El guanyador del 33è Premi Sant Joan és l’arqueòleg barceloní Àlvar Caixal per Les llavors del silenci, una novel·la històrica i d’intriga sobre les Brigades Internacionals angleses. Convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes de Manlleu, Sabadell i Terrassa i el BBVA, el guardó és un dels més ben dotats de les lletres catalanes: 35.000 euros lliures d’impostos i a banda dels drets d’autor. Edicions 62 es farà càrrec a la tardor de l’edició comercial de l’obra guanyadora.
El Premi Sant Joan va ser instituït per Caixa Sabadell l’any 1981.
Acte a la seu de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859
La Fundació Antigues Caixes Catalanes i el BBVA lliuren avui dimarts al vespre la 33a edició del Premi Sant Joan a Caixal en un acte que té lloc al Saló Modernista de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859. El presenta la periodista Glòria Serra i el presideix la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert.
També hi intervenen el director territorial de BBVA a Catalunya, Xavier Queralt; el patró de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Salvador Soley; i l’alcalde de Sabadell, Joan Carles Sànchez. Amenitzarà l’esdeveniment el recital El món perdut de Salvador Espriu, a càrrec de Joan Massotkleiner a la veu i Toti Soler a la guitarra.
Vuit obres, a les últimes deliberacions
Guanyadora per majoria entre les 51 obres candidates, la novel·la ha arribat a l’última votació del jurat amb La travessia del rei, Multnomah (pseudònim). Totes dues havien assolit les darreres deliberacions juntament amb sis altres obres:
- El cor de l’oceà, de Miquel Mas Ferrà
- Herències de pes, de Miquel Castells (pseudònim)
- Manual d’obvietats, d’Ignasi Riera
- La dansa nua, de Ramon Gaja
- Gos. Vida de Rainer Maria Rilke, d’Albert Roig
- El porter del paradís, de Joan Pons
El jurat del 33è Premi Sant Joan de literatura catalana ha incorporat enguany a l’escriptora Ada Castells, guanyadora de l’edició anterior. També forma part del jurat Jordi Coca, Pere Gimferrer, Giuseppe Grilli i, com a secretari, el director de la Fundació Sabadell 1859, Joan Carles Sunyer.
El Premi Sant Joan té una dotació de 35.000 euros, que és a banda dels drets d’autor i exempt d’impostos –net–. L’escriptor afortunat, doncs, el rep íntegrament.
L’edició comercial per part Edicions 62 està prevista per a la tardor d’aquest mateix any.
Sobre Àlvar Caixal (Barcelona, 1960)
Àlvar Caixal Mata (Barcelona, 1960) és llicenciat en Prehistòria i Història Antiga per la Universitat de Barcelona i treballa com a arqueòleg al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. En el marc dels projectes de recerca i restauració executats per aquesta institució, ha dirigit nombroses excavacions arqueològiques en poblats ibèrics, vil·les romanes i edificis civils, militars i religiosos de diferents èpoques. Ha publicat articles i estudis monogràfics relacionats amb el patrimoni arquitectònic, l’arqueologia i la restauració monumental, i ha estat conferenciant i ponent en diversos congressos, taules rodones i reunions científiques d’aquest àmbit.
Escriptor per vocació, els darrers anys ha participat activament en obres col·lectives vinculades a la comarca del Matarranya i la Franja de Ponent. Aquest és el cas del recull de relats L’arbreda ebrenca (2010), del llibre de narracions El tren de la Val de Zafán (2011) i de l’antologia poètica Poesia de frontera (2011). El 2012 enllesteix la redacció de la seva primera novel·la, Les llavors del silenci.
Sobre Les llavors del silenci
En un petit poble del sud-oest d’Anglaterra, la senyora Emma Tavistock —una dona gran, d’aspecte fràgil— s’asseu a les fosques, tota sola, i evoca amb nostàlgia un episodi tràgic, gairebé amagat, del passat familiar. Rememora vivències antigues i vells secrets relacionats amb el promès de la seva tia, en Frank, metge de les Brigades Internacionals i desaparegut la primavera del 1938 en el decurs de la retirada de l’exèrcit republicà al front d’Aragó.
Al mateix temps, a Barcelona, l’Alfred viu raonablement feliç, casat, sense fills ni excessos de cap mena. Jubilat abans d’hora amb seixanta-quatre anys, és un home corrent, com li agrada de definir-se. Però d’ençà del suïcidi del seu pare, un vell amargat i solitari, franquista de segona fila i demòcrata per conveniència, alguna cosa intangible altera la seva vida rutinària. Potser és el malson macabre que el trasbalsa des de fa un cert temps o, tal vegada, la sèrie d’esdeveniments casuals que s’encadenen, l’un darrere de l’altre, com si obeïssin a una llei universal desconeguda.
A partir de dues històries que transcorren paral·lelament a la Gran Bretanya i a Catalunya, aparentment sense cap vincle entre si, la novel·la es desplaça entre els anys anteriors a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i l’hivern del 2002 en un recorregut circular pel passat i el present dels protagonistes.
