Este mes de febrer Acció Ecologista-Agró ha presentat les seues al·legacions al Pla Hidrològic del Xúquer (PHX), un document continuista en política d’aigua que segueix sense apostar pel bon estat ecològic del domini públic hidràulic, especialment pel que respecta a les zones humides. El PHX no soluciona els conflictes hidràulics vinculats a la conservació dels aiguamolls, ja que fins i tot continua sense reconéixer marjals com la del Puig (Horta Nord, València) o la del Quadro de Santiago de Benicàssim (La Plana Alta, Castelló). A més a més, en el cas de les zones humides que sí que reconeix, per exemple l’Albufera de València, el PHX no aporta suficient quantitat d’aigua de qualitat per a assegurar el seu bon estat ecològic.
Per a protegir i conservar correctament les zones humides del País Valencià, Acció Ecologista-Agró ha demanat a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) que, tal i com exigeix la Llei d’Aigües de l’Estat, reconega en el Pla Hidrològic del Xúquer (PHX) tots els aiguamolls que sobreviuen al nostre territori. En les al·legacions presentades per la Comissió de Territori d’AE-Agró al PHX s’ha sol·licitat el reconeixement de dues marjals en concret, per ser els casos més flagrants: el Quadro de Santiago, ubicat al terme municipal de Benicàssim (La Plana Alta, Castelló), i la Marjal del Puig (Horta Nord, València).
Des d’AE-Agró entenem que la CHX està obligada a emprar el PHX com un instrument per a conservar totes les zones humides i assegurar el seu bon estat ecològic i no com una ferramenta per a continuar permetent la seua degradació mediambiental. Per això, cal que reconega tots els aiguamolls del País Valencià en el PHX. I que ho faça independentment de si formen part o no d’un inventari nacional o autonòmic, ja que la funció protectora d’estos catàlegs no implica que les zones humides no incloses no estiguen també protegides per llei, tal i com va dictaminar el Tribunal Suprem en la seua sentència de 12 d’octubre de 2012.
Resulta inversemblant que després d’esta sentència, que va donar la raó als serveis jurídics d’AE-Agró i va impedir l’execució d’un PAI de més de 3.000 vivendes en el Quadro de Santiago, la CHX continue sense reconéixer esta marjal com a zona humida en el PHX i que, a més a més, seguisca bombejant a la mar entre 1 i 1,5 HM3 d’aigua, per a evitar el seu entollament natural.
Igual d’inversemblant resulta l’exclusió de la Marjal del Puig del PHX. Este aiguamoll està protegit parcialment pel propi Pla General del municipi i reconegut com a zona humida per la Generalitat Valenciana, a pesar que l’administració autonòmica ni ha delimitat la seua extensió ni ha incorporat esta marjal al catàleg corresponent. Entre altres motius, per a permetre a l’Ajuntament del Puig l’edificació de les més de 6.000 vivendes que hi havia projectades en este aiguamoll abans de l’explosió de la bombolla immobiliària.
El Quadro de Santiago i la Marjal del Puig són els casos més flagrants. Però, hi ha més zones humides que el PHX simplement obvia. Si realment la CHX vol conservar el bon estat ecològic dels nostres aiguamolls, i complir així amb la legalitat vigent, no pot continuar ignorant la seua existència i les ha d’incloure en el PHX tal i com demanda AE-Agró.
L’Albufera, de nou sense prou aigua de qualitat del Xúquer
Pel que respecta a les zones humides que sí que reconeix el PHX (les inventariades pels catàlegs nacional i autonòmic), cal destacar que la CHX continua sense destinar una quantitat d’aigua de qualitat suficient per a assegurar el seu bon estat ecològic. El cas més paradigmàtic és el de l’Albufera de València que, tal i com ha al·legat AE-Agró, amb este PHX seguiria sense comptar amb uns requeriments hídrics mínims per a poder recuperar els valors naturals del llac i de les 14.000 hectàrees de marjal i arrossars d’este parc natural.
Mentres el PHX proposa una aportació anual d’aigua per a l’Albufera de només 167 HM3, AE-Agró considera que, en funció de les dades de l”Estudi per al desenvolupament sostenible de l’Albufera” (publicat en 2004 i finançat per la pròpia CHX), esta xifra s’hauria d’augmentar com a mínim fins als 254 HM3 anuals, dels quals 121 HM3 haurien d’arribar directament del riu Xúquer, per les séquies del nord i de l’oest del parc. La resta serien aportacions superficials i subterrànies de la pluja i cabals urbans i industrials, tractats sempre prèviament en estacions depuradores i amb una concentració de fòsfor inferior als 0,05 mg/l. La proposta que realitza la CHX és tan poc ambiciosa que suposa tornar a xifres de 1994 (període de màxima sequera) i implica que el llac només podrà renovar anualment 7 vegades les seues aigües. Quan realment necessita un mínim de renovacions que ronda la quinzena.
Per a recuperar el bon estat ecològic de l’Albufera cal incrementar l’assignació d’aigua de qualitat que esta zona humida rep del Xúquer i, per descomptat, reduir l’entrada de nutrients al llac (actualment per les séquies del nord s’aporta una càrrega de fòsfor de 0,65 mg/l, per no parlar dels vessaments urbans i industrials incontrolats que encara sofrix el parc). Només així es podrà revertir l’actual situació d’eutrofització que patixen les aigües de l’Albufera i que li conferixen el seu característic color verdós. I això ho sap AE-Agró, però també la CHX, ja que estes van ser les conclusions de l”Estudi per al desenvolupament sostenible de l’Albufera” i les actuacions que va proposar el programa A.G.U.A. Albufera, elaborat durant 2005 i 2006 pel Ministeri de Medi Ambient.
Com ocorre amb la desprotecció de zones humides com el Quadro de Santiago i la Marjal del Puig, des d’AE-Agró esperem que la CHX rectifique també amb l’assignació d’aigua de qualitat que confereix a l’Albufera i la resta d’aiguamolls valencians. Només així recuperarem el bon estat ecològic d’estos ecosistemes que, a més a més de concentrar una gran biodiversitat de fauna i flora, són els renyons del nostre territori.
ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ
