Una cinquantena de persones, candidats i càmeres esperen a la històrica plaça del Pilar de València- on Compromís té una seu de Champions League – el candidat Joan Baldoví. I és que uns dies abans de començar la campanya, la coalició Compromís-Podemos. És el Moment, ha fet una crida als seus militants per a gravar un espot publicitari. Abans del rodatge, La Veu entrevista el candidat de Sueca, ‘el azote de Rajoy’ en l’anterior legislatura. Tres idees bàsiques: grup parlamentari valencià propi, reconeixement que les coses no s’han fet bé per a la confluència i aconseguir un finançament just per al País Valencià.
Xavier Pérez / València
-Per què Compromís sempre va al límit en el tema de qualsevol pacte, siga per a fer coalicions, repartir seients o nomenar càrrecs?
Compromís ja és fruit d’un acord entre persones que venim també de cultures polítiques diferents, i si a vegades costa en un mateix partit prendre acords, imagina’t quan intervenen tres partits diferents… No és una situació que m’agrade i no estic massa content i satisfet de com s’han fet les coses. Les decisions s’han de fer d’una forma més amable i això s’haurà de plantejar després de les eleccions. Si volem que Compromís dure molt de temps, haurem de cercar fórmules per a prendre decisions de forma més senzilla i evitar fractures i tensions.ç
-Per a les eleccions del 20D primàries no se n’han fet…, pràcticament s’han repartit els llocs en les llistes entre Bloc, Iniciativa i Podemos. No és una contradicció amb la filosofia de Compromís?
Primàries se n’han fet en el Bloc i puc dir que sóc un candidat triat en primàries, encara que m’haguera agradat que les primàries s’hagueren fet en tot Compromís.
-Entens que la militància del Bloc estiga indignada en com s’han fet les coses?
Ho entenc. Quan les coses les fas amb tanta pressa, acabes prenent decisions amb les quals les persones no es troben còmodes.
-Per què la coalició amb Podemos?
Perquè busquem un objectiu que es podria qualificar d’històric. Si som capaços de construir el grup valencià al Congrés dels Diputats serà bo, no només des del punt de vista del funcionament del grup, sinó també des del punt de vista d’autoafirmació del poble valencià, d’autoidentificació del nostre poble en un projecte de més enllà, que no sols siga una regió d’Espanya.

-El passat diumenge Pere Mayor en una entrevista afirmà que no s’havia fet cas a la militància del Bloc en el pacte, què en penses?, i sobre l’entrevista?
Respecte i estime molt Pere Mayor, però crec que l’entrevista no va ser oportuna en el temps que estem. El referèndum partia d’una premissa complicada, i és que una part, la del Bloc, intentàvem decidir per tots, i presentar-nos com a Compromís era impossible. Joan Baldoví ha buscat una fórmula on Compromís es puguera presentar junt; ja que l’electorat no hauria perdonat una altra opció, i si alguna cosa he fet jo i que algú vol retraure és que Compromís vaja unit al 20D.
-Què et pareixen les veus critiques de Jordi Sebastià, Jordi Juan, Josep Nadal, les dimissions en l’executiva, etc.?
Tots són grans amics meus, m’uneix una gran amistat i per això em pareix tot legítim, però crec que no és oportú. Una de les fortaleses del Bloc, però a la vegada una font de problemes, és que som capaços de debatre fins al límit i, per tant, em pareix legítim, encara que en algun cas no m’ha paregut oportú el debat ara. Després de les eleccions tenim un temps preciós per a debatre què volem ser.
-No s’han fet molt malament les negociacions amb EUPV i ERPV?
Amb Esquerra Unida segur que no i t’ho diu una persona que va defensar fins l’últim minut que EUPV anara en igualtat de condicions en aquest pacte. L’oferta que se li va fer a Esquerra Unida era generosa i digna, atesos els últims resultats electorals; és a dir amb un lloc d’eixida, quart per València, i se li donava estar al logo en la papereta, etc. Però, per altra banda, he de reconèixer que les coses no es poden fer amb tanta pressa, ens ha faltat una setmana.

-Més Compromís o més Bloc?
Més Compromís, indubtablement. Compromís ha demostrat que és una eina molt útil per a les aspiracions del Bloc.
-Però el grup parlamentari propi es pot aconseguir reglamentàriament?
Es pot aconseguir en el reglament del Congrés si hi ha voluntat política de la Mesa, i esta conformació de la Mesa dependrà dels resultats electorals. Quan siga més multicolor i més plural més capacitat tindrem d’aconseguir el grup parlamentari propi. Però en tot cas, com a mínim serem quatre diputats de Compromís en el pròxim parlament, si anàrem sols crec que arribaríem a dos diputats.
-No tens por de quedar-te sol una altra vegada i que els diputats de Podemos i Iniciativa se’n vagen al grup de Pablo Iglesias?
Telegràficament: no em quedaré sol, hi haurà tres diputats més de Compromís. Cal recordar que la cap de llista de Castelló és Marta Sorlí (Bloc); el tercer per València és Enric Bataller- una persona que em mereix la més absoluta confiança i amb el qual estic fent una campanya en què em trobe absolutament comodíssim- i el segon per Alacant és Ignasi Candela, una persona que he conegut com a secretari comarcal de la Vega Baixa, que ja té mèrit. A banda, en el protocol que es firma davant de notari queda clar que l’objectiu d’aquesta coalició és aconseguir un grup valencià al Congrés. També diu que en el cas que la Mesa no accepte el grup valencià s’anirà als tribunals i sols en el cas que al final no s’aconseguisca, cada grup tindria llibertat per adscriure’s al grup que crega convenient. Dit això, Joan Baldoví i la gent del Bloc ho tenim clar i no anirem mai al grup de Podemos, anirem al grup Mixt en el Congrés.

