L’11 de setembre de 2015 tornarem a sortir al carrer i tornarem a recordar com les classes populars resistiren heroicament durant més d’un any el setge de Barcelona per part de les tropes borbòniques. I ho farem en el moment en què tenim en joc la Ruptura Democràtica per la Independència al Principat de Catalunya. Després de 40 anys de feixisme i 35 d’autonomisme pujolista (que han estat 20 al País Valencià i 28 a les Illes d’espanyolisme del PP), és l’hora històrica de la Ruptura Democràtica. És l’hora històrica de la República Catalana Independent!
Les classes populars dels Països Catalans, víctimes del capitalisme, no podem seguir patint l’espoli de l’Estat espanyol sobre el producte del nostre treball. Les comunitats autònomes del País Valencià, les Illes i Catalunya estan intervingudes de facto. És el Govern d’Espanya qui determina quines partides econòmiques s’implementen i quines decisions han de ser vetades a través dels tribunals espanyols. Ho hem vist amb la llei contra el fracking, els impostos sobre les transaccions bancàries, els atacs a l’escola i al català, l’amenaça de tornar a imposar les curses de braus, els atacs al Referèndum del 9n…
L’Estat espanyol, fidel seguidor de les polítiques neoliberals dissenyades per l’FMI i la Troica contra les classes populars, ha aprofitat la gestió de la crisi del capital per a canviar el tipus de relacions contractuals amb la classe treballadora, amb la xacra de l’atur (més elevat entre el jovent) i amb l’augment de la població en risc d’exclusió social, tot afavorint l’abús d’immobiliàries i bancs davant els desnonaments diaris i les retallades dels drets socials i privatitzacions dels serveis públics.
Els que pateixen directament les agressions d’aquest sistema de relacions pervers són en major proporció els infants, les persones amb diversitat funcional, la gent gran, les persones immigrades i, sobretot, les dones com a conseqüència de la societat masclista i patriarcal en què vivim, atès que són les que tenen pitjors condicions de treball i sous més baixos i, a més, es dediquen a tasques domèstiques i d’atenció a les persones sense cap reconeixement social. A aquesta violència masclista, cal afegir la xacra dels feminicidis a casa nostra.
A la Catalunya Nord, territori ocupat fa més de 350 anys per l’Estat francès, l’onada reaccionària de la pròpia República Francesa, de la mà del liberalisme del PS, de la dreta extrema de l’UMP i del feixisme populista del FN, aboca el conjunt de les classes populars nord-catalanes a la desnacionalització accelerada i a l’augment de les desigualtats socials. La construcció d’una alternativa nacional i popular com a eina de Ruptura Democràtica, que posi el dret a decidir al centre del debat polític territorial, és l’única solució per sortir de l’atzucac actual.
És una situació insostenible que no pot continuar però que com a poble català podem superar si construïm un país que depengui de les nostres decisions i de la nostra acció. Les condicions del marc polític actual ens indiquen que sense independència no hi haurà cap transformació social. La reforma d’Espanya favorable a les classes populars no és possible sense la Ruptura amb el transfranquisme i les seves institucions (monarquia, tribunals, tuteles militars, domini de les oligarquies…). Ara i aquí, als Països Catalans, això passa per la Ruptura Democràtica per la Independència i la reivindicació clara i persistent del dret a l’autodeterminació i del dret a decidir-ho tot.
Cal ser conscients que la independència de part o de tota la nació catalana no caurà del cel. És indispensable mantenir les mobilitzacions i millorar el grau d’organització del moviment popular. I això s’ha de continuar fent en totes les lluites amb l’objectiu d’impulsar des d’ara mateix el nostre procés constituent popular. En aquest procés, que ha de ser unilateral, ens hem de trobar tots els sectors en lluita per un objectiu comú: construir un país millor per mitjà de la República Federativa Popular Independent dels Països Catalans.
Per tot plegat, us emplacem a continuar les mobilitzacions i a aglutinar totes les lluites populars a l’entorn de la lluita independentista i el seu objectiu, la República Catalana Independent.
Cal preparar les organitzacions populars de l’independentisme per a la nova etapa que ha de començar després de les eleccions plebiscitàries i constituents del 27 de setembre. S’acosten temps moguts i convulsos i alhora apassionants. Cal estar alerta per tal d’evitar qualsevol nova dilació o qualsevol nou pacte dels autonomistes de sempre, responsables de les renúncies i traïcions dels que van pactar la transició espanyola i van ajudar a construir el règim del 78 que encara patim avui.
Amb aquesta perspectiva, ens hem de dotar de noves institucions i organitzacions nacionals plenes de legitimitat i que no depenguin de l’Estat. Per això,és important impulsar amb la màxima urgència l’Assemblea de Representants Electes dels Països Catalans! Aquesta Assemblea ha d’estar formada per regidors i regidores, diputats i diputades i, també, per representants dels moviments populars, com el veïnal, el sindical i l’independentista entre d’altres.
La lluita per la pròpia sobirania en tots els àmbits de la vida és la lluita per la independència, tal com ha posat en evidència l’agressió de l’UE i l’FMI a Grècia que, de la mateixa manera que l’Estat espanyol, són estructures de poder al servei de les oligarquies capitalistes.
Cal construir la nova República Catalana per tal de posar fi als abusos i les injustícies flagrants del capitalisme i assentar les bases per impulsar un nou model de vida social, polític, cultural i econòmic al servei de la majoria i ecològicament sostenible, tot obrint la porta a la construcció d’un altre sistema més just i democràtic que ha de ser el socialisme que defensem.
Per tot plegat, us cridem a reforçar i a expandir la Unitat Popular arreu dels Països Catalans de manera clara i decidida i a contribuir activament per tal d’augmentar la presència de la CUP al Parlament de Catalunya. Com s’ha demostrat en d’altres situacions, com el 9n, la CUP és l’única garantia per tal d’avançar cap a la Ruptura independentista des de l’esquerra, des de la defensa de les classes populars.
