És un llibre molt especial per a la seua autora, que fa parlar Moisés en primera persona i en el llibre i es nota que coneix de primera mà de les vicissituds pròpies d’un jove de l’edat de Moisés. I amb les característiques de Moisés, és a dir:
Sóc Moisés i en aquest llibre us explique coses meues. Una d’elles és que sóc hiperactiu. Des dels 5 anys hem visitat un grapat de metges i psicòlegs fins que vaig ser diagnosticat i etiquetat, com els paquets de pasta. “Moisés estigues quiet”, “Moisés para un moment”, “Moisés deixa cada cosa al seu lloc”… No, si jo ho entenc: tant de moviment treu de polleguera a qualsevol. De fet m’altera a mi mateix. Però què voleu que faça! També sóc adoptat i m’enamore i m’equivoque i hi ha qui em té mania, però també m’estimen molt… Tots som així de diferents als quinze anys?
