-Enginyera, amb treball i responsabilitats i decideixes canviar eixa activitat professional per l’activitat política com a regidora a l’Ajuntament de Sagunt. Quan i per què fa eixe pas Teresa Garcia?
Doní eixe pas en 2007. Vaig decidir arriscar en un moment on tot anava bé, deixar l’empresa privada amb les expectatives d’aquells anys tenia els seus riscos, però per poder complementar i desenvolupar la meua professió volia conéixer com funciona l’administració pública també per dins. A més a més, des que milite en el nacionalisme polític sempre he considerat que donar uns anys del teu desenvolupament professional, de les teues capacitats i reptes, a ser servidor públic és un honor, és una espècie de servei civil que agraïsc poder estar vivint.
-En la teua carta de presentació dius que estàs molts anys militant en el valencianisme polític. Des de quan concretament?
Des de l’any 1999. He sigut votant de la UPV des de ben jove, però amb la constitució del BLOC Nacionalista Valencià, vaig decidir-me a participar de forma activa, ja que m’identificava absolutament amb eixe procés de vertebració del valencianisme. Procés del que hauríem d’aprendre ara que estem desenvolupant Compromís.
-Quan i per què decideix Teresa Garcia militar en un partit i en concret en el BLOC?
Quan veig que la voluntat del BLOC és avançar per constituir una força política netament valencianista que, sense complexos, aposta per defensar els interessos valencians amb vocació de creixement i obertura a la societat. Per a mi el BLOC, i ara Compromís, no és només la preferència per un projecte polític o un altre, és el projecte de construcció del meu País, el valencià i sempre tenint en compte el benestar i la igualtat de les persones. És el projecte de construcció de l’Estat Valencià del Benestar i això supera la política. Entre altres coses perquè és impossible que cap força política amb seu a Madrid defense els nostres propis interessos, i que a més, ho faça des d’una perspectiva progressista, com ho feia el BLOC en aquell moment i ho fa Compromís ara.
-Has viscut en primera línia el naixement del primer Compromís (2007), el naixement i consolidació de la Coalició Compromís (2011). En els darrers anys, Compromís ha assolit fites històriques, entrant en el Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu. Com expliques eixe creixement i quin futur li veus a Compromís?
En primer lloc, perquè no era normal que a un país amb la nostra cultura, situació i circumstància no hi haguera espai per a una força política de caire valencianista. Els anys posteriors a la transició per als valencians i valencianes, van ser anys de segrest del diàleg i la convivència com a poble. Els de la meua generació (enguany en faré 40) vam ser els que començàrem “la línia en valencià” a l’institut. Recorde la primera classe de valencià en tercer o quart d’EGB, com a una cosa extraordinària. La meua mestra quasi plorava d’emoció. La superació d’eixos prejudicis en la societat, gràcies entre altres a la Radiotelevisió Valenciana, també al moviment d’Escola Valenciana, etc., han permés que es superara una fractura social creada artificialment.
Compromís és la plasmació política de la superació d’eixos traumes, per una banda, ja que la gent jove no ha viscut eixos problemes i ha crescut relativament lliure en eixe aspecte. Per altra, i tal i com hem fet sempre com a valencianistes, en un moment de crisi sistèmica de l’economia, els valors i la política, hem sabut centrar-nos en allò que és bàsic en política, les persones i les seues necessitats. La política no pot viure sotmesa per l’economia, és l’àrbitre que garanteix que totes i tots accedim a uns serveis, jo diria basats en els drets humans, allò bàsic per poder desenvolupar-nos com a persones, l’educació i la sanitat publiques, els serveis socials perquè cap persona quede exclosa i l’accés al treball i l’habitatge. Això no totes les forces polítiques ho tenen clar, ja que l’avarícia dels bancs i del casino financer han corromput la política i s’han endut moltes coses per davant que no s’haurien d’haver permés. Compromís ha sabut denunciar la corrupció i els corruptes i ara sabrà també proposar i recuperar l’administració valenciana.
-Després de dos legislatures com a regidora, fas una defensa del municipalisme com a base de la política directa, però has pres la decisió de presentar-te per a ser diputada. ¿Què pot aportar Teresa Garcia, en el supòsit de ser diputada a les Corts, al municipalisme valencià?