-Canvien de tema i anem a les eleccions. Quin balanç fas del teu paper a la passada legislatura, tant en el vessant polític com personal?
Hem aconseguit fer visible el Pais Valencià a Madrid. Cada vegada que eixia jo a parlar en el Congrés els diputats deien: “Ya sale el valenciano, ya sale el valenciano”, és a dir que quan jo parlava eixien els problemes dels valencians; per primera vegada, amb tota la modèstia i humilitat, hem aconseguit que es parlara del poble valencià, sobretot en l’nfrafinançament, pressupostos, maltracte del govern contra la societat civil valenciana, en infraestructures…, amb aquesta relació amb Madrid no pot continuar, açò és una via morta.
-Tu sempre has apostat per tindre un grup parlamentari potent i no fugir de fer espectacles per fer notar la presència valenciana al Congrés, no?
Uff, sol allí…! A voltes havia de meditar bé on estava la línia roja, sempre he intentat que darrere de qualsevol gest hi haguera un missatge potent, si he aconseguit amb eixe gest que el missatge colpira em donava per satisfet. La passada legislatura va ser la dels gestos i la propera ha de ser la de les solucions. Hem d’aconseguir en el pròxims quatre anys solucions per a la nostra terra com el finançament o les infraestructures.
-Votaràs Pablo Iglesias abans que Rajoy, Sánchez o Rivera com a president del Govern?
A mi m’agradaria votar-me a mi, però com serà bastant improbable que Felip VI em propose com a candidat al govern, doncs votaré Pablo Iglesias si es compromet a aconseguir un finançament just per als valencians.
-Un dels temes estrella la propera legislatura serà un nou finançament per al PV. Quin és el model que proposa Compromís-Podemos?
Proposaré un model de màxims amb una Agència Tributària Valenciana que gestione tots els recursos i aspirem a tindre la mateixa clau de la caixa que tenen els navarresos i bascs .

-Quina solució té el deute històric?
Ha de pagar-lo l’Estat. El que no pot ser és que durant anys ens hagen maltractat i robat recursos; nosaltres per a passar casa ens hem hagut d’endeutar, és a dir, tenim un deute il·legítim i, per tant, no l’hem de pagar.
-Quin model econòmic té la coalició per al País Valencià?
Una economia que potencie els sectors tradicionals valencians, que aposte per una economia social i amb aportacions de l’economia verda, que té un potencial enorme per al nostre País.
-Quan deixarem de tardar quatre hores i mitja per anar a Barcelona?
Els vots de Compromís aniran a aquell que es comprometa perquè les obres de l’AVE i Corredor Mediterrani estiguen acabades en la propera legislatura.
-El camp valencià està deixat de la mà de Déu. Com és pot potenciar un sector tan important?
S’ha negociat una PAC que ha deixat fora sectors importantíssims de la nostra agricultura, com són les hortalisses i gran part dels fruiters. Clar, a mi m’agradaria que hi haguera un ministre valencià d’Agricultura que a l’hora de negociar ajudes tinguera clares dos coses: una, qui és un llaurador professional i dos, que tinguera en compte que l’agricultura no només és l’agricultura continental, hi ha sectors que han de se contemplats en la PAC.
-I en Turisme, quins plans es podem impulsar des de Madrid al PV?
El model de sol i platja està molt ben representat en ciutats com Benidorm, Cullera, Gandia…, però el País Valencià té un potencial en turisme cultural, sobretot en l’interior, o el turisme verd al voltant de l’Albufera o parcs naturals.

-Penses que l’empresariat valencià ha sigut submís a Madrid i al PP?
Sí, però s’està despertant. Durant molt de temps l’empresariat valencià ha callat, però em sorprenc gratament hui quan veig els empresaris valencians reivindicant d’una manera conjunta les infraestructures del Corredor Mediterrani, de la nostra connexió amb Aragó o l’infrafinançament valencià.
-Mònica Oltra en una entrevista el passat cap de setmana apostava per un pacte Compromís-Podemos per al 2019? Què en penses?
Mònica Oltra és membre íntegrament d’aquesta coalició i eixe meló s’haurà d’obrir quan toque amb el consens de tot Compromís.
-Et veus damunt de l’escenari en el míting abraçant Pablo Iglesias el dia 18…?
(Riu) Abraçant-lo no, ‘xocant-li’ la mà.
-Quins resultats espera el 20D?
Espere un mínim de cinc diputats i passar la barrera del 15% en les tres demarcacions electorals, però somnie en un resultat que s’acoste als huit diputats.
-I superar el PSOE…?
Per descomptat.

