A baix Bashar Al-Assad!
Fora l’ISIS. No als bombardejos de Rússia, dels Estats Units i de l’OTAN!
Solidaritat amb el poble rebel sirià! A baix els murs d’Europa!
El 15 de març es compleixen 5 anys de l’aixecament popular contra la dictadura d’Al Assad a Síria. Des de llavors ni sol dia el poble sirià ha deixat de lluitar heroicament per la seva llibertat contra la dictadura i els diversos invasors.
Els sirians han ser sotmesos a atacs aclaparadors, incloent-hi bombardejos permanents dels centres urbans populars, com a pocs pobles a la història. Més de 300.000 morts i milions de refugiats en països veïns, centenars de milers intenten entrar desesperadament a Europa, milions d’expulsats de les seves ciutats i habitatges dins de la mateixa Síria.
No obstant això la lluita del seu poble continua. Una part important d’Alep, la que va ser econòmicament la ciutat més important, barris de Damasc i desenes de ciutats i pobles que estan en mans de milícies populars rebels, moltes d’elles agrupades en l’Exèrcit Lliure Sirià i unes altres que gairebé no tenen centralització. La majoria expressa la rebel·lió popular, són unitats formades espontàniament per joves estudiants o treballadors a cada poble per enfrontar la repressió genocida.
El divendres 4 de març, en un centenar de ciutats alliberades de Síria, va haver-hi importants manifestacions populars amb el lema «la revolució continua». Una demostració de força increïble del poble sirià, que des de fa cinc anys és martiritzat amb barrils explosius, bombardejos, armes químiques, detencions i tortures massives, setges de gana a les mans de les forces del règim de Bashar al Assad i els seus aliats, Putin i Iran, pels atacs del reaccionari ISIS (Daesh, en àrab) i pels bombardejos dels Estats Units i la seva coalició de 18 països.
El primer responsable d’aquest genocidi és el dictador Al Assad, hereu d’una dinastia amb 40 anys al poder. Al Assad va ser el que va iniciar els bombardejos contra ciutats rebels, primer amb míssils i després amb barrils carregats de bombes.
L’anomenat Estat Islàmic, ISIS, és una organització ultrareaccionària , armada per les monarquies petroleres d’Aràbia Saudita i Qatar que també són aliades de l’imperialisme. El ISIS actua com a “cinquena columna” dividint el front anti-Bashar i instaurant la seva dictadura reaccionària en regions abans controlades per sectors populars rebels.
Rússia, que té una base militar en la costa de Síria, és el principal suport de la dictadura. Des del principi enviava míssils, bombes i altres armes. Ara, amb el pretext de combatre a l’ISIS, intervé directament bombardejant sistemàticament realment els rebels i la població civil per afavorir l’avanç de les forces militars de la dictadura. Els Estats Units, que diu oposar-se a Bashar Al Assad, també bombardeja a la població civil amb el mateix argument. Turquia, aliat dels Estats Units i membre de l’Organització Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), protegeix en forma encoberta a l’ISIS perquè el seu objectiu central és atacar als kurds, minoria nacional oprimida dins del seu territori, i també del nord de Síria.
Totes aquestes potències, imperialistes i regionals, no actuen ni han actuat a cap moment per defensar la llibertat del poble sirià, sinó per intentar mantenir el “mal menor“ de Bashar Al Assad i ampliar el seu propi domini regional.
Recentment Rússia i els Estats Units han acordat una “treva” militar, que permetria suposadament que arribi ajuda a les ciutats assetjades. Però la treva és una farsa perquè els bombardejos continuen, amb el pretext que “la treva no inclou als terroristes”. És a dir, la principal funció de la “treva”, pactada en reunions en Ginebra i Munic, és sostenir a la dictadura de Bashar al Assad i arribar a una “solució política” en la qual Estats Units i Rússia dirigeixin una “transició” que mantingui a la dictadura i protegeixi als seus respectius aliats i interessos.
Al seu torn, els governs europeus es blinden amb tot tipus de lleis que expulsen, roben, empresonen, criminalitzen als refugiats, mentre les bombes cauen sobre el territori sirià i a Ginebra es prepara una cerimònia per rescatar el règim d’Al Assad. Cal tombar tots aquests murs i reivindicar el dret a la lliure circulació de tots els que fugen de la guerra i la persecució.
Sota condicions extremes i sota les ruïnes, el poble sirià intenta construir un futur de llibertat i justícia social que només serà possible amb la caiguda del règim genocida. En aquesta lluita té en contra als governs de la regió, a les grans potències i a l’ISIS. Només els queda la solidaritat dels pobles, que fins ara ha estat minvada per la paràlisi d’un sector de l’esquerra mundial que o bé dóna suport explícit a Al Assad i a Putin o bé s’absté.
Milers de sirians, aprofitant que parcialment es va reduir l’acció militar, van sortir a mobilitzar-se als carrers a Alep, Homs i altres ciutats a repudiar a Al Assad i els bombardejos, mostrant que la revolució segueix viva. A la batalla per Alep s’està jugant el destí del poble sirià. Cridem als pobles del món a solidaritzar-se amb el poble rebel d’Alep i de tota Síria. Des de la UIT-QI fent costat als combatents i a les milícies rebels sense donar suport a les seves direccions polítiques. A baix Al Assad! N’hi ha prou de bombardejos de Rússia i de l’imperialisme! No a l’ISIS! Fora Turquia i Iran de Síria! Unitat dels rebels sirians i kurds! Que els governs trenquin relacions amb Bashar Al Assad! No als murs europeus! Lliure circulació per als refugiats!
Unitat Internacional dels Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI)
