Enrere queden més de set anys de caminada i una infinitat de lliçons apreses, sempre positives i gratificants. El temps dirà si aquesta aventura irrepetible fou, o no, una travessia pel desert.
Ara toca obrir un nou cicle, raonar (i no oblidar) i, per suposat, gaudir del camí fet i d’eixos 442 actes públics organitzats i viscuts (amb més de 12.200 assistents i més de 35.000 km recorreguts). Molt han de canviar les coses perquè torne a brillar la verdor de les paraules en silenci. I és que, per bé o per mal, mai plou a gust de tots.
El meu sincer i afectiu agraïment a totes aquelles persones que, d’una manera o una altra, m’han ajudat i han dedicat el seu temps i esforç desinteressadament.
Pam a pam, lletra a lletra, incombustiblement…
A reveure.
