Professor, municipalista, exalcalde de Muro (el Comtat), puntal del Bloc i ara conseller d’Economia de la Generalitat Valenciana. Aquest és el perfil de Rafa Climent que té la missió en el Govern valencià d’impulsar els sectors econòmics valencians i, entre altres objectius, ‘cosir’ industrialment el País Valencià.
Xavier Pérez / València
-Açò li ho pregunten tots els mitjans. Què pot aportar un professor de Grec a la Conselleria d’Economia?
Pense que se m’ha de valorar pels 16 anys que he estat al capdavant de la gestió municipal, més que pel que vaig estudiar en el seu moment que és Filologia Clàssica. Els polítics hem d’aprendre a gestionar des del sentit comú i tenint un contacte directe amb la realitat que ens envolta i, sobretot, un diàleg constant amb la ciutadania. Venir des de la política municipal i gestionar una vila de vora 10.000 habitants més d’una dècada i mitja et fa tenir un bagatge en la política i et fa no perdre de vista que la política ha de tenir una vocació de servei públic, és a dir, de “servei a” i no “per a servir-se de”.
El que pretenem des de la Conselleria és posar decència, rigor i honestedat a la política autonòmica. Poder implicar a totes les veus per consensuar diferents decisions que marcaran el futur del nostre territori.
-La seua experiència en el desenvolupament de l’Economia del Bé Comú a Muro es pot aplicar a l’economia valenciana?
L’Economia del Bé Comú no és cap novetat ni hem inventat res. Simplement és posar criteris i valors ètics a determinades decisions. Això, dit de manera molt simplista. El que hem de preguntar-nos és com s’ha treballat durant anys perquè açò semble ara una novetat. La realitat que ens hem trobat ens diu que no s’ha treballat sota els principis de solidaritat, justícia social, drets fonamentals… El model de l’Economia del Bé Comú (EBC) està concebut per a incloure’s en el marc jurídic europeu i estatal amb la finalitat d’aconseguir una economia més ètica basada en els valors europeus i els assoliments de les polítiques de responsabilitat social, creant a més sinergies encaminades al seu reforçament.
El nostre objectiu és impulsar un model econòmic amb rostre humà, sostenible i orientat a la cohesió social. Hem començat ja a treballar en aquesta línia. El passat desembre vam anar a Brussel·les al Parlament Europeu a un acte organitzat per l’eurodiputat socialista Ramon Jáuregui anomenat “La Economía del Bien Común: una Alternativa de Mercado Ético Común” on el nostre director general Francisco Álvarez i jo mateix vam poder exposar la nostra visió i també vam poder escoltar Christian Felber; tots tres convençuts que hem de donar un pas més, i passar de la voluntarietat en la responsabilitat social a la implantació legal dels valors ètics en l’Economia.
A més, fa uns mesos el Comitè Econòmic i Social de la UE va aprovar, per un contundent 86% dels membres del Comitè, un dictamen sobre l’Economia del Bé Comú. La qual cosa vol dir que Europa va en aquest mateix sentit. És un treball de tots, un treball conjunt on es tracta d’aplicar valors ètics a tots els projectes que impulsem tenint en compte tres esferes; econòmica, social i mediambiental.
-Com veu la situació econòmica de les comarques centrals i del sud sobretot al tèxtil, els torrons i les joguines?
Ens hem trobat amb un teixit productiu desestructurat. Els darrers anys s’han basat en un model econòmic especulatiu, guanyar diners ràpidament però sense cohesionar el nostre territori. Això ha provocat que el sector primari i el de la transformació estiguen desestructurats i nosaltres apostarem per aquests dos sectors. En quant al sector industrial i concretament en aquestes comarques apostarem per la reindustrialització. Ja vam anunciar fa uns mesos la inversió que tenim prevista de 5 milions d’euros per a les comarques Centrals i la nostra intenció és implementar la territorialització als sectors productius. Per això, crearem 5 zones industrials i 23 àrees territorials per estudiar cadascuna de les necessitats pròpies. Pensem que territorialitzar és fonamental per vertebrar i reindustrialitzar el País Valencià. S’ha de canviar la manera de gestionar la indústria i l’economia dels nostres sectors productius. Fins ara s’ha treballat sempre de dalt a baix i sense cosir industrialment el territori valencià.
-Grans superfícies o xicotet comerç?
En la meua manera de ser sempre està la paraula diàleg i consens per treballar en la realitat que tenim. Ara bé, el nostre ADN dins de Compromís és donar suport al xicotet i mitjà comerç. Creiem que els comerços donen vida i fomenten la convivència i reivindiquen els nostres productes. Des de la Conselleria estem treballant ja en una nova Llei de Comerç Sostenible que posarà en valor el comerç urbà de proximitat, regularà els horaris comercials i modularà la implantació de grans superfícies comercials en relació amb l’impacte que aquestes provoquen. La nostra missió, sempre, serà buscar equilibris entre empreses, treballadors, i consumidors.
Els instituts tecnològics tenen molta importància pel que fa la innovació dels nostres sectors productius. Es van crear amb molt bona intenció, que no era una altra que ajudar i ser un instrument vàlid per a les empreses a les quals se’ls ofereix un valor afegit que reverteix als seus productes. El que ha passat és que la corrupció ha entrat en alguns d’ells. Uns altres s’han convertit en regnes de Taifes i no han complit amb les tasques encomanades. No tots són així, hi ha altres que funcionen bé i compleixen amb els seus objectius. Estem analitzant cadascun dels instituts i volem coordinar-los al més prompte possible.
– Com es pot recuperar la imatge i els diners balafiats de Fira València?
No hi ha una altra solució que pagar el que altres han decidit sense cap sensibilitat per als que governem ara, els que governaran en el futur i sobretot per a la ciutadania. El pagament del deute el van deixar assignat ‘en diferit’ fins als pròxims 15 anys. Els valencians i valencianes haurem de pagar vora 700 milions fins al 2030 aproximadament. Estem treballant per ressuscitar Fira València i coordinar-la amb la Fira alacantina per recuperar allò que hem perdut en els últims anys. En definitiva, el nostre objectiu passa per dinamitzar les fires i aconseguir que siguen vertaders motors per a la nostra Economia.
-Es privatitzarà la institució firal?
Està treballant-se sobre el futur de la fira i la seua gestió. El que podem dir, a priori, és que la presència de l’Administració local i autonòmica serà molt notable.
-Quin ha de ser el paper que han de jugar els sindicats al segle XXI?
No sóc jo qui ha de marcar el paper dels agents socials, i més d’entitats que han oferit un treball i un suport als treballadors durant tantes dècades. El Govern valencià té molt en compte el paper i l’opinió de tots els agents socials. I volem treballar amb ells en la millora del Benestar de la gent que viu en el nostre territori.
A Xixona amb Ximo Puig
-De quina forma es pot pressionar el Govern espanyol perquè avance les obres del Corredor Mediterrani o les connexions amb Aragó?
Les pressions s’han fet i es fan per activa i per passiva des de fa molts anys. L’única manera és que hi haja un canvi de govern en l’Estat espanyol. La política d’infraestructures del Govern central ha estat un insult durant anys. El Corredor Mediterrani és importantíssim per al nostre territori, per al nostre teixit econòmic per continuar potenciant les exportacions, veritable motor de la nostra economia.
-Com haurien de ser les relacions dels empresaris valencians amb els catalans?
Existeix una relació de total normalitat entre els dos territoris. Som veïns i ens uneixen vincles culturals i sobretot econòmics.
