Xavier Pérez / Alzira
-Aquesta setmana la teua candidatura ha llançat una nota de premsa dura en algunes qüestions després de l’executiva del Bloc del passat dilluns, però comencem per allò més important. Quines són les teues raons per a ajornar el Congrés?
La primera i principal és respectar el sentit comú. No volem ser el partit polític de qualsevol democràcia occidental que fa un procés intern pensant en l’interés partidista en lloc de pensar en l’interés dels ciutadans, i en plena campanya electoral. Cal complir la paraula que es va donar en l’últim Consell Nacional, on tant la secretària d’organització com el secretari general es pronunciaren a favor d’ajornar el congrés si hi havia una altra vegada eleccions, però també cal complir els estatuts i reglament precongressual que diu que automàticament, si hi eleccions, el congrés passa a després dels comicis. També per respecte als nostres socis de coalició.
-Dissabte és el Consell Nacional, quin resultat esperes sobre aquest tema?
Espere que impere el sentit comú, espere que qui va anunciar que el congrés s’ajornaria si hi ha noves eleccions complisca la paraula. Espere que es respecte la legalitat del partit. Ens varen enganyar dient que tindríem un grup parlamentari propi, ens varen enganyar dient que no farien una candidatura amb Podemos, varen enganyar la militància demanant-los l’opinió, i després, no complir amb el referèndum…
No vull pensar que això no haguera passat al revés. A nosaltres ens agrada ser més seriosos i no ens agrada que es jugue amb el nom de la gent. Casualment, d’eixe error ja han passat alguns dies i a hores d’ara no m’ha telefonat ningú, ni secretari general ni d’organització per a disculpar-se. Jo no estava en l’executiva nacional i ningú em va proposar en cap equip negociador ni m’han demanat disculpes. El pitjor de tot és contemplar com, al dia següent, un mitjà de comunicació utilitza eixe error, entre cometes, per anunciar que la secretària d’organització s’aparta d’eixe procés negociador perquè s’aparta Rafa Carbonell, encara que a Carbonell ni li ho proposen. És a dir, s’està fent de jutge i de part d’una candidatura concreta.
-Per què no vols estar en les negociacions?
Jo no he dit que no vulga, és que ningú m’ho ha preguntat. Si m’ho hagueren preguntat, com a mínim, respondria.
-Creus que Àgueda Micó com a secretària d’Organització hauria d’estar o no?
Si jo fóra secretari d’Organització, si m’haguera presentat de candidat en un precongrés haguera dimitit, perquè no vull ser jutge i part; la secretària d’organització és la que organitza un congrés. No es pot ser l’àrbitre i jugador d’un equip.
-Primàries en Compromís, primàries en el Bloc, referèndum…?
El que no em val és que no es complisca amb la legalitat de què ens han dotat. L’article 24 del Bloc diu que en qualsevol procés electoral del Bloc es fan primàries. No em val que en un comunicat intern es diga que farem primàries per al Bloc, demanen a Compromís que les faça, però si Compromís diu que no, tampoc les farem per al Bloc: quina broma és esta…? Si alguna cosa ens ha ensenyat el 20D és que no es pot enganyar la gent, no es pot fer un referèndum vinculant en què el 74% no volia una coalició només amb en Podemos, i no els van fer cas!
-Estàs a favor de la plataforma d’esquerres? Com la plantejaries i en quines condicions?
Sóc partidari que Compromís, decidisca el que decidisca en clau electoral estatal no faça res més del que ja està erosionant Compromís. No pot tornar a passar el que va passar quan s’anuncià que ho hi havia grup valencià, si Compromís es trencava o no. La futura candidatura ha d’enfortir Compromís i que la referende les bases. Jo desitge una candidatura d’estricta obediència valenciana, però sempre respectaré el que diguen els militants.
-Parlem un poc del passat. En la teua presentació recriminaves a Àgueda Micó el fet d’afeblir el Bloc. Pots explicar-ho.
Àgueda Micó ho té complicat quan parla de projecte, ja que el seu projecte és el que ha passat amb aquests últims 10 mesos en el Bloc. Ella, a banda de secretària d’Organització, també és “de facto” secretària general. És a dir, si li preguntem a qualsevol militant dirà: “El Bloc està mort, està desfet, afeblit…” On estan els secretaris comarcals alliberats que ens varen prometre? On està un servei potent de formació i informació als 700 regidors que tenim? On estan els Joves del Bloc (sí, estan Joves-PV?, i les dones en bloc? Tota la maquinària del partit està en la seu de Compromís del Pilar.
