Hi ha dones que paguen des de fa anys i no tenen dret a actes rellevants. El cas més greu és el d’una dona que paga des de fa 19 anys: no pot fer esquadra i, com que no la fa, passa a la cua de la roda. El problema és que els homes que passen al final de la roda ho fan perquè han decidit no fer esquadra i ella, per imposició. I hi ha normes que tothom assumix com a vàlides fins que una dona es pot beneficiar d’elles, per exemple, sempre hem pensat que quan una dona arribara a ser la primera de la roda podria triar esquadra i lloc, però tenim més d’un exemple en què, arribat el dia, la filà inventa una nova norma per a impedir-ho. En resum, un llistat innumerable de greuges visibles i invisibles.
Si tenim en compte la quantitat de voltes que s’han incomplert les normes per a barrar el pas a les dones, està bé que se’ls cedisca el pas a les poques dones que ho intenten sense cenyir-se al reglament, sempre que estiga clar que l’incompliment té eixa finalitat i que l’excepció cessarà quan hi haja igualtat. Per això, si a alguna dona no li toca Diana per roda, o perquè no paga la fulla sencera, però la fa, a nosaltres ens sembla bé. Si està prohibit que els xics i les xiques desfilen junts, però ho fan per a no prolongar una injustícia, a nosaltres ens sembla bé. Arribarà el dia que no patirem discriminacions negatives i no caldran les positives.
Queda molt per fer
FONÈVOL
