Dia 3 d’agost.- 38 tall de carretera. Dia 7 d’agost, un altre mort.

Aquesta vegada és a l’AP-7.

Mai hem dit ni direm que amb l’alliberament de la N-340 s’acabarien els accidents. No deixem de lamentar qualsevol tipus d’accident i més encara si n’ha ha morts o ferits. No deixem de demanar prudència amb els vehicles i diem que sempre s’ha d’aportar el sentit de cordura per no incrementar aquests maleits números.

Però, n’hi ha un punt que va més enllà de les nostres competències individuals i és el que posen al nostre abast els governs corresponents, les infraestructures. Ells són responsables en la mesura que no posen remei a les evidents greus mancances que dia a dia venim denunciant i evidentment ho poden fer, ho poden resoldre, tot és qüestió de voluntat política. Ells són els que han de fer que l’AP-7 siga gratuïta. Ells també han d’escoltar la veu de les víctimes i dir PROU!.

Al començament de cada tall de carretera fem un minut de silenci en record de tots els que han perdut la vida en algun accident, a partir d’ara també ho farem per aquells que no saben que seran víctimes d’aquesta N-340. Pensem que tenim l’obligació de seguir en la carretera tots els dijous a les 19 h. a l’altra banda del Sènia.

Tu vindràs?

Comparteix

Icona de pantalla completa