En el context del Dia Internacional dels Drets Lingüístics, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es mostra alhora preocupada i esperançada. Preocupada davant la constatació que la discriminació per raons de llengua continua sent una realitat al País Valencià, i que, a més de les denúncies presentades, és un fet que els valencianoparlants continuem sense estar en igualtat de condicions reals en la majoria d’àmbits d’ús de la llengua. Però el canvi social i polític que ha experimentat el País Valencià permet alhora albirar esperances, perquè la societat comença a entendre que perpetuar la discriminació és perpetuar una situació antidemocràtica.
Ara bé, el canvi social i polític s’ha de concretar, per a ser efectiu, en acció institucional positiva. En aquest sentit, Acció Cultural entén que l’objectiu de la legislatura actual ha de ser posar les bases per acabar amb la situació de discriminació que patim els valencianoparlants, i això passa necessàriament per una llei d’igualtat lingüística que done instruments legals per a fer-ho possible. El desenvolupament de la Llei d’Ús i Ensenyament pot ser una manera de començar a caminar, però com a objectiu de legislatura és del tot insuficient: tornar al punt de partida de 1983 és tornar al passat i renunciar a mirar al futur. Desenvolupar una llei insuficient, serà sempre un objectiu autolimitat i frustrant.
A més, ja existeix un document-base consensuat i amb aval acadèmic: el document “Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística”, que Acció Cultural va presentar junt amb els representants de les universitats valencianes el passat 11 de març, ofereix els fonaments jurídics necessaris per a fer-ho possible, i compta amb l’aval de les universitats i, per tant, amb un consens de partida. Per tant, cal només la voluntat política per dur-ho a la pràctica.
