espècies d’afinitat subtropical o tropical.
Un exemple és la parada nupcial i fresa de l’anfós (Epinephelus marginatus), que es va observar per primer cop en aigües catalanes fa dues dècades. Segons l’autor, «la reproducció d’aquesta espècie termòfila no s’havia registrat mai a una latitud tan alta». Però aquest no és l’únic cas, i a les aigües de les illes Balears s’han detectat en els últims anys algunes espècies de peixos i algues provinents del mar Roig a través del canal de Suez.
L’article, publicat en el número 90 de la revista de divulgació de la Universitat de València, fa un repàs exhaustiu dels efectes del canvi climàtic en l’entorn i els organismes mediterranis. Altres alteracions notables que estan començant a observar-se afecten a l’alimentació i pautes biològiques de diverses espècies, així com l’augment de gèrmens i organismes tòxics causants de malalties en la població marina. L’ecòleg destaca també l’alarma provocada davant episodis de mortaldat en massa esdevinguts a les últimes dècades i que han afectat en particular a les comunitats de coral·ligen.
Entre altres dels efectes que el canvi climàtic està produint a l’entorn mediterrani, el professor Ros analitza la pujada de la temperatura de les aigües superficials al nord de la Mediterrània; variacions en el pH de l’aigua marina –cada cop més àcida, entre d’altres causes, per l’augment d’entrada de CO2– i, per suposat, l’augment del nivell del mar com a conseqüència del desgel dels casquets glacials. Un augment que es preveu de dos metres al llarg del segle XXI.
Tal i com destaca Joandomènec Ros, «els efectes del canvi climàtic són encara més variats, globals i preocupants que hom no preveia». L’autor conclou que tot i que és difícil avaluar els efectes a llarg termini, el que és segur és que el mar Mediterrani «serà molt diferent del que varen descriure els investigadors marins dels segles XIX i XX i els poetes de tots els temps».
Referència:
Ros, J. (2016). Un mar diferent: El canvi climàtic al Mediterrani. Mètode: Revista de Difusió de la Investigació, 90, 36–47.
