Jéssica Albiach (València, 1979) va estudiar periodisme per vocació i ha treballat a diversos mitjans del País Valencià. Des dels 22 anys, dedica el seu temps a temes relacionats amb la comunicació i la política (va saber que l’entusiasmava amb la campanya de Barack Obama cap a la Casa Blanca) i en fa set que ho fa des de Catalunya. Per què va decidir deixar el País Valencià? La seva formació -concretament un màster de Comunicació Estratègica i Marketing Polític- la va portar a la capital catalana i ja no ha pogut marxar: ha treballat a gabinets de premsa de l’administració pública i ha participat en campanyes electorals, portant temes de premsa i de generació de continguts. De sobte, va aparèixer ‘Podemos’ i es va sentir fortament interpel·lada: tot i que el 15M no el viu com li agradaria (la seva àvia estava malalta i va haver de viatjar entre València i Barcelona) és l’espurna que encén la seva carrera al partit. A partir de les eleccions Europees del 2014, Albiach va començar a implicar-se amb ‘Podemos’: comença a la comissió de Comunicació i, actualment, és diputada al Parlament amb la coalició d’esquerres ‘Catalunya Sí que es Pot’, integrada per Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Podem i Equo. De cara al procés de primàries que Podem Catalunya celebrarà entre els dies 22 i 24 d’aquest mes per escollir la composició del Consell Ciutadà i la persona que ocupi la secretaria general, Albiach encapçala la candidatura ‘Fem Podem’ per liderar el partit a Catalunya. Podeu llegir la totalitat de l’entrevista clicant sobre l’enllaç.
-Fa set anys, quan vas instal·lar-te a Barcelona, deies que Catalunya era “un oasi polític” a Espanya. Ho segueixes pensant?
Quan vaig arribar aquí, encara no havia esclatat cap cas de corrupció i no havia sortit la sentència de l’estatut. Ara no és cap oasi: s’ha demostrat que hi havia una xarxa clientelar i uns casos de corrupció que havien estat tapats i han començat a sortir. Però que es destapin és positiu, que es vegi que no és bona la consolidació de 20 o 30 anys de cap partit al govern. Cal rotació, democràcia, auditoria, transparència… I, fins ara, això no s’havia produït, igual que no s’havia produït al País Valencià.
-La manera de fer política, doncs, no és tan diferent a la del País Valencià?
No. I, de fet, per això a Podem tenim limitació de sou i mandats (no podem estar més de dues legislatures en un càrrec institucional). Ja que no pots garantir que una persona mai serà corrupta, pots establir els mecanismes perquè no es perpetuï, a més dels de transparència per anar controlant.
Jéssica Albiach.
-Quan estudiaves el teu màster vas fer una tesina sobre l’anticatalanisme i el blaverisme. A quines conclusions vas arribar?
Em va començar a interessar molt el tema perquè amigues meves que sempre s’havien dit d’esquerres i progressistes estaven molt entestades que valencià i català eren molt diferents i sempre els rondava la idea que els catalans ens volien colonitzar. Quan en el mapa del temps sempre acaben apareixent els Països Catalans, no entenen per què, i és quan jo dic que som pobles germans i compartim un espai cultural i la mateixa llengua. Vaig començar a estudiar què volia dir el blaverisme i qui el tenia assolit i vaig acabar veient blaverisme inconscient: per part de determinats partits com el PP estava claríssim, però ens vam adonar que era una cosa transversal a tots els partits i totes les ideologies. És cert que es donava més als partits o la gent de dretes, però també estava a l’esquerra i a l’extrema esquerra i això anava relacionat amb el nivell educatiu: a més nivell d’estudis, menys anticatalanisme. A més, també és fruit de l’hegemonia que va anar creant el PP al País Valencià per l’enfrontament entre comunitats, potenciant aquest identitarisme pel qual només ets un bon valencià si ets anticatalanista. I al mateix temps, estaven fomentant l’autoodi a tota aquella gent que dins del País Valencià parlava la seva llengua. A València ciutat, era una excepció el fet que jo parlés valencià (hi ha alguns pobles que tenen exempció lingüística -a Oriola o Torrevieja, si vols, no estudies la teva llengua- i, hi ha uns altres -Albuixec o Alberic- que ho tenen més arrelat). Aleshores, el que més es donava era la diglòssia: utilitzar el valencià per fer les gràcies i els acudits i, en canvi, en tots els estaments judicials, polítics o institucionals, s’utilitzava el castellà. Això no deixa de ser un autoodi cap a la teva cultura i la teva llengua i va estar fomentat pel PP i s’ha seguit fomentat, per exemple, per l’església catòlica (ara mateix, l’arquebisbe Cañizares actua com a cap de l’oposició del govern a la valenciana).
– És Catalunya un exemple a seguir pel que fa als temes lingüístics?
