Els assistents a la xarrada sobre el camí de l’aigua van fer una passejada pel patrimoni hidràulic del riu Serpis i el seu entorn natural de la mà de Fernando Sendra, “un entusiasta dels molins”, en paraules de l’arqueòleg Carles Miret. La xarrada, organitzada per l’Escola de la Terra i el CDR la Safor, va servir per *denunciar l’estat d’abandonament de la majoria de séquies, partidors, desaiguadors i molins del riu Serpis, sobretot els
elements que estan en desús.*
elements que estan en desús.*
Fernando Sendra va explicar que *la majoria de molins han desapareguts* en els últims trenta anys i que la introducció del sistema de reg degoteig ha estat el colp de gràcia per a la desaparició de tot el sistema de reg.
Carles Miret va denunciar que “no hi ha una suficient valoració dels monuments”.
Entre les curiositat que va comentar Fernando Sendra destaca la construcció de l’assut d’En Carròs en l’any 1244 que serveix des de llavors per repartir l’aigua. Una tasca que també fa la Casa Clar de Potries. Sendra va explicar que els usuaris de l’aigua del riu Serpis pagaven pel manteniment de les séquies i els jornals d’aquesta tasca, però s’ha de recordar que l’aigua no tenia preu. Els molins també pagaven per l’ús de l’aigua del riu.