Teresa Garcia treballa i forma part d’un projecte polític que té una visió del model territorial molt distinta a altres forces polítiques. Com jo existeixen companys i companyes que compartim que és necessari treballar de baix cap a dalt i no al revés. L’administració que en major part resol problemàtiques de les persones és la municipal, per tant és necessari que les altres administracions milloren els seus sistemes de descentralització per afavorir la política municipal, que és en definitiva, la més democràtica, oberta i participativa, ja que regula la convivència a les nostres ciutats i pobles. Les Diputacions són administracions del passat que haurien de desaparèixer i els seus recursos assumits per la Generalitat precisament per donar suport a l’acció municipal. L’Estat hauria de transferir el doble de recursos dels que actualment envia, de tal manera que al final els nostres impostos es traduïren en serveis de proximitat per a tots nosaltres. Les Corts poden desenvolupar un marc legislatiu que propicie aquest nou model territorial basat en l’atenció a la persona.
-La teua activitat no sols s’ha reduït a Sagunt. Des de l’any 2012 formes part de l’executiva nacional del BLOC i també formes part de l’executiva nacional de Compromís, com a responsable de l’àrea Institucional. ¿Quin balanç fas d’aquests anys de treball i quins reptes creus que s’han de mamprendre des d’eixa àrea?
El balanç és positiu. Des de l’àrea institucional, jo m’ocupe de temes de política municipal principalment. Hem desenvolupat una xarxa de suport entre tots i totes les regidores de Compromís al llarg del País. Per una banda, intentem dotar de mocions el més variades possible cada mes a tots els grups municipals, de tal manera que les experiències polítiques municipals puguen aprofitar-se. També ens serveix per a connectar i vertebrar la política de Compromís en altres administracions com l’autonòmica i l’estatal de forma bidireccional, propostes municipals poden convertir-se en Proposicions No de Llei i a l’inrevés, accions polítiques de les Corts, per exemple, es traslladen a l’àmbit local per enfortir el missatge de Compromís.
Igualment aquesta xarxa també serveix per tractar problemàtica municipal de caire més específica i tècnica, de tal manera que els regidors i regidores de Compromís tinguen un suport jurídic i tècnic en la seua activitat diària.
-Serà Compromís una força determinant en els municipis? I per al govern de la Generalitat i per garantir el canvi polític valencià?
Sense cap dubte en tots els casos. A nivell municipal, Compromís és una força propera que està treballant molt bé i que allí on governa està donant exemple d’eficiència, obertura, participació i solvència, i eixe fruit es recollirà. Per al govern de la Generalitat, l’objectiu primer ha de ser desallotjar-lo de la corrupció del PP. Que al País Valencià el canvi polític es produïsca és una necessitat bàsica, com respirar. En eixe punt, les polítiques de Compromís estan clares i les implantarem o exigirem la seua implantació en funció dels resultats de les eleccions. No ens han de preocupar les cadires, es han de preocupar les persones, les polítiques que necessiten i la regeneració democràtica del nostre País.
-Quines accions consideres que són les primeres que haurà de fer Compromís passades les eleccions de maig?
En primer lloc, haurem de saber les dimensions de la desfeta econòmica de la Generalitat. Haurem de conéixer-les, explicar-les a la ciutadania i demanar responsabilitats a qui corresponga. En segon lloc, i no menys important, s’haurà de fer front al problema del finançament valencià, situació que és insostenible i absolutament injusta i indigna. El futur govern d’aquest País ha de realitzar una tasca titànica pel que fa a l’administració dels recursos, però també en el desenvolupament de legislació que millore la convivència democràtica i la transparència, evite el saqueig que hem viscut aquestos anys, i possibilite els serveis i la política per a les persones, tant a nivell municipal com autonòmic.
-El proper 31 de gener són les primàries de Compromís. Són molts els candidats i candidates que es presenten com tu. Quin missatge vols fer arribar als qui votaran perquè et confien el seu vot?
De ben segur que existeixen persones molt vàlides de totes les que es presenten en aquest procés. El treball que m’agradaria desenvolupar a les Corts és, com he dit abans, fomentar el municipalisme. Vull portar la veu dels Ajuntaments a les Corts. Les Corts ha de ser una administració que acabe millorant la qualitat de vida a les nostres ciutats i pobles. Sóc una persona preparada, jove madura, que ha tingut i té experiència i responsabilitat política i gran capacitat de treball. Eixe bagatge el posaré a l’abast de la construcció de l’Estat Valencià del Benestar de forma humil i voluntariosa, si els i les votants d’aquestes primàries confien en la meua persona per a aquesta nova etapa.