Aquí el tema està molt superat, tret d’alguns intents del PP i C’s per encendre aquest autoodi que afortunadament no estan funcionant. A més, s’ha demostrat que la immersió lingüística és un model d’èxit i jo parlo amb tota naturalitat tant en català com en castellà. De fet, una part important de les bases de Podem són castellanoparlants i tu pots parlar en català i no hi ha mai cap problema. Afortunadament, al País Valencià s’està fent molt bona feina i s’està normalitzant el fet de poder parlar la teva llengua. Tinc moltes amigues que s’estan posant les piles per estudiar català perquè fins ara no ho necessitaven i, el problema, és que tampoc els importava. Ho tenien com una cosa menystinguda.
– Pel que fa a la relació entre Catalunya i el País Valencià, quines accions s’haurien de dur a terme?
Feia molts anys que no es reunien els presidents i ja era hora. És molt bona notícia, hem perdut molts anys i crec que tenim moltes coses a fer junts. A nivell de partit, és cert que encara no s’ha treballat el tema però crec que un dels principals reptes ha de ser reunir-nos el País Valencià, Catalunya i les Illes. Quan Mònica Oltra va venir aquí durant la campanya la gent l’estima amb bogeria, fins i tot sense ser de Podem (per nosaltres és com si ho fos i ens sentim representades per ella). Hem perdut molts anys i s’ha de treballar més els vincles i treballar conjuntament: el País Valencià, les Illes i Catalunya som germans i amb la resta de l’estat som cosins.
– Tornant a l’àmbit estatal. Seguiu defensant un pacte a la valenciana?
I tant! Apostem per un govern de canvi i de progrés perquè és la manera de fer fora no tant al PP, sinó les polítiques que aplica el partit que ha tingut més casos de corrupció en tota la democràcia de l’estat. Seguirem amb la mà estesa sempre i si podem aconseguir un govern de PSOE i Podemos amb forces nacionalistes, aquest seria el nostre model.
– Al País Valencià, Montiel demana a Puig i Oltra una reformulació del pacte de govern perquè considera Podem preparat per entrar-hi.
No dubto del criteri de Montiel: he tingut l’oportunitat de conèixer-lo en alguna reunió estatal i m’ha semblat una persona molt sensata. Per tant, si se senten preparats per entrar al govern, jo estaria encantada perquè s’ha demostrat que aquest govern és un model d’èxit i hi ha molt a aportar. A més, ja es consultaven les polítiques amb Podem i s’estava fent un treball conjunt.
Jéssica Albiach.
-Ja s’ha aprovat la llei que ha de regular la tornada de la televisió pública al País Valencià. Com a periodista, de quina manera valores aquest èxit?
Em va saber molt greu quan la van tancar, però és cert que era l’antimodel del que ha de ser una televisió pública. Per tant, crec que si no es podia reconvertir en aquell mateix moment, era positiu tancar-la i ara ha d’aparèixer plural, democràtica i fomentant la cultura i la llengua valenciana com no passava fins ara. En el seu moment, vam ser els precursors de la ‘telebasura’ amb programes com Tómbola: teníem una televisió valenciana que feia vergonya i que només s’utilitzava per l’autobombo i la promoció del PP i per fomentar l’anticatalanisme i l’autoodi de la cultura valenciana.
– Quins canvis s’han de dur a terme per no repetir els errors del passat?
L’eina que hi ha aquí amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya és un bon model (per exemple, a l’hora d’elaborar informes per controlar la pluralitat) i, a més, s’han d’inspirar en la BBC del Regne Unit, en la televisió noruega o altres televisions europees públiques de referència. A més, el consell de direcció, alts càrrecs i empleats en general no han de ser contractats per amiguisme, sinó en base a uns perfils tècnics i professionals.
– Com veus el futur? Et veus a Madrid?
No. Em veig a València, en uns anys. Tampoc sabem quan durarà la legislatura ni si tornaré a estar al Parlament; però en un futur em veig treballant en temes d’educació: educació i comunicació són les meves passions. Però sempre fem política, ja sigui institucional, dins un partit, o de base; i crec que jo sempre seguiré fent política. Tothom hauria de fer-la, perquè els drets de ciutadania no és anar a votar cada 4 anys sinó participar en les decisions que ens afecten. Jo sempre havia estat a segona línia i en fer el pas m’he adonat que les institucions són un monstre que si et descuides et menja: per això sempre diem que cal tenir un peu a les institucions i mil al carrer. I la situació d’incertesa i inestabilitat que vivim al parlament també influeix, a més del posicionament del govern que -en molts casos- deixa molt a desitjar: quan, per exemple, es van presentar uns pressupostos sense parlar amb ningú més que amb la CUP i després se’ns acusa de ser els culpables de noves retallades tot i que això no és cert.
