UGT presenta a Sagunt l’informe “Qüestió de vida o mort” destacant que a la Comunitat Valenciana hi ha gairebé 2.500 morts prematures a l’any
Luis Lozano secretari general d’UGT-Federació de Serveis Públics (FSP), al costat de Miguel Jordá secretari comarcal de Camp de Turia-Horta Nord-Camp de Morvedre ha presentat a Sagunt l’informe “Qüestió de vida o mort” en el qual es detalla que seguint el “model Alzira” de gestió privada dels hospitals que va engegar el Govern del Partit Popular a la Comunitat Valenciana hi ha gairebé 2.500 morts prematures, a l’any.
El secretari general d’UGT-FSP explicava que si es compara amb la sanitat pública de les comunitats autònomes “més avançades” i “més compromeses” en la cura de la salut dels ciutadans, les xifres d’aquestes morts prematures s’incrementarien fins a en un “50%”. “Les conclusions mostren que el dret constitucional a la igualtat d’oportunitats en l’accés a la salut mitjançant un sistema sanitari públic gratuït, universal i de qualitat, és una entelèquia per als valencians.
“En aquesta comunitat s’està incomplint escandalosament el precepte constitucional i queda demostrat que la salvaguarda de la salut i la igualtat d’oportunitats en l’assistència als ciutadans no depèn del mandat constitucional, sinó de les respectives polítiques autònomes i, la major o menor, sensibilitat dels governs regionals de torn cap a la salut pública”, han destacat.
Al llarg del document, UGT ha analitzat l’eficàcia del sistema sanitari valencià, centrant-se en les malalties del sistema circulatori, les respiratòries i les patologies cròniques de fetge. A més, ha estudiat quin està sent l’eficiència de la gestió, arribant a la conclusió que encara que la salut dels valencians és “millor” que la mitjana de la resta dels espanyols, es produeixen més defuncions prematures.
A més, l’esperança de vida en néixer és de tres mesos menys que la mitjana espanyola; l’esperança de vida de bona salut és d’un any menys; i l’esperança de vida lliure de discapacitat d’un any i mitjà menys. “Això està ocorrent perquè, a més, la comunitat està a la cua en finançament per càpita en despesa sanitària”, ha destacat Lozano.
Dit això, el dirigent sindical ha assegurat que, en relació a la mitjana espanyola, la inversió pressupostària valenciana per habitant en sanitat és un 12,4% inferior i que, a més, l’eficiència econòmica en la gestió d’aquest pressupost és “gairebé” un 19% més baixa.
Com a conseqüència d’això, ha prosseguit, la quantitat dels recursos humans i materials dels quals disposa la sanitat pública valenciana, així com el nivell de qualitat de les prestacions que proporciona a la ciutadania, és un 31,5% inferior. “Tot aquest escenari fa que l’eficàcia sanitària -capacitat de guarir i salvar vides- del sistema públic de salut valencià sigui fins a un 14,61% inferior a la d’Espanya en el seu conjunt”.
D’altra banda, l’informe ha reflectit també que la comunitat és una de les regions que té unes majors taxes de mortalitat en hemodiàlisi. “Són els líders en el percentatge de privatització en hemodiàlisi a Espanya”, però la taxa de defuncions està per sobre de la mitjana, ha explicat Lozano, qui ha alertat que aquest model de gestió també ha fet que augmenti la despesa de les proves de diagnòstic per imatge i ressonància magnètica.
Després de valorar aquestes dades, els responsables d’UGT han assegurat que és “escandalós” l’anàlisi comparativa entre el sistema sanitari valencià i el de la resta d’Espanya i han demanat a la Comunitat de Madrid que abans d’iniciar el “procés de privatització” tingui en compte les dades obtingudes a la Comunitat Valenciana. “Hem volgut que es conegui aquest sistema perquè no ho copiïn la resta de regions”, ha resolt.
L’informe d’UGT ressalta que no només maten les malalties, també provoquen defuncions “la falta de polítiques eficaces de prevenció de la salut, l’escassetat i precarietat, la saturació de primària, les llargues demores en les cites amb els especialistes i per a les exploracions, l’escassetat de llits, de UCIs i quiròfans, les altes hospitalàries prematures i les infeccions que es contreuen dins dels centres sanitaris”.