Per exemple, mentre Iniciativa està enfortint el seu partit per a millorar Compromís, nosaltres estem afeblint el Bloc per a un Compromís que no existeix, perquè la federació de partits no existeix i el partit únic menys encara. Nosaltres apostem per fer més Bloc però no en contra de ningú, sinó per millorar Compromís. Alguns pensen que el Bloc ja ha complit la seua missió i nosaltres pensem que ara és necessari un Bloc més fort.
-Tanmateix, els resultats electorals han sigut molt bons…
Eixe és el gran drama, tenim un molt bons resultats, i en canvi no es tradueix en aprofitar eixos bons resultats per a enfortir-te com a partit. Els nostres socis ho estan fent, Iniciativa ho està fent, per què? Perquè s’està apostant per una il·lusió.
–Àgueda Micó en una entrevista en La Veu, afirmà que “en el millor moment del valencianisme hem d’estar units? Tu què penses al respecte?
Estic d’acord, però a mi m’agraden les paraules i els fets. Alguns, com nosaltres, fa mesos que estem treballant per la unió i la resposta ha sigut: “Consensuarem”. Però no s’han consensuat els membres de la COC, tampoc els membres de les ponències, tampoc la viabilitat del vot universal… El que no pot ser és presentar-nos com a bombers i actuar com a piròmans; l’únic consens que ens presenten és “Rafa, per favor, no presentes la teua candidatura i vine-te’n amb mi”. El consens no passa perquè jo tinga una cadireta, el consens passa pel projecte, per parlar de línies roges per respecte a la democràcia interna i a la militància. El primer pas per al consens és ajornar el Congrés, és a dir, complir la legalitat, la paraula i els estatuts.
-Per altra banda, Micó acusà de deslleialtat les persones que havien dimitit en campanya electoral. Què opines?
Jo no vaig dimitir, però m’agradaria conèixer la seua opinió en el cas que un altre partit haguera demanat a la militància l’opinió sobre un tema, el 74% de la militància haguera dit “A” i la direcció del partit en canvi diga “B”. Què haguera pensat ella de la democràcia interna d’eixe partit?
-És possible un pacte Àgueda-Rafa en dos juntes de portaveus?
És possible un pacte i un consens si parlem de projecte, no de noms.
-Com definiries el teu equip?
Renovador, il·lusionat que serà un revulsiu per al Bloc, per a Compromís i per este País.
-Quin és per a tu el futur del Bloc dins de Compromís? Més Bloc o més Compromís?
Compromís, sinó enfortim el Bloc, desapareixerà. L’única manera de salvar Compromís és enfortir el Bloc.
-I en la línia política, un Bloc més sobiranista, valencianista, federalista…
Un Bloc més valencià, un Bloc que defense els interessos dels valencians perquè el Bloc ha arribat al Govern del País Valencià per a quedar-se.
-Canviem de tema. Valoració de l’any del govern del Botànic?
Sóc optimista, crec que les coses han funcionat bé, s’està fent més política per als ciutadans -salvar persones- que no s’ha fet mai. La relació entre els socis és per a ser moderadament optimistes. Si simplement ens deixaren perquè el soroll extern es calmara el govern donaria més de si.
-Creus que al conseller Climent des del Bloc, des de Compromís, des dels socis de govern, mitjans etc., no se li ha donat suficient suport?
No sembla.
Per què?
Per moltes raons. El conseller Climent representa l’únic conseller que va eixir elegit i ratificat pel 100% del Consell Nacional del Bloc. Alguns haurien d’explicar per què el conseller Climent està en el centre de moltes dianes i no per fruit de la seua gestió. No és casualitat que a comptagotes i en determinats mitjans juguen a intentar fer una campanya d’erosió personal a una persona que està treballant pel benestar dels valencians.
–Com t’agradaria veure el País Valencià en el futur? Dins d’un estat federal?, independent…?
El País Valencià en el futur ha de ser un País de qualitat dins d’Europa on la gent siga més feliç.
-Per últim, repetim la pregunta que li vaig fer a Àgueda Micó: tu i Àgueda Micó sou amics, tantes coses vos separen?
No ens separen tantes coses, ens en separen dos fonamentals: un projecte diferent i unes formes i actituds diferents. Per a mi ni en la vida ni en política val tot.
