Aquest projecte es basa amb la relació metonímica que s’atribueix als individus a la societat actual, on el rostre, principal marca d’identitat es susbtituït per una codificació de xifre i de vegades lletres, designant una numeració aleatòria que per a res representen a l’individu.
Alfanumerics: De tota la saviesa que ens deixaren els grecs, recollim únicament l’alfa. I la resta?
Rubén Fresneda defén que allò “genuïnament” humà no és irreemplaçable.
L’exposició de Rubén Fresneda analitza en profunditat la relació metonímica substitutiva entre la codificació alfanumérica-administrativa i l’individu. En altres paraules; com l’abre- viatura numérica ens ha absorbit a tots i cadascun de nosaltres, desproveint-nos d’aquell significat que un dia vam tenir. Ens sentim desemparats, en aquest tipus de jeroglífic? No respongueu encara.
26 anys, 2 segons de temps de reacció, 50 kg. Açò és una persona, un “jo”. Imaginen que són una xifra. Anem a complicar-ho; basem-nos en el llenguatge binari, que alterna el 0 i l’1.
Intente, vosté, mantindre el ritme de tot allò que li exigeix el seu voltant. Posi’s a la cua de l’Agència Tributària, de l’aeroport, de la universitat. Va a ser absorbit per una multitut d’or- ganismes i institucions que configuraran la seua identitat mitjançant cops de teclat, en la ma- joria dels casos. No més sentiments, ni impulsos, ni possibilitat de queixa o de paraula. Deixi’s la cartera a casa; també el seu instint, d’altra banda. Pot considerar-se, literalment –i si aquest és el seu nombre binari-, un zero a l’esquerra. Però…Atenció! No siga anul·lat. Millor dit: no es deixe aixafar.
La història dels diccionaris…ha passat a la història. L’abecedari no és més que un record en l’oblit. Les lletres s’impregnen de desconeixement i acaben difuminant-se: les xifres es fan amb el poder. La humanitat es reescriu amb nombres, i l’expressió és abominada per un automatisme dogmàtic que talla les nostres llengues. Sembla que és temps de rebel·lia i llibertinatge xifrat.
Açò és precisament Alfanumerics; una orgia difícil de llegir, però fácil de digerir. Perquè tothom hem menjat sopa de lletres en algun moment de les nostres vides. Pot participar del joc o convertir-se en una còpia de Domicià, emperador romà que passava el temps caçant mosques (…) Li proposem la primera alternativa. “Desperta, obri els ulls, pensa”, em diu Fres- neda. Camina, mira cap a endavant, entenc. En definitiva: “Coneix el teu propi ‘jo’, i no aquell que portes a la cartera”, afegeix l’artista.
“(…) A la intempèrie, un esdevé abstracte i impersonal. La seua individualitat l’abandona (…)” (La decadència de la mentira, Oscar Wilde)
Marta Rosella Gisbert Doménech