Seguidament i després de presentar l’informe es va obrir una taula rodona on es trobaven els partits polítics amb representació en les Corts Valencianes que varen intervindre de menor a major segons el nombre de vots. Marina Albiol d’Esquerra Unida va voler felicitar a la UGT per l’informe i va expressar que “es sentia molt trist per les dades ja que això demostra, una vegada més, un atac als serveis públics per part dels govern de dretes”, en aquest sentit Albiol destacava que “aquesta política sanitària que realitza el PP està feta d’una minoria per a aquesta pròpia minoria”. La diputada per Castelló explicava que durant aquests 18 anys de governs del Partit Popular “som els primers en en privatitzacions i a menysprear els serveis públics i als funcionaris”, i denunciava que “la Comunitat inverteix menys diners que altres comunitats portant-lo a un retocésde més de 20 anys, deixant a pobles sense urgèncias ambulatòrias, així com sense serveis de primera necessitat”.
Tomás Pérez, responsable de Compromís en el tema de sanitat, explicava que “hi ha unes amenaces clares en aquestes polítiques portades pel Partit Popular” i que la primera d’elles era la “deshumanització de l’atenció del pacient, fins i tot arribant els metges ha fer una vaga per poder atendre a cada pacient durant 10 minuts”. Pérez destacava que “una gran part dels diners invertits en la sanitat no va al sistema públic ja que va al sistema de mútues, Muface, i que en aquest sistema els treballadors no poden intervenir com a actors implicats ja que en els consells d’administració de les mateixes solament es troben les empreses, les farmacèuticas i així segur que agranen cap a casa”, explicava també que els sistemes técnologicos, com les resonàncies magnètiques, “és un dels majors forats de la sanitat pública ja que la possessió del mateix no és dels hospitals si no que són lloguers, a preus desorbitats, i el coneixement no es queda en els metges, ells són simples analitzadors dels resultats sense poder formar-se en la tecnologia de diagnòstic”. Pel que el representant de Compromís va concloure dient “que el que estan fent és una retallada en la nostra qualitat de vida, en la nostra qualitat de salut” i que des de la formació d’esquerres advocaven per retornar “totes les concessions a a el privada cap a la pública”.
Pel PSPV-PSOE el diputat Ignacio Subies explicà que “canviar les coses sense saber és una absoluta barbaritat” i continua explicant “que les dades que tenim és que el 20% dels hospitals valencians segueixen el model Alzira i que això incrmenta un 25% el cost i aquest cost és assumit per la Generalitat”, per aquest motiu el diputat socialista explicava que “si les ressonàncies magnètiques no foren privades ens estalviariem 17 milions d’euros, i per fer front a aquestes despeses han retallat en substitucions, en copagament en farmàcia hospitalària, en dependents i discapacitats com a pla de xoc per part de l’administració del PP”. Subies té clar que “en 2015 quan governen abordarem els següents temes com prioritaris, recuperar drets perduts i recuperar el sistema sanitari públic per als ciutadans”
Per la seua banda Luis Ibáñez, diputat del Partitdo Popular, va defensar el model Alzira com a part fonamental de la recuperació de la sanitat valenciana, “gestionar la sanitat és molt complicat i a la Comunitat funciona bé amb gairebé 3600 operacions a l’any asegurant que és universal, gratuïta i pública”. Ibáñez explicava que el 85% de la sanitat a la Comunitat Valenciana és pública, solament la gestió d’un 15% és privada, aquesta decisió, per a Ibáñez, ve donada “pel canvi que va fer el Partit Popular per garantir en 1999 la sostenibilitat del sistema sanitari valencià que estava en fallida i que es van haver de prendre mesures dràstiques com va ser el model Alzira, el Partit Popular va apostar per prendre mesures i no començar a donar dades que no porten a cap lloc”. En aquest sentit el diputat popular va tirar pel vessant més polític i va afirmar “que si el PSOE tingués alternatives els haguessin votat per governar en aquests 18 anys” i continuava “coincideix amb tots els altres partits de l’infrafinançament de la Comunitat valenciana i que si aquesta fos correcta es podria treballar amb major olgura en sanitat”, per concloure Luis Ibáñez explicava el que era la fal·làcia epidemiològica, per desmuntar l’informe presentat per UGT, i explicava que ell tènia gràfiques que deien tot el contrari a l’informe, “que depenent de com es analitzen les dades poden sortir conclusions diferents”
Albert-Emili Llueca i Juesas

Comparteix

Icona de pantalla completa